Resultats de la cerca

Investigador 1941-61 al National Institute for Medical Research, on desenvolupà el cromatògraf de gasos de captura d’electrons, que feu possible la detecció de clorofluorocarburs CFC i altres gasos presents en petites quantitats en l’atmosfera El 1961 fou cridat per la NASA per a planificar experiments adreçats a detectar vida a Mart Inicià, així, els seus estudis comparatius de les atmosferes dels planetes propers que el portaren, d’una banda, a negar la possibilitat que hi hagués vida a Mart o a Venus, i d’una altra, a formular la hipòtesi —anomenada hipòtesi Gaia — que la composició de l’…

Es llicencià en psicologia experimental al King’s College de Cambridge 1970 i es doctorà en intelligència artificial a la Universitat d’Edimburg 1978 Treballà a la Universitat de Sussex, a la Universitat de Califòrnia San Diego, EUA i a la Universitat Carnegie Mellon Pittsburg També fou el director fundador de la unitat de neurociència computacional al University College de Londres Creà l’empresa DNNresearch Inc, que el 2013 fou adquirida per Google, i des d’aquest any treballa a l’empresa i és professor del departament d’informàtica de la Universitat de Toronto Des del 1998 és membre de la…

Fou professor a Manchester 1868-1905 Estudià els fluids i aportà conclusions decisives sobre el comportament dels líquids en els tubs segons llur velocitat, el qual depèn d’un coeficient anomenat nombre de Reynolds Estudià també la lubrificació, les turbines i les bombes centrífugues

Doctorat a Cambridge 1946, ha conduït la seva recerca vers la teoria i el mesurament de la funció de la radiació en l’atmosfera terrestre, l’emissió infraroja de la fotosfera solar, les atmosferes de Mart i Venus, l’espectroscòpia dels gasos atmosfèrics i la interacció de la radiació i dels fluids en moviment És autor de Physics of the Stratosphere 1954

Exercí com a metge a Holanda, Anglaterra i Àustria, on variolitzà la família imperial Durant la seva estada a Anglaterra conegué el químic nord-americà Joseph Priestley, s’interessà per la pneumàtica i inventà un aparell per a estudiar la conductivitat tèrmica dels metalls El 1779 publicà Experiments upon Vegetables, Discovering Their Great Power of Purifying the Common Air in the Sunshine and of Injuring It in the Shade and at Night , on són descrits per primera vegada els efectes de la respiració vegetal i de la funció clorofílica, la importància de la qual posà en…

Des de molt jove s’interessà per les propietats i les aplicacions de les ones electromagnètiques i llur propagació en l’aire Utilitzant com a emissor un oscillador de Hertz i com a receptor un cohesor de Branly els quals havia perfeccionat anteriorment, aconseguí, el 1895, a Bolonya, la transmissió de missatges a uns quants centenars de metres de distància, mitjançant l’alfabet Morse No havent trobat a Itàlia l’ajuda necessària per a perfeccionar el seu invent, se n'anà a Anglaterra L’any 1897 establí una comunicació mitjançant la telegrafia sense fils a través del canal de Bristol les…

És usada gairebé únicament per a expressar profunditats marines i té diversos valors als Països Catalans, 1,6718 m a Anglaterra, 1,8287 m, etc

Es doctorà en física a la Universitat de Copenhaguen i posteriorment anà a Anglaterra 1911, on treballà amb JJ Thomson al Cavendish Laboratory, a Cambridge, i amb E Rutherford a Manchester El 1920 esdevingué director de l’Institut de física teòrica de Copenhaguen A partir d’una síntesi del model planetari de Rutherford i de la teoria dels quanta de Planck , dissenyà una teoria atòmica que explicava amb força precisió l’espectre atòmic de l’hidrogen àtom de Bohr És també autor del model dit de la “gota líquida” per a explicar les desintegracions nuclears Durant la Segona Guerra…

A Anglaterra i als EUA equival a una superfície de 40 a 46 ca i 86 dm 2 a Escòcia, a 51 a i 43 ca, i a Irlanda, a 65 a i 55 ca

Fou ajudant de Huygens des del 1673 i posteriorment de Boyle, a Anglaterra, on perfeccionà la màquina pneumàtica 1676-79 i ideà el digestor , conegut com a marmita de Papin A Alemanya residí a Marburg i Kassel, on inventà diversos aparells La seva màxima preocupació, però, fou la màquina de vapor, de la qual fou, de fet, un precursor