Resultats de la cerca
Es mostren 31 resultats
àrea d’obertura
Física
En un equip de captació solar (captadors solars tèrmics plans, essencialment), superfície de l’àrea de captació, que no inclou la del marc, carcassa i juntes.
dosímetre d’àrea
Física
Dosímetre que controla el nivell de radiació d’una zona determinada.
tensió superficial
Física
Manifestació de les forces de cohesió moleculars d’una substància líquida o en dissolució, en la superfície de separació amb un altre medi, que tendeix a conferir-li la forma de mínima energia potencial.
Pot ésser determinada experimentalment mitjançant la mesura del treball necessari per a augmentar la superfície líquida en una unitat d’àrea Per això s’expressa en J/m 2 , si bé, de vegades, hom simplifica l’equació de dimensions reduint-la a N/m
atles eòlic
Física
Conjunt de mapes i documentació annexa que descriuen el potencial eòlic d’una àrea geogràfica determinada.
Gilles Personne de Roberval
Física
Matemàtiques
Matemàtic i físic francès.
Es relacionà amb físics famosos, com Marsenne, Fermat, Pascal, etc Ideà un tipus de balança que duu el seu nom i estudià l’atracció entre partícules de matèria Determinà l’àrea de la cicloide i desenvolupà una teoria, que anomenà dels indivisibles , per a calcular àrees i volums, la qual exposà a l’obra Traité des indivisibles 1634
estructura de Weaire-Phelan
D. Grouse, W. Drenckhan i D. Weaire, autors de l’estructura de Weaire-Phelan
© Trinity College Dublin
Física
Estructura geomètrica tridimensional proposada pels físics Denis Weaire i Robert Phelan que és més eficient termodinàmicament que l’estructura de lord Kelvin per a resoldre el seu problema.
Comparteix amb ella la característica de tenir totes les celles del mateix volum, però presenta un 0,3% menys d’àrea de contacte entre les seves superfícies És formada per dos tipus de celles polièdriques diferents, una de 14 costats dos d’hexagonals i 12 de pentagonals i una altra de 12 costats pentagonals, amb tots els costats pentagonals lleugerament corbats
magnitud física
Física
Qualsevol propietat dels cossos capaç d’ésser mesurada: longitud, àrea, volum, velocitat, temperatura, força, resistència elèctrica, etc.
Hom classifica les magnituds en escalars , vectorials o tensorials segons que llurs valors puguin ésser expressats utilitzant només un nombre o bé utilitzant un vector o un tensor Una magnitud és anomenada fonamental quan hom la defineix sense recórrer a d’altres magnituds, mentre que en el cas contrari és anomenada derivada Aquestes magnituds derivades poden ésser dimensionals o adimensionals anàlisi dimensional