Resultats de la cerca
Es mostren 40 resultats
singularitat
Física
Matemàtiques
Dit d’un punt que presenta unes característiques diferents de les del seu entorn.
model atòmic de Rutherford
Física
Química
Model atòmic postulat per E. Rutherford l’any 1911 com a conseqüència de les seves observacions respecte al bombardeig de làmines metàl·liques amb partícules (experiment de Rutherford).
Rutherford proposà que l’àtom és constituït per un nucli, el qual té concentrada tota la càrrega positiva i la quasi totalitat de la massa atòmica, i, girant entorn d’aquest a distàncies grans, els electrons, amb una velocitat tal, que llur força centrífuga ha de compensar la força d’atracció electroestàtica exercida pel nucli D’altra banda, la natura neutra de l’àtom exigeix que el nombre de càrregues positives del nucli sigui igual al nombre d’electrons que giren entorn seu
autorotació
Física
Rotació continuada a l’entorn del seu eix d’un rotor sotmès únicament a forces aerodinàmiques.
La disposició adient de les pales del rotor permet d’aconseguir que la força resultant que actua sobre cada una d’elles tingui la mateixa direcció de l’eix de rotació
levitació
Entre un imant que cau i una placa de material conductor situada a sota apareixen forces de repulsió magnètica qeu no eviten la caiguda de l’imant (a). Amb cert tipus de semiconductor, la repulsió manté l’imant suspès (b). Diversos sistemes de levitació magnètica pewr moncarril s’ispiren en aquest principi: l’esquema (c) en mopstra un d’experimentat al Japó (repulsió entre electroimants i carrils metal·lics)
© Fototeca.cat
Física
Estat d’un cos sotmès a una força sustentadora que equilibra el seu pes, de manera que es manté en suspensió a una certa distància d’una superfície de referència.
En metallúrgia, hom empra la levitació per tal d’evitar els contactes materials del metall amb l’entorn fusió en levitació La levitació magnètica és el principi dels sistemes d’impulsió d’alguns transports avançats
sistema òptic
Física
Col·lecció de superfícies que separen medis transparents a la llum.
Tenen interès els sistemes plans superfícies planes i els sistemes centrals superfícies de revolució entorn d’un eix comú Un sistema òptic es caracteritza pels seus elements cardinals , que són els seus punts i plans focals, principals i nodals elements cardinals d’un sistema òptic
zona d’exclusió
Física
Zona al voltant d’un reactor nuclear o d’una instal·lació radioactiva important que es troba sota el control dels explotadors del reactor o la instal·lació.
Per analogia, s’aplica a la zona al voltant d’una installació nuclear accidentada i que ha de ser desallotjada a causa de la contaminació radioactiva La zona d’exclusió entorn de la central nuclear de Čornobil Ucraïna és de 30 km de radi i en foren evacuats tots els habitants
Theodore Harold Maiman
Física
Físic nord-americà.
Treballant per a la Hughes Aircraft Company i seguint les indicacions teòriques de Townes i Schawlow sobre l’amplificació de microones per emissió estimulada de radiació màser , l’any 1960 obtingué el primer làser a partir d’una vareta de robí sintètic entorn de la qual havia enrotllat un tub de xenó, estimulador dels electrons del cristall
efecte Magnus
Efecte Magnus produït en un cilidre que gira a velocitat v’ en el si d’un corent fluid que se desplaça a velocitat v
© Fototeca.cat
Física
Efecte resultant de la rotació d’un cilindre dins d’un corrent fluïd.
Si el cilindre gira entorn del propi eix i el corrent fluid on és submergit és uniforme i de velocitat perpendicular a l’eix, el cilindre restarà sotmès a una força la direcció de la qual és normal a l’eix i a la velocitat del corrent El sentit serà el que hom obté fent girar 90° en el sentit contrari al de la rotació del cilindre el vector velocitat del corrent
moment d’inèrcia
Física
En la rotació d’un cos entorn d’un eix determinat, resistència del cos a modificar la seva velocitat de rotació.
És el quocient entre el moment resultant de les forces i l’acceleració angular, i si el cos és constituït per n partícules de massa m i , situades a una distància r i de l’eix, el moment d’inèrcia és donat per la fórmula mentre que si el cos és constituït per una distribució contínua de massa, la fórmula és I e i x = ∫ v r 2 dm