Resultats de la cerca

Professor de física teòrica a la Universitat de Jena 1870 i director del seu observatori astronòmic i meteorològic 1878 Des del 1866 collaborà amb l’industrial Karl Zeiss per tal de millorar els instruments òptics, especialment el microscopi compost Hom li deu la determinació de la influència de la difracció en la resolució del microscopi, càlculs per a la correcció de les aberracions esfèrica i cromàtica de les lents, l’explicació del coma, el descobriment de la condició d' aplanetisme dels sistemes centrats i la construcció del primer objectiu apocromàtic 1886 Establí la fundació Karl Zeiss…

Malgrat que sovint hom diferenciï entre dinàmica i estàtica, la separació entre aquestes dues branques de la mecànica no és estricta, puix que, si hom té en compte la hipòtesi de D’Alembert sobre les forces d’inèrcia, la dinàmica pot ésser considerada, des d’un punt de vista formal, com un apartat de l’estàtica En física clàssica, les lleis de la dinàmica tenen un caràcter determinista donades unes condicions inicials que fixen la posició i la velocitat d’un mòbil en un instant determinat, la teoria permet, en principi, la…

Fill de poeta Josep Tharrats Estudià a Barcelona i Madrid i amplià estudis a Ginebra, París i Copenhaguen, on treballà amb L de Broglie i Niels Bohr Fou catedràtic a Salamanca 1954 i Barcelona 1956-59 Participà en diversos congressos internacionals sobre física teòrica i nuclear, branques en què s’especialitzà Fou un dels fundadors de la Junta d’Energia Nuclear Obtingué els premis Leonardo Torres Quevedo 1951 i Juan de la Cierva 1953 El 1961 s’installà a Veneçuela fou professor a la Universitat de Zulia i a la Universitat Central de Veneçuela El 1966 es traslladà a Puerto Rico, on exercí de…

Estudià a la Universitat de Brunsvic, i treballà a les de Landswehr i Würzburg, a la d’Oxford i al laboratori de recerca francoalemany de Grenoble Evidencià l' efecte Hall quàntic , per la qual cosa li fou concedit el premi Nobel de física del 1985 D’ençà del gener del 1985 és un dels directors del departament de física dels sòlids de l’Institut Max Planck de Stuttgart

Graduat en física al California Institute of Technology 1983 i en enginyeria física aplicada a la Universitat de Cornell 1985, matèria en la qual es doctorà el 1988 a la mateixa universitat, i on, del 1983 al 1988, fou assistent de recerca al departament de física aplicada Posteriorment fou membre de l’equip tècnic dels laboratoris Bell de l’empresa AT&T fins el 1994, que fundà NSOM Enterprises, consultora en el camp de microscòpia òptica de camp pròxim, que el 1996 abandonà per incorporar-se a l’empresa de màquines eina del seu pare Ann Arbor Machine Company fins el 2002 Després de…

Graduat en electrotècnia a la Universitat de Kyoto, obtingué el doctorat a la de Nagoya Posteriorment s’incorporà al sector privat, on treballà en el camp dels díodes electroluminescents  LED De nou a la Universitat de Nagoya 1981, conjuntament amb Hiroshi Amano , el 1989 obtingué el LED blau a partir de cristalls de nitrur de galli, descobriment que ha fet possible obtenir llum blanca, afegint-lo als LED vermell i verd, amb aplicacions molt diverses, com ara en illuminació, on és molt més eficient que les tradicionals bombetes i fluorescents, o en les pantalles dels telèfons mòbils, de les…

El 1996 li fou concedit el premi Nobel de física, juntament amb Douglas DOsheroff i Robert CRichardson, pel descobriment de les transaccions a fases superfluides de l’heli-3 a temperatures de tres millèsimes de grau sobre el zero absolut Aquesta troballa té un paper important en el coneixement del comportament dels sistemes quàntics on intervenen moltes partícules amb forta interacció

Professor de física a Basilea, Zuric i Brusselles, efectuà diferents ascensions en balons aerostàtics de la seva invenció, i després de la Segona Guerra Mundial planejà la construcció d’un aparell per a la immersió submarina, el batiscaf , que, construït a Itàlia amb el nom de Trieste 1953, permeté l’exploració de fons marins a més de 10000 m de profunditat

Professor a Moscou, féu estudis sobre mecànica teòrica, i a partir del 1900 s’especialitzà en aeronàutica i aerodinàmica, camps en els quals treballà extensament Entre els seus resultats cal destacar el teorema que establí l’any 1905 sobre moviment dels fluids, teorema que el 1902 havia donat a conèixer independentment el físic alemany Martin Wilhelm Kutta Pittschen, 1867 - Stuttgart, 1944, anomenat teorema de Kutta-Žukovskij

Fou professor a Kyoto, Princeton, Colúmbia i novament Kyoto Predigué l’existència d’una nova partícula elemental 1935, coneguda com a mesó Féu noves recerques sobre les partícules elementals i un procés de captura K , per la qual cosa li fou atorgat el premi Nobel de física el 1949