Resultats de la cerca

L’any 1726 s’establí a Filadèlfia i fundà una impremta, un diari i el Poor Richard’s Almanack 1732-57 El 1736 fou elegit secretari de l’assemblea de Pennsilvània Investigà els fenòmens elèctrics, descobrí el poder de les puntes metàlliques, enuncià el principi de la conservació de l’electricitat i el 1752 descobrí la natura elèctrica dels llampecs i inventà el parallamps Estudià alguns dels problemes relacionats amb el creixement demogràfic, la contaminació de l’aire i la higiene, investigà el corrent del Golf i inventà les ulleres bifocals i l’estufa que duu el seu nom El 1753 fou nomenat…

Estudià als Estats Units d’Amèrica, a les universitats de Harvard i Purdue, i el 1951 se n’anà a Dinamarca a treballar, al Nordic Institute for Theoretical Nuclear Physics El 1975 li fou atorgat el premi Nobel de física, juntament amb Aage Bohr i James Rainwater , pels seus treballs sobre el moviment collectiu i els de les partícules en els nuclis atòmics

Residí uns quants anys a Baviera i després passà a Londres i a França, on restà definitivament Féu interessants recerques en calorimetria i transmissió de la calor Rebutjà la famosa teoria del calòric, mitjançant una experiència amb glaç fundent Afirmà que la calor és deguda a un moviment intern de vibració Ideà un fotòmetre i un calorímetre

És la càrrega que, situada a 1 cm de distància d’una altra d’igual i en el buit, és repellida amb la força d’una dina Rep el nom del físic Benjamin Franklin

Graduat en física a la Universitat Dalhouse de Nova Scotia el 1965, es doctorà posteriorment al California Institute of Technology Investigador entre el 1972 i el 1982 al Chalk River Laboratories, fou posteriorment professor a la Universitat de Princeton, del ciclotró de la qual fou director Des del 1989 és director del Sudbury Neutrino Observatory de la Universitat de Queens Ontario, Canadà, on, al capdavant del seu equip, detectà oscillacions dels neutrins  solars 2001, aportació significativa en la demostració de l'existència de massa en aquestes partícules, que li valgué el premi Nobel de…

Graduat a la Universitat Imperial de Tòquio el 1942 i mobilitzat el mateix any, hi obtingué el doctorat el 1952Professor a la Universitat d’Osaka el 1949, el 1952 s’incorporà a l’ Institute for Advanced Study in Princeton EUA El 1954 passà a l’Enrico Fermi Institut de la Universitat de Chicago, on desenvolupà la seva carrera científica i docent fins el 1991, en què es jubilà Els seus estudis se centraren en la física de les partícules, i per les seves aportacions sobre la cromodinàmica quàntica, la ruptura espontània de la simetria en la física elemental de les partícules i la teoria de la…

Graduat per la Universitat de Berkeley 1965 i doctorat per la de Harvard 1970 Posteriorment treballà amb Hans Dehmelt a la universitat de Washington fins el 1975, en què s'incorporà al National Institute of Standards and Technology, organisme federal dels EUA amb una de les seus a Boulder Colorado, on ha desenvolupat la carrera científica La seva recerca s'ha centrat en el disseny de sistemes de captura, manipulació i mesurament de ions i fotons, que han permès confirmar experimentalment els estats d'ambdues partícules que la mecànica quàntica havia postulat teòricament Aquestes tècniques…

Relació de premis Nobel de física 1901 Wilhelm Conrad Röntgen Alemanya 1902 Hendrik Antoon Lorentz Països Baixos, Pieter Zeeman Països Baixos 1903 Antoine-Henri Becquerel França, Pierre Curie França, Marie Curie França 1904 John William Strutt Rayleigh Gran Bretanya 1905 Philipp Lenard Alemanya 1906 Joseph John Thomson Gran Bretanya 1907 Albert Abraham Michelson Estats Units d’Amèrica 1908 Gabriel Lippmann França 1909 Karl Ferdinand Braun Alemanya, Guglielmo Marconi Itàlia 1910 Johannes Diderik van der Waals Països Baixos 1911 Wihelm Wien Alemanya 1912 Nils Gustav Dalén Suècia 1913 Heike…

Noves dades sobre la formació de l’Univers El cel vist pel satèllit Planck de l’ESA quan tenia uns 380000 anys Els colors reflecteixen temperatures lleugerament diferents de la mitjana de 2,7 K de la RFM © ESA / Planck Collaboration Després de dos anys a l’espai, el satèllit Planck de l’Agència Espacial Europea va revelar els seus primers resultats Destinat a l’estudi de la radiació de fons de microones RFM, observada amb menor detall anteriorment pels satèllits COBE i WMAP de la NASA, el Planck ha ofert una imatge amb una resolució més alta i que reforça les troballes ja conegudes pel que fa…