Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
boira òptica
Física
Enterboliment de les imatges dels objectes llunyans per efecte de la turbulència de l’aire, en particular a les hores de molta calor.
No es tracta, doncs, de cap hidrometeor, ni de cap fenòmen de pollució
cambra de boira
Física
Detector en què el pas d’una partícula carregada pel si d’un vapor sobresaturat determina un deixant d’ions sobre els quals es condensen gotetes, tot formant una traça que visualitza la trajectòria de la partícula.
Les gotetes es formen perquè, en un vapor sobresaturat, els ions actuen com a nuclis de condensació, atès que llur camp electroestàtic venç la tensió superficial que evitaria la formació de gotetes Les sobresaturació del vapor és aconseguida de diferents maneres A la cambra d’expansió , un vapor saturat és expansionat adiabàticament ràpidament i, com a conseqüència, disminueix la seva temperatura i esdevé sobresaturat un sistema de recompressions i expansions successives permeten la utilització continuada de la cambra, bé que hi ha sempre un temps mort en què les condicions no són apropiades…
sobresaturació
Física
Situació instantània d’un vapor en què les condicions termodinàmiques són les adequades per a la seva transformació en líquid, però que encara no ha tingut lloc.
En el cas del vapor d’aigua, hom pot aconseguir aquesta situació abaixant bruscament la temperatura de l’aire humit Una aplicació del fenomen de la sobresaturació és la cambra de boira o de Wilson
Charles Thomson Rees Wilson
Charles Thomson Rees Wilson
© Fototeca.cat
Física
Físic escocès.
Treballà al Cavendish Laboratory i fou professor a Cambridge Estudià els nuclis de condensació, els ions, l’electricitat atmosfèrica, la radiació còsmica, els raigs X i els γ El 1912 donà a conèixer la seva cambra de boira , coneguda amb el seu nom i destinada a l’estudi de les trajectòries de partícules carregades El 1927 li fou atorgat el premi Nobel de física, compartit amb AHCompton
Alexander Langsdorf
Física
Físic nord-americà.
Es doctorà en física 1937 al Massachusetts Institute of Technology El 1939 entrà a la Universitat de Washington, on el 1942 s’incorporà a l’equip de físics que treballaven en el Projecte Manhattan, que fabricà la primera bomba atòmica Fou un dels dissenyadors dels dos primers reactors nuclears i, posteriorment, un dels setanta científics que demanaren al president Truman que no fes ús de la bomba També inventà la cambra de boira utilitzada en investigació nuclear els anys quaranta i cinquanta
quasipartícula
Física
Construcció teòrica emprada en la física de l’estat sòlid per tal de descriure les excitacions entre partícules individuals dins un conjunt d’electrons interactuants (líquid de Fermí).
Hom anomena aquestes interaccions quasipartícules i existeix una correspondència biunívoca entre elles i les excitacions individuals en un gas d’electrons lliures hom pot imaginar una quasipartícula com una partícula normal que va acompanyada d’una boira de distorsió dins el gas d’electrons Actualment el concepte de quasipartícula s’ha generalitzat per tal de descriure no tan sols certes excitacions en sistemes d’electrons, sinó qualsevol excitació dels sistemes formats per moltes partícules interactuants, com per exemple molts electrons en un sòlid, però també molts àtoms en un…
Giuseppe Occhialini
Física
Físic italià.
Es graduà a Florència el 1929 El 1931 anà al Cavendish Laboratory de Cambridge i, amb Patrick Maynard Stuart Blackett , dissenyà i construí una cambra de boira , amb la qual féu recerques sobre raigs còsmics que permeteren descobrir el positró De nou a Florència 1934 marxà poc després al Brasil, en desacord amb el règim feixista, i posteriorment 1944 a Bristol, on contribuí a desenvolupar la tècnica de les emissions nuclears, que permeté descobrir els mesons π Tornà a Itàlia el 1950, on fou professor a Milà i a Gènova El seu pare Augusto Raffaele Occhialini Fossombrone 1878 —…
ultrasò
Aparell detector d' ultrasons
© Fototeca.cat
Física
Vibració de la natura del so, és a dir, composta d’ones mecàniques longitudinals, però d’una freqüència superior a la màxima audible ( audició
), que és de 20 000 Hz per a l’orella humana.
El mètode principal d’obtenció d’ultrasons consisteix en la vibració d’un cristall de quars, produïda, per un fenomen invers a l’efecte piezoelèctric, en aplicar-li un camp elèctric altern Hom arriba a produir infrasons de 6 × 10 8 Hz de freqüència, que, en l’aire, correspon a longituds d’ona d’uns 5×10 - 5 cm Els ultrasons són emprats en la determinació de la velocitat del so en un medi, en la detecció de discontinuïtats en un sòlid i en la mesura de gruixos i distàncies, especialment en les sondes per a mesurar la profunditat de la mar i per a detectar els vols de peixos, els submarins, etc…
cambra de Wilson
Física
cambra de boira
que usa aire saturat de vapor d’aigua com a gas ionitzable.