Resultats de la cerca

En el cas ideal que el sistema físic estigui aïllat del seu entorn, una oscillació, un cop iniciada, perdura indefinidament amb l’amplitud inicial Quan el sistema no està aïllat, com és el cas més corrent, l’oscillació és amortida i la seva amplitud decreix exponencialment amb el temps amortiment L’expressió formal de l’oscillació d’una magnitud u és en què t és el temps, T el període i B la constant d’amortiment, que és igual a zero si l’oscillació no és amortida Quan l’agent exterior que provoca l’oscillació varia amb el temps, té lloc una oscillació forçada , en…

El segon principi ja fou enunciat per Carnot el 1824, restringit a les màquines tèrmiques, i afirmava que, per a produir treball a partir d’energia tèrmica, cal disposar d’una diferència de temperatures Hom l’escriu formalment d Sg0 Tenint en compte aquesta relació, Clausius, que considerà que el segon principi era un postulat, afirmà que, atès que hi ha una munió de transformacions termodinàmiques que són irreversibles, l’entropia de l’Univers tendeix a un valor màxim, en arribar al qual desapareixen tots els fenòmens tèrmics Clausius justificà, doncs, la fi del món amb el segon principi de…

Hom la defineix per S 2 — S 1 = ∫ 2 1 dQ/T, S 2 — S 1 essent la variació d’entropia corresponent a dos estats d’equilibri del sistema, i ∫ 2 1 dQ/T , la suma de quocients de les quantitats de calor cedides al sistema i la temperatura absoluta en què es troba el sistema en tots els punts d’un procés reversible qualsevol que uneixi l’estat 1 amb el 2 L’entropia proporciona un criteri per a determinar quins són l’estat inicial i el final d’una evolució termodinàmica, puix que en qualsevol procés d’un sistema aïllat l’entropia augmenta o roman constant segon principi de la…

Consisteix, generalment, en un recipient aïllat tèrmicament en el qual la font de fred és la vaporització d’un gas liquat

Si la funció d’ona és ψ x,y,z hom diu que la paritat és parella si ψ -x,-y,-z = ψ x,y,z , i que és imparella si ψ -x,-y,-z = -ψ x,y,z La paritat d’un sistema aïllat és constant i no canvia en una transformació interna

A l’eix del cilindre hi ha un fil conductor, aïllat i connectat a un potencial positiu respecte a la paret del cilindre Quan una partícula ionitzant entra dins el comptador, ionitza per xoc alguns dels àtoms del gas i provoca una descàrrega entre l’eix i la paret del cilindre Aquest impuls elèctric excita un auricular o un comptador numèric Els comptadors Geiger-Müller són emprats en la indústria, en medicina, en mineria i en investigació científica

En un cicle tancat el sistema està aïllat de l’exterior, i en un cicle obert hi pot haver bescanvis de matèria i energia amb l’exterior Els cicles termodinàmics consisteixen generalment en una sèrie de transformacions d’un fluid que permeten la conversió de calor en treball útil, la qual cosa constitueix la base de moltes màquines Entre els cicles teòrics destaca el cicle de Carnot, i entre els cicles reals el d'Otto, el de dièsel i el de Rankine

El concepte, introduït per LBrillouin, té un significat invers del de l’entropia si aquesta mesura el grau de desordre d’un sistema, la neguentropia mesura el grau d’ordre d’un sistema Com més gran és la informació que hom posseeix sobre l’estat d’un sistema, tant més gran és la neguentropia El teorema de Szilard-Brillouin , que generalitza el segon principi de la termodinàmica, afirma que, en un sistema aïllat, la suma de la informació i de la neguentropia no pot més que disminuir, tot restant constant a les transformacions reversibles

La primera llei del moviment diu que tot sistema físic aïllat, és a dir, en què no actua damunt d’ell cap força exterior, roman en el seu estat de repòs o de moviment rectilini i uniforme La segona llei del moviment diu que la variació de l’estat de repòs o de moviment rectilini i uniforme d’un sistema físic és proporcional a la força exterior que se li aplica, i es manifesta en la mateixa direcció que la força I en la tercera llei del moviment hom estableix que a tota acció força aplicada a un sistema físic s’oposa una reacció igual i de sentit contrari