Resultats de la cerca

Es doctorà en física a la Universitat de Copenhaguen i posteriorment anà a Anglaterra 1911, on treballà amb JJ Thomson al Cavendish Laboratory, a Cambridge, i amb E Rutherford a Manchester El 1920 esdevingué director de l’Institut de física teòrica de Copenhaguen A partir d’una síntesi del model planetari de Rutherford i de la teoria dels quanta de Planck , dissenyà una teoria atòmica que explicava amb força precisió l’espectre atòmic de l’hidrogen àtom de Bohr És també autor del model dit de la “gota líquida” per a explicar les desintegracions nuclears Durant la Segona Guerra Mundial…

Fill de Niels HD Bohr , estudià i es doctorà a la Universitat de Copenhaguen, de la qual fou després professor a partir del 1956 En morir el seu pare el 1962, passà a ésser director de l’Institut Niels Bohr, on continuà fins el 1970 Del 1975 al 1981 dirigí l’Institut Nordita El 1950 començà a investigar el model de capes del nucli atòmic i amb B Mottelson elaborà la teoria del model unificat, actualment acceptada Amb B Mottelson i J Rainwater rebé el premi Nobel de física en 1975 per llur estudi de l’estructura del nucli atòmic

Professor de química de la Universitat de Copenhaguen i director de l’institut fisicoquímic d’aquesta universitat Es distingí per treballs de recerca sobre catàlisi, propietats dels ions, cinètica química i, sobretot, juntament amb Thomas Martin Lowry, en l’enunciat de la teoria àcid-base , que porta llur nom àcid de Brønsted-Lowry , base de Brønsted-Lowry

Professor a la Universitat de Copenhaguen, feu nombrosos experiments de compressibilitat dels gasos anhídrid sulfurós, entre d’altres amb la finalitat de liquar-los i construí un piezòmetre Treballà també en l’aplicació de l’efecte termoelèctric i ideà una nova forma de termòmetres basats en aquell principi Preocupat per les relacions que sospitava entre l’electricitat i el magnetisme, feu un gran nombre de proves que no reeixiren fins l’any 1820, que aconseguí que l’agulla magnètica es desviés sensiblement en passar un corrent elèctric per un conductor parallel a aquella Aquest…

Estudià als Estats Units d’Amèrica, a les universitats de Harvard i Purdue, i el 1951 se n’anà a Dinamarca a treballar, al Nordic Institute for Theoretical Nuclear Physics El 1975 li fou atorgat el premi Nobel de física, juntament amb Aage Bohr i James Rainwater , pels seus treballs sobre el moviment collectiu i els de les partícules en els nuclis atòmics

Educat a la Universitat de Copenhaguen, fou editor del Journal for Geophysical Research i fou un notable investigador sobre problemes estadístics en biologia i física atòmica

Estudià a les universitats de Cornell i Harvard Després d’una estada a Copenhaguen 1958-60, on feu recerques sobre física teòrica, tornà als EUA, on ha continuat treballant al California Institute of Technology i a les universitats de Stanford, Berkeley i Harvard sobre el model del camp electrofeble, que donà a conèixer el 1960 El 1979 compartí amb Steven Weinberg i Abdus Salam el premi Nobel de física

Fou proposat pels detractors de la interpretació de Copenhaguen de la mecànica quàntica, i marca la controvèrsia entre aquesta escola “oficial” i els primers Bàsicament, afirma la incompatibilitat del principi de completitud amb el d’acció local, és a dir, mostra la incompatibilitat de les dues proposicions següents en primer lloc, la funció d’ona proporciona una descripció completa d’un sistema individual i, en segon lloc, les condicions físiques reals de subsistemes aïllats, separats espacialment, són independents

Estudià a Munic, fou ajudant a les universitats de Göttingen 1921 i Copenhaguen 1922, i professor de física teòrica a l’Eidgenössische Technische Hochschule de Zuric 1928, després a Princeton 1940 i novament a Zuric 1946 S'especialitzà en física atòmica Juntament amb Heisenberg, creà la teoria quàntica dels camps amb Fermi, emeté la hipòtesi d’existència dels neutrins És conegut sobretot pel seu famós principi d'exclusió 1925 Publicà Theory of Relativity 1920 i Quantum Theory 1926, entre altres obres El 1945 li fou atorgat el premi Nobel de física

Estudià a les universitats de Leningrad, de Göttingen, de Copenhaguen i de Cambridge i fou deixeble de Bohr i de Rutherford Fou professor de física teòrica a la Universitat de Leningrad i, des del 1934, a la Universitat George Washington EUA Entre els seus treballs més importants es destaquen l’elaboració d’un model de nucli atòmic, anomenat del fluid nuclear , i l’enunciat de la regla de Gamow-Teller Ha estudiat les reaccions termonuclears que tenen lloc a l’interior dels estels, ha elaborat una teoria neutrínica de les supernovae i ha construït un model, dit de les capes, per…