Resultats de la cerca
Es mostren 23 resultats
accelerador de partícules
© fototeca.cat
Física
Complex de dispositius dissenyat per accelerar partícules materials, amb les quals es provoquen col·lisions violentes.
A altes energies, l’estudi dels resultats d’aquestes collisions és el principal mètode d’investigació de l’estructura de la matèria i permet d’aprofundir en el coneixement de les lleis de la natura i en la composició i l’evolució de l’Univers A baixes energies, l’accelerador presenta un ús pràctic quotidià medicina, indústria com a font de radiació Tot i respondre a un esquema bàsic molt simple, la construcció d’un accelerador esdevé un repte científic i tecnològic de primer ordre, atesa la seva complexitat instrumental Els acceleradors s’han convertit en el centre de grans…
quadrupol
Física
Dispositiu consistent en quatre pols magnètics de signe altern disposats en cercle al voltant d’un feix de partícules carregades, les quals focalitza.
És emprat en acceleradors de partícules i microscopis electrònics, per exemple
Rolf Wideröe
Física
Físic i enginyer noruec.
S'inicià en la construcció de transformadors D’ençà del 1942, començà a treballar en el camp dels acceleradors de partícules Ideà l' accelerador lineal de ressonància i el principi del sincrociclotró
model hipercolor
Física
Model que proposa que el bosó de Higgs és una partícula composta d’altres partícules pesants, semblants als quarks, que es mantindrien unides amb un altre tipus de gluó.
El model proposa l’existència de noves partícules amb una energia en repòs de diversos milers de GeV Detectar-los donaria suport a la teoria, però això no és possible sense acceleradors més potents, com el SSC
Col·lisionador Lineal Compacte
Física
Accelerador lineal de partícules dissenyat al CERN i en fase de proves.
Farà servir dos feixos de partícules, un dels quals, secundari, transmetrà energia al principal D’aquesta manera aconseguiran nivells d’energia de diversos TeV en el feix primari, quantitat superior a la de cap dels acceleradors actuals, incloent-hi l’LHC
Leon Max Lederman
Física
Físic nord-americà.
Professor a la Columbia University i al CERN i director des del 1979 del laboratori d’acceleradors Fermi de Batavia Illinois, rebé el 1988 amb M Schwartz i J Steinberger el premi Nobel per la seva contribució a l’estudi de les partícules subatòmiques
Vladimir Iosifovič Veksler
Física
Físic rus.
Participà en la creació del sincrociclotró, per la qual cosa rebé el premi Lenin el 1959 Féu nombroses investigacions i publicà diversos llibres sobre raigs X, raigs còsmics, acceleradors de partícules, etc, i creà la física experimental d’alta energia El 1963 rebé el premi de l’Àtom per a la Pau, dels EUA
neutronografia
Física
Procediment d’assaig no destructiu que permet d’analitzar per transparència els cossos opacs a la llum visible.
La utilització de la neutronografia és molt menys estesa que la gammagrafia o la radiografia raigs X, pel fet que les fonts de neutrons emprades acceleradors i reactors nuclears i els mitjans de collimació i de selecció d’energies són de cost elevat i difícilment transportables El seu ús resta limitat als centres de recerca fonamental
Caterina Biscari
Física
Física italiana.
Llicenciada per la Universidad Complutense de Madrid 1980 i doctorada per la Università degli Studi di Napoli 1982 Del 1982 al 1985 treballà al CERN i del 1985 al 2012 al Laboratori Nazionali di Frascati, de l’Istituto Nazionale di Fisica Nucleare INFN, en el disseny, la construcció i l’operació d’acceleradors de particules installacions CTF3 del CERN, collisionador de positrons DAFNE al Frascati També ha fet aportacions al projecte de tractament del càncer amb hadrons del Centro Nazionale di Adroterapia Oncologica CNAO de Pavia El 2012 fou nomenada directora del sincrotró Alba…
Barry C. Barish
© Linear Collider Collaboration
Física
Físic nord-americà.
Graduat i doctorat 1962 per la Universitat de Califòrnia, el 1963 s’incorporà al California Institute of Technology, on s’ha dedicat principalment al desenvolupament i el disseny d’acceleradors de partícules Investigador principal 1994 i director 1997 del Laser Interferometer Gravitational Wave Observatory LIGO , ha dirigit alguns dels experiments i les observacions més rellevants en aquesta installació, entre d’altres la primera detecció de la fusió de dos forats negres 2015, important en la confirmació experimental de l’existència de les ones gravitacionals Té també una…