Resultats de la cerca

Llicenciada 1971 i doctorada 1981 per la Universitat Autònoma de Barcelona, on fou professora del 1977 al 1983, aquest darrer any s’incorporà a la Universitat de les Illes Balears  UIB, on fou catedràtica de física atòmica, molecular i nuclear des del 1994 Feu estades al CEA de Saclay París, la Universitat de Trento i a l’Instituto de Física de La Plata Argentina Ocupà també càrrecs de direcció a la UIB síndica de greuges 2000-05, coordinadora  de la Comissió Permanent de Defensors Universitaris 2002-04 i, des del 2007, rectora de la UIB Durant el segon semestre del 2008 fou…

És conegut pels seus treballs en matèria condensada i en particular sobre el comportament dels electrons en sistemes de dimensió reduïda Després de doctorar-se en física pel Massachusetts Institute of Technology MIT, obtingué una plaça de professor a la Universitat de Columbia, on treballà fins la seva jubilació el 1993, quan n'esdevingué catedràtic emèrit Féu nombroses estades de recerca als laboratoris Bell Labs amb Walter Kohn, centrades en l’estudi del problema mecanicoquàntic de molts cossos La seva contribució més coneguda és la solució del transport d’electrons en sistemes…

Es graduà per la Universitat McMaster de Hamilton Ontario el 1981 Posteriorment començà, sota la direcció de Gérard Mourou , la tesi doctoral a la Universitat de Rochester Nova York En aquests treballs dissenyà, amb Mourou, una tècnica per a l’obtenció d’impulsos làser  de màxima intensitat i durada ultracurta, coneguda per la sigla CPA de l’anglès chirped pulse amplification , que ha donat lloc a importants aplicacions en física nuclear, física de partícules i cirurgia ocular Per aquesta aportació, rebé el premi Nobel de física el 2018 la tercera dona guardonada amb aquest premi després de…

Llicenciat en física el 1958, esdevingué investigador de l’Institut Nacional de Física Nuclear INFN italià, on féu recerca sobre les seccions eficaces de collisió entre partícules elementals, que en aquell moment eren essencialment ens teòrics El 1962 anà a treballar al CERN i el 1963, a Berkeley Durant aquest temps desenvolupà la seva teoria de les interaccions fonamentals que permeté entendre el comportament de certes partícules anomenades ‘estranyes’ mitjançant la introducció de l' angle de Cabibbo , que descriu la probabilitat que una interacció entre quarks impliqui un canvi en la seva…