Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
absorbent
Física
Dit del material o de l’element disposat en un recinte acústic per a controlar-hi el temps de reverberació i reduir-hi les ressonàncies.
Moquetes, cortines, fusta, etc, són materials absorbents de l’energia acústica En estudis d’enregistrament i auditoris hi ha panells absorbents o ressonadors de Helmholtz especialment projectats per a reduir les ressonàncies pròpies de la sala
absorbent
Física
Substància capaç de capturar neutrons sense generar-ne d’altres, utilitzada per a controlar la potència d’un reactor nuclear i com a material de protecció contra fonts de neutrons.
El bor i el cadmi són els absorbents de neutrons més emprats
absorbent
Física
Substància capaç d’aturar o d’alentir partícules elementals en moviment.
cavitat absorbent
Física
Cavitat que absorbeix la majoria de les radiacions que li arriben. Una cavitat absorbent ideal és l’anomenat cos negre.
coeficient d’absorció
Física
Magnitud característica de cada medi absorbidor per a cada freqüència (o energia) de la radiació que hi incideix.
Indica la fracció d’intensitat de radiació que s’absorbeix per unitat de longitud reconeguda dins el medi En el cas d’un feix collimat de partícules beta, probabilitat que una partícula experimenti collisió per unitat de recorregut S'indica per la lletra μ i té les dimensions de l’invers d’una longitud
absorció de les radiacions
Física
Pèrdua d’intensitat d’un feix de radiacions o partícules, produïda en travessar un medi absorbent.
Quantitativament segueix la llei exponencial I x = I 0 exp — αx , on I és la intensitat després de travessar l’absorbidor I 0 la intensitat inicial α , el coeficient d’absorció, i x , la distància recorreguda dins el medi absorbent Rigorosament, aquesta fórmula va multiplicada per un coeficient que depèn del tipus d’interacció que té lloc entre les radiacions i la matèria
lleis de Kirchhoff
Física
Lleis relatives a la radiació tèrmica dels cossos.
Segons la primera llei , la raó entre el poder emissiu total i el poder absorbent total d’un cos, bé que depèn de la seva temperatura i del medi exterior al cos, és independent de la natura del cos La segona llei estableix que la intensitat específica d’una radiació de freqüència f en un medi donat, és directament proporcional al quadrat de l’índex de refracció del medi, per a la mateixa freqüència f , i que la constant de proporcionalitat és la intensitat específica de la radiació, de freqüència f , a igual temperatura, en el buit
pressió de radiació
Astronomia
Física
Pressió exercida per qualsevol radiació electromagnètica sobre la superfície sobre la qual incideix.
La radiació electromagnètica transmet energia, té una quantitat de moviment i, per tant, exerceix una pressió sobre les superfícies contra les quals xoca En el cas d’una ona electromagnètica plana que incideix normalment sobre una superfície perfectament absorbent, la pressió P és donada per la fórmula P = ε E 2 /3 , on E és la intensitat del camp elèctric i εla constant dielèctrica del medi En el cas que la superfície sigui perfectament reflectora, la pressió és el doble del valor donat per la fórmula anterior La pressió de radiació és molt petita, però és capaç de produir…
espectrometria
Astronomia
Física
Química
Estudi dels espectres mitjançant un espectròmetre.
Segons com sigui produït l’espectre hom distingeix diferents tipus d’espectrometria espectrometria de massa, espectrometria infraroja, espectrometria visible, espectrometria ultraviolada, espectrometria Raman efecte Raman, espectrometria d’emissió atòmica, espectrometria d’absorció atòmica , ressonància magnètica nuclear, ressonància paramagnètica electrònica ressonància de spin electrònic, espectrometria de raigs X, espectrometria de fluorescència X L’espectrometria tracta del mesurament de l’energia radiant emesa o absorbida per la matèria, com a resultat d’interaccions matèria-energia de…
espectre d’absorció
Física
Espectre de la radiació electromagnètica que resulta del pas d’una radiació electromagnètica d’espectre continu a través d’una substància absorbent.
És format, generalment, per un espectre continu en el qual manquen algunes longituds d’ona, que apareixen com a ratlles o bandes fosques en la imatge espectroscòpica Aquestes longituds d’ona són les mateixes de l'espectre d’emissió de la substància en qüestió, i a l’igual que aquell, el caracteritzen aquesta propietat és a bastament emprada en espectroscòpia