Resultats de la cerca

Fou la primera partícula elemental descoberta Cap a la darreria del s XIX hom dedicà un esforç considerable a investigar les descàrregues elèctriques en els gasos enrarits El 1895 Jean Perrin, analitzant la càrrega elèctrica dels anomenats raigs catòdics catòdic, demostrà que transportaven càrrega negativa Al cap de poc temps, JJ Thomson dugué a terme el clàssic experiment en què aconseguí de determinar la càrrega específica de les partícules que constituïen, segons ell, els raigs catòdics i que anomenà electrons A partir de la relació càrrega/massa e / m obtinguda per Thomson, Millikan,…

El seu símbol és eV El seu valor és 1eV = 1,60219 × 10 - 1 9 J És utilitzat normalment en física atòmica i nuclear, com també els seus múltiples, el megaelectronvolt 1MeV = 10 6 eV i el gigaelectronvolt 1GeV = 10 9 eV

Es pot produir pel xoc d’una partícula amb la seva antipartícula per exemple, electrons i positrons la primera l’emet i la segona l’absorbeix Obtingut primera vegada al CERN el 1983, tant el Large Electron-Positron Storage Ring com el Stanford Linear Collider n'han produït grans quantitats

Féu estudis de física nuclear a Cambridge Professor de la Universitat de la Ciutat del Cap fins el 1956, passà al Cambridge Electron Accelerator de la Universitat de Harvard, i al departament de física de la Tufts University de Massachusetts L’any 1957 començà a desenvolupar els treballs que el dugueren al CT-scan , utilitzant models de fusta i alumini L’any 1979 compartí el premi Nobel de medicina amb GHounsfield, pels seus treballs en el camp de la tomografia informatitzada i en el desenvolupament dels sistemes d’exploració per escombratge scanner

Graduat 1952 i doctorat 1956 pel Massachusetts Institute of Technology, fou professor a la Universitat de Stanford, on del 1984 al 1999 estigué al capdavant de l’Stanford Linear Accelerator Center de Califòrnia En aquest càrrec, dissenyà l’accelerador de partícules SPEAR Stanford Positron-Electron Asymmetric Ring, amb el qual el 1972 descobrí una nova partícula atòmica elemental, la J/ψ psi Per aquest descobriment rebé el premi Nobel de física el 1976, compartit amb Samuel ChaoTing, el qual, independentment, havia fet la mateixa troballa El 2012 rebé també els premis Enrico Fermi i la Medalla…

Fou professor a la Universitat de Princeton EUA des del 1906 i director del departament de física del King's College de Londres 1924-44 Estudià especialment l’emissió electrònica dels metalls incandescents que després fou investigada també per Saul Dushman i donà a conèixer l’equació que duu el seu nom llei de Richardson-Dushman Investigà també l’efecte fotoelèctric i l’espectre molecular de l’hidrogen Publicà The Electron Theory of Matter 1914, The Emission of Electricity from Hot Bodies 1916 i altres obres El 1928 li fou atorgat el premi Nobel de física

Cursà estudis d’enginyeria a la Universitat de Bristol i es doctorà en física a la de Cambridge 1926, on fou professor de matemàtiques des del 1932 Ja existent una primera formulació coherent de la mecànica, gràcies als treballs de W Heisenberg, L de Broglie i E Schrödinger, el 1925 Dirac en desenvolupà una nova formulació de tipus matemàtic, independent d’aquella, per tal de calcular les diferents propietats de l’àtom, prenent com a base una àlgebra no commutativa El 1929 formulà, a Quantum Theory of the Electron , la teoria quanticorelativista de l’electró, substituint la usual equació de…

Els estats fundadors foren França, la República Federal Alemanya, la Gran Bretanya, Itàlia, Suïssa, Dinamarca, Bèlgica, els Països Baixos, Suècia, Noruega, Grècia i l’antiga Iugoslàvia Posteriorment, s’hi afegiren Àustria 1959, Espanya 1983, Portugal 1986, Polònia i Finlàndia 1991, la República Txeca i Eslovàquia 1993 i Bulgària 1999 També n’és membre la Unió Europea des del 1985 La seu i les installacions són prop de Ginebra, a la frontera francosuïssa, i consta dels emplaçaments de Meyrin i Prévessin, separats per pocs quilòmetres Els camps de recerca del CERN consten bàsicament de la…

La utilitat del microscopi electrònic prové del seu gran poder de resolució, que té origen en el fet que la longitud d’ona associada a un electró pot fer-se molt menor que la de les radiacions electromagnètiques emprades en els microscopis òptics així, per exemple, el poder de resolució d’un microscopi que empra electrons d’uns 100 KeV és d’uns 0,3 nm i el d’un que n'empra de 1 000 KeV és d’uns 0,15 nm Per la seva invenció 1932, ERuska compartí el premi Nobel de física del 1986 amb GBinnig i HRohrer Hom distingeix diferents tipus de microscopis electrònics El més estès és el microscopi…