Resultats de la cerca

Doctorat el 1977 a la Universitat de Harvard Professor a la Universitat de Columbia des del 1982, els seus estudis s’han centrat en el desenvolupament de les cèllules nervioses a partir del nematode Caenorhabditis elegans* , i en investigacions amb aquesta espècie aïllà el gen de la proteïna de la fluorescència verda GFP Green Fluorescent Protein, i en demostrà el valor com a marcador genètic 1994 La comprensió del mecanisme luminescent de la GFP ha fet possible utilitzar-la en el diagnòstic mèdic i en altres aplicacions tècniques, motiu pel qual li fou atorgat el premi Nobel de química l’any…

Treballant per a la Hughes Aircraft Company i seguint les indicacions teòriques de Townes i Schawlow sobre l’amplificació de microones per emissió estimulada de radiació màser , l’any 1960 obtingué el primer làser a partir d’una vareta de robí sintètic entorn de la qual havia enrotllat un tub de xenó, estimulador dels electrons del cristall

Estudià a Columbia i en diverses universitats d’Alemanya i Suïssa i fou professor a la de Columbia des del 1929 Treballà sobre les propietats magnètiques i elèctriques de l’àtom i ideà el mètode de la ressonància magnètica nuclear El 1944 rebé el premi Nobel de física

Fou professor, entre d’altres, a les universitats d’Illinois 1931-36, Columbia 1937-41 i Texas 1972-93 i treballà als laboratoris de la Companyia Bell Telephone 1944-46, a la Westinghouse Electric Corporation 1941-42 i al departament de recerca militar de la Universitat de Columbia 1942-44 Les seves recerques sobre el moment magnètic de l’electró li valgueren la concessió, el 1955, del premi Nobel de física, que compartí amb W E Lamb

Es graduà a la Universitat de Colúmbia, on es doctorà el 1958 i fou professor fins el 1966, que passà a la de Stanford El 1988 compartí el premi Nobel de física amb J Steinberger i L Lederman pel desenvolupament d’una tècnica per a detectar els neutrins i amb la qual descobriren una nova partícula subatòmica, el muó El 1970 creà l’empresa informàtica Digital Pathways Inc, que dirigí El 1991 assumí el càrrec de director associat d’altes energies i energia nuclear al Laboratori Nacional Brookhaven i retornà com a professor de física a la Universitat de Colúmbia

Graduat en física el 1947 pel Columbia College i doctorat en física nuclear el 1952 per la Universitat de Cornell, del 1942 al 1945 treballà al Columbia Radiation Laboratory, durant el servei militar El 1952 s’incorporà als laboratoris Bell, on desenvolupà la major part de la seva carrera científica fins el 1991 Investigà sobre microones, òptica no lineal i trampes de làser Amb el seu equip fou el primer a observar generació harmònica d’ones làser contínues, amplificació paramètrica d’ones contínues i l’efecte fotorefractiu La seva aportació principal és el descobriment d’un sistema de…

Professor a la Universitat de París 1928, passà als EUA, on fou professor a Harvard i Colúmbia Treballà en mecànica estadística, paramagnetisme, propagació d’ones i especialment en l’estudi de l’estructura de les bandes d’energia en els sòlids

Professor a la Columbia University i al CERN i director des del 1979 del laboratori d’acceleradors Fermi de Batavia Illinois, rebé el 1988 amb M Schwartz i J Steinberger el premi Nobel per la seva contribució a l’estudi de les partícules subatòmiques

Fou professor a Kyoto, Princeton, Colúmbia i novament Kyoto Predigué l’existència d’una nova partícula elemental 1935, coneguda com a mesó Féu noves recerques sobre les partícules elementals i un procés de captura K , per la qual cosa li fou atorgat el premi Nobel de física el 1949

Estudià i es doctorà a Columbia 1939 i treballà a Berkeley amb RJOppenheimer 1939-41, a Harvard 1945-72 i a Los Angeles des del 1972 Formulà l’electrodinàmica quàntica i introduí la teoria quàntica de camps Compartí amb RPFeynman i STomonaga el premi Nobel de física del 1965