Resultats de la cerca
Es mostren 121 resultats
aire
Física
Química
Nom genèric donat antigament als gasos.
Així l' aire desflogisticat o aire vital era l’oxigen l' aire fix , el diòxid de carboni l' aire inflamable, l’hidrogen l' aire flogisticat , el nitrogen l' aire inflamable dels aiguamolls , el metà
aire
Física
Química
Mescla de gasos que forma l’atmosfera terrestre.
A les capes baixes de l’atmosfera, l’aire perfectament sec té, a 0°C i a 760 mm de pressió, amb variacions mínimes, la següent composició en volum nitrogen 78,084%, oxigen 20,946%, argó 0,934%, diòxid de carboni 0,033%, altres gasos rars 0,002% Durant molts segles l’aire fou considerat un element Les primeres proves que era una substància complexa foren donades per John Mayow 1674 La presència de petites quantitats de diòxid de carboni fou establerta per Joseph Black 1755 Pel que fa a la natura de l’aire, Lavoisier demostrà 1774 que és format per nitrogen i oxigen La primera determinació…
condicionador d’aire
condicionador d’aire
© Fototeca.cat
Física
Aparell per a condicionar l’aire.
La primera part del procés consisteix a filtrar l’aire exterior barrejat amb aire procedent de l’interior Tot seguit, una part d’aquest aire és escalfada, mentre que la resta és refredada per eliminar-ne la humitat D’aquesta manera, en mesclar les dues parts, hom obté aire amb el grau d’humitat inferior al de l’aire d’entrada amb la temperatura desitjada Si hom vol aire més humit, aquest ha de travessar una cambra on l’aigua és polvoritzada i després incorporada a l’aire en forma de vapor Sovint l’aire és tornat a escalfar, puix que en humectar-lo es refreda
temperatura de l’aire
Meteorologia
Física
Temperatura que té, en un moment donat, l’aire de l’atmosfera terrestre.
De tots els elements meteorològics, la temperatura de l’aire és, potser, el que més intensament afecta l’organisme Hom la mesura mitjançant termòmetres adequats La temperatura de l’aire prové exclusivament de la calor irradiada pel Sol, mentre que és quasi nulla la influència de la calor interna de la Terra No obstant això, l’aire amb prou feines s’escalfa per l’acció directa dels raigs del Sol ho fa per contacte amb el sòl, puix que aquest absorbeix una gran part de la radiació solar Així hom explica el decreixement de la temperatura amb l’altura en la troposfera Aquest decreixement és…
condicionament de l’aire
Física
Conjunt d’operacions per a deixar l’aire en unes condicions prefixades de temperatura, humitat, pressió, velocitat i d’altres que puguin ésser convenients per a un procés industrial, de laboratori, o simplement per a confort ambiental.
Les aplicacions del condicionament de l’aire són molt nombroses hom en pot citar, com a més importants, la climatització, el condicionament de l’aire en fàbriques —particularment, les tèxtils— en què les matèries subjectes a elaboració requereixen, per a ésser treballades, unes certes condicions de temperatura i humitat que, moltes vegades, no coincideixen amb les de màxim confort També té aplicació en els assecadors, en els quals, ultra la temperatura i la humitat, sovint cal mantenir una renovació i una certa velocitat de l’aire que envolta la matèria a assecar en els avions que volen a més…
climatització

Condicionament mecànic: 1 sistema d’inducció (entrada d’aire acondicionat); 2 sistema de retorn (sortida d’aire viciat); 3 alimentació exterior; 4 equip unitari (sistema tot/aire - fred/calor). Condicionament natural: 5 espècie vegetal de fulla caduca Condicionament passiu: 6 vela para-sol; 7 aïllament tèrmic en paraments verticals i horitzonals; 8 persianes i vidres dobles amb cambra d’aire
© Fototeca.cat
Física
Condicionament de l’aire, per a aconseguir en un local, vehicle, etc, unes característiques de temperatura i humitat agradables al cos humà, o bé convenients per raons sanitàries, o d’altres.
El control de temperatura consisteix bàsicament en calefacció a l’hivern i refrigeració a l’estiu, per a aconseguir unes temperatures al voltant d’uns 20°C, sigui quina vulgui la temperatura exterior Com que l’home tendeix a adaptar-se al medi ambient, les temperatures confortables a l’hivern són més baixes que a l’estiu, de manera que, a l’hivern, a 20-22°C hom obté una sensació de confort que, a l’estiu, és equivalent a la de 23-25°C La humitat convé que es mantingui entre el 60 i el 70% de la de saturació a l’hivern, i entre el 40 i el 50% a l’estiu En particular a l’estiu, per a una bona…
miratge

Miratge causat per una capa d’aire calent arran de terra (a dalt), i el propi de les regions polars i les mars fredes (a baix)
© Fototeca.cat
Física
Il·lusió òptica causada per la refracció dels raigs de llum a través de capes d’aire a diferent temperatura.
El miratge més corrent té lloc quan les capes d’aire més pròximes al sòl són més calentes i, per tant, menys denses i de menor índex de refracció que les capes superiors En aquestes condicions, un observador pot rebre de cadascun dels punts d’un objecte llunyà dos raigs de llum un que recorre un trajecte rectilini i un altre que recorre un trajecte curvilini Com a conseqüència, l’observador veu simultàniament dues imatges de l’objecte una imatge que correspon a la situació real de l’objecte i una segona imatge, invertida respecte a la primera, que sembla donada per una superfície reflectora…
psicròmetre
Física
Aparell per a mesurar la humitat de l’aire.
És format per dos termòmetres, un dels quals mesura la temperatura ambient i l’altre, dit humit , que és envoltat d’un teixit xopat d’aigua destillada, mesura una temperatura més baixa, car, en evaporar-se l’aigua que l’impregna, és absorbida una certa quantitat de calor La diferència de temperatura entre els dos termòmetres permet de determinar la humitat relativa de l’aire, en aplicar la fórmula de Sprung Per tal de facilitar l’evaporació, hom hi fa circular un corrent d’aire a una velocitat entre 2 i 4 m/s, mitjançant un ventilador incorporat al conjunt dels dos termòmetres psicròmetre d’…
cremador
Física
Aparell emprat per a barrejar un combustible amb aire o oxigen per tal d’ésser cremat.
Els més simples regulen el fluix del combustible que es crema en contacte amb l’aire ambient Atès que la combustió només té lloc en fase gasosa, els cremadors de combustibles líquids o sòlids carbó polvoritzat han d’assegurar la polvorització del combustible i barrejar-lo uniformement amb l’aire necessari per a la combustió Certs combustibles, com el petroli i el fueloil pesant, han d’ésser escalfats abans de la polvorització
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina