Resultats de la cerca

Conseller de l’elector de Magúncia 1672, fou enviat a París, on residí quatre anys, decisius per a la seva formació Sis anys abans, però, quan aspirava a una plaça de professor de filosofia a Leipzig, ja publicà una Dissertatio de arte combinatoria , inspirada en l' Ars magna de Llull Bibliotecari i historiògraf dels ducs de Hannover, viatjà per tot Alemanya i Itàlia intensificà, així, els seus contactes amb molts savis de l’època També es relacionà amb el cercle lullià de Magúncia i fou amic de Buchels, collaborador de Salzinger en l’edició maguntina de les obres de Llull 1721-42 Entre les…

Els micròmetres dels aparells astronòmics són constituïts per un reticle més o menys complex de fils o ratlles molt fins El reticle actua com a escala graduada i és collocat sobre el pla focal de l’objectiu i, per tant, hom l’observa sobreposat a les imatges dels cossos celestes observats Els micròmetres dels microscopis són normalment d’una constitució anàloga a la dels micròmetres dels aparells astronòmics, i hom els colloca en el pla on es forma la imatge donada per l’objectiu per tal d’ésser observats com en el cas anterior, sobreposats a la imatge

Hom l’escriu on e és la tensió de vapor, e h la tensió de saturació de vapor que correspon a la temperatura del termòmetre humit, i p la pressió atmosfèrica, tots tres valors expressats en mm de Hg A és un coeficient característic del psicròmetre, que normalment és de l’ordre de 0,5 A partir de la fórmula de Sprung, hom calcula la humitat relativa en tant per cent dividint e per la tensió de saturació en mm de Hg que correspon a la temperatura del termòmetre sec i multiplicant el resultat per cent

La distància focal d’una lent depèn de l’índex de refracció, el qual és funció de la longitud d’ona de la llum incident per tant, si aquesta llum no és monocromàtica, la lent forma un cert nombre d’imatges de diversos colors, sobre posicions no coincidents i de format diferent, encara que provinguin de raigs paraxials i hi hagin estat corregides les aberracions geomètriques Combinant lents convexes i còncaves de materials diferents, hom construeix sistemes de lents d’aberració cromàtica nulla per a dos dels colors de l’espectre i molt petita per a tots els altres lent acromàtica

Físicament, un gas pot ésser considerat perfecte si les forces de cohesió són molt més petites que les forces exteriors a les quals és sotmès, independentment de la distància que separa les molècules, o bé si el gas és enrarit, és a dir, que la distància entre les molècules és suficientment gran i, per tant, les forces de cohesió són negligibles En un gas perfecte es compleix la relació pv = RT , p essent-hi la pressió, v el volum específic, T la temperatura absoluta i R la constant dels gasos Aquesta relació és l’anomenada equació d’estat dels gasos perfectes

Els efectes desitjats són dos En primer lloc, un augment de la llum transmesa per la lent per tal d’obtenir una imatge més ben illuminada en segon lloc, una eliminació dels reflexs interns del sistema òptic per tal d’afavorir la claredat de la imatge Un recobriment antireflector és actiu només sobre un cert color Per tant, les diferents parts d’un sistema òptic han de tenir el tractament per a un determinat color, tot aconseguint que la imatge final sigui cromàticament correcta Modernament hom usa el tractament en multicapes, que eliminen els reflexos de diversos colors alhora

És una balança de braços iguals que a pressió atmosfèrica normal manté l’equilibri entre una esfera de coure, buida i tancada hermèticament, i una altra de massissa de pes equivalent i, per tant, de volum molt més petit Collocat el baroscopi a l’interior d’una campana de buit, en fer disminuir progressivament la pressió de l’aire de la campana mitjançant una bomba de buit, hom observa com la balança es decanta cap al costat del qual penja l’esfera buida, perquè, en disminuir la pressió, la força ascensional sobre l’esfera buida disminueix molt més ràpidament

El nom prové de Robert Brown, que n'observà l’existència el 1827 El valor mitjà dels quadrats de les projeccions x dels desplaçaments d’una partícula qualsevol en una direcció determinada i en temps iguals, és donat per l’expressió següent, deduïda el 1905 per Einstein i M Smoluchowski =2 Dt , essent D=kT/6 πη a el coeficient de difusió k és la constant de Boltzmann, T és la temperatura, η la viscositat del medi i a el radi de la partícula i t el temps Com més petites són les partícules, tant més observable és llur moviment

Un raig de llum natural per tant, no polaritzat que incideixi sobre el prisma parallelament a l’aresta més llarga és dividit en dos raigs pel fenomen de la birefringència el raig ordinari i el raig extraordinari Ambdós són polaritzats, bé que en direccions perpendiculars, i, mentre el raig ordinari és desviat per reflexió total sobre el bàlsam i absorbit lateralment, el raig extraordinari surt pel costat del rombòedre oposat al de l’entrada Durant molt de temps els prismes de Nicol han estat utilitzats com a productors polaritzador i com a detectors analitzador de llum…

En principi, és format per una resistència que té un cursor desplaçable o rotatori i, per tant, la seva posició és regulable Aplicant tensió entre els extrems de la resistència, hom obté entre un extrem i el cursor una tensió proporcional al desplaçament del cursor Hom compara aquesta tensió amb la que vol mesurar, connectant-les en oposició i comprovant-ne la igualtat mitjançant un galvanòmetre Cal calibrar el potenciòmetre mitjançant una pila patró A la pràctica, els potenciòmetres són formats per resistències ben calibrades i regulables hom els empra com a divisors de tensió de relació…