Resultats de la cerca
Es mostren 4244 resultats
pluja radioactiva
Meteorologia
Física
Descens vers el sòl de pols formada per partícules esdevingudes radioactives com a conseqüència d’una explosió nuclear.
Una primera pluja radioactiva , anomenada pluja local , té lloc durant un interval de poques hores després de l’explosió, cau sobre una zona més o menys propera al lloc de l’explosió i, en el cas d’explosions experimentals, pot ésser controdada Hi ha, però una segona pluja radioactiva, anomenada pluja mundial , la caiguda de la qual té lloc al cap de mesos o bé d’anys de l’explosió i abasta una zona molt amplia i de localització imprevisible, bé que la radioactivitat ja ha minvat notablement
platina
Física
Disc de vidre o de metall, perfectament pla i llis, que en la màquina pneumàtica ajusta amb la campana.
plasticitat
Física
Propietat dels materials, oposada a l’elasticitat, que es manifesta en conservar indefinidament les deformacions produïdes per alguna força en deixar d’actuar aquesta força.
plasma
Estructura de la cambra de descàrrega d’un tipus de dispositiu per a generar plasma
© Fototeca.cat
Física
Mescla elèctricament neutra de nuclis atòmics, carregats positivament, i electrons, sense que aquests ocupin llurs òrbites atòmiques, a causa de la gran energia cinètica del conjunt, obtinguda per l’alta temperatura a què és sotmès.
El seu estat d’agregació és el d’un gas Precisament a causa de les elevadíssimes temperatures necessàries per a l’existència del plasma superiors a 100 000 K per a l’hidrogen no hi ha materials capaços de contenir-lo i per això cal recórrer a mitjans no materials, com ara un camp magnètic confinament En aquest sentit, des dels anys cinquanta han estat construïts diversos dispositius perhapstron, scyllac, stellarator, zeta, pirotró, tokamak, JET, etc amb l’única finalitat d’aconseguir el confinament i l’estabilitat del plasma, per tal d’emprar-lo per a l’obtenció de la fusió nuclear amb…
placa de fixació dels tubs
Física
Cadascuna de les plaques situades als extrems d’una caldera, d’un bescanviador de calor, etc, proveïdes de forats als quals són fixats els tubs.
piromagnètic | piromagnètica
pipa
Física
Antiga mesura de capacitat per a vi, emprada en algunes comarques dels Països Catalans.
Al Penedès i a l’Empordà era igual a 4 cargues o 512 porrons 485,6 i 495,3 l, respectivament A Mallorca tenia un valor de 16 quartins, o sia 426,7 l
piezòmetre
Física
Instrument per a mesurar o demostrar la compressibilitat dels líquids.