Resultats de la cerca
Es mostren 18 resultats
acoblament
Física
Terme usat generalment com a sinònim d’acció mútua (acoblament d’oscil·ladors, acoblament spin-òrbita, etc).
acoblament acústic
Física
Producció d’un to de freqüència audible com a conseqüència d’una realimentació entre el sistema de megafonia i el micròfon o altres captadors acústics.
També és conegut com a efecte Larsen
constant d’acoblament
Física
Nombre adimensional que caracteritza la intensitat d’una interacció.
acoblament de Russell-Saunders
Física
Química
Model proposat per H.N. Russell i F.A. Saunders l’any 1925 per a explicar l’existència dels termes multiplets dels espectres atòmics dels àtoms amb més d’un electró òptic (espectre de ratlles).
En aquest model, hom suposa que els moments angulars dels diferents electrons l 1 , l 2 s’acoblen, i en resulta un moment angular total definit pel nombre quàntic L , que ha d’ésser enter i igual a la suma vectorial dels distints l i , i que, igualment, els moments angulars de spin s i s’acoblen per a donar un moment de spin total, definit pel nombre quàntic S Anàlogament com en un electró pot definir-se un moment angular total j i = l i + s i , podrà definir-se per al total d’electrons òptics un nombre quàntic J = L + S , que podrà prendre els valors de les distintes combinacions…
polaró
Física
Sistema format per l’acoblament d’un electró i el camp de deformacions que produeix a la xarxa cristal·lina d’un semiconductor a causa de la interacció amb els ions o àtoms de la xarxa.
L’efecte més important d’aquest acoblament és l’augment de la massa efectiva de l’electró en el seu moviment
David H. Politzer
Física
Físic nord-americà.
Es llicencià a la Universitat de Michigan i es traslladà a Harvard És professor de l’Institut de Tecnologia de Califòrnia CALTECH a Pasadena En el decurs dels seus estudis analitzà el problema de les correccions quàntiques a la constant d’acoblament en teories no abelianes de gauge Conclogué que les teories gauge basades en un grup no abelià eren els únics candidats per a proporcionar una funció beta negativa a l’origen, la qual cosa implicava que la constant d’acoblament decreixia amb l’energia i, per tant, es feia més petita a distàncies curtes Rebé el premi Nobel…
Martin Ryle
Astronomia
Física
Físic i astrònom anglès.
Treballà al Cavendish Laboratory de Cambridge i fou professor de física i radioastronomia a la Universitat de Cambridge Membre de la Royal Society i del Trinity College, el 1974 rebé, amb A Hewish , el premi Nobel de física per la seva teoria de síntesi d’obertura, consistent en l’acoblament d’un seguit de petits radiotelescopis per tal d’assolir una resolució igual a la d’un radiotelescopi gegant que tingués una superfície igual a l’ocupada pel conjunt dels radiotelescopis petits
George Elwood Smith

Willard Boyle (esquerra) i George Smith (dreta) inventaren el CCD
© Alcatel-Lucent/Bell Labs
Física
Físic nord-americà.
El 1955 es graduà a la Universitat de Pennsilvània i el 1959 es doctorà a la Universitat de Chicago Des d’aquest any fins a la jubilació 1986 treballà als Bell Laboratories on, amb Willard Sterling Boyle Boyle, feu aportacions fonamentals en semiconductors , entre les quals sobresurt el detector CCD o detector de dispositiu d’acoblament de càrrega, de gran importància en el desenvolupament de la tecnologia digital en aparells òptics Ha compartit amb Boyle diversos premis, entre els quals el Liebmann 1973, el Draper d’enginyeria 2006, i el Nobel de física 2009, la meitat del qual correspongué…
deuteró
Física
Nucli del deuteri, isòtop de l’hidrogen, compost per un protó i un neutró.
Té un sol estat lligat a 2,25 MeV, puix que les forces nuclears són de poc abast L’estudi del deuteró és fonamental en física nuclear, puix que és el sistema més simple dels formats per més d’un nucleó en aquest cas es tracta de dos cossos, problema ben resolt en mecànica quàntica Hom empra, doncs, el deuteró, complementat amb la difusió nucleó-nucleó, com a test per tal de conèixer les forces nuclears A causa de l’existència del moment quadripolar, aquestes forces nuclears no poden ésser solament centrals, puix que, si ho fossin, la simetria faria que el nucli fos esfèric i, per tant, amb…
magnetoresistència gegant
Física
Efecte mecanicoquàntic observat en estructures formades per capes fines alternes de materials ferromagnètics i no magnètics, consistent en una reducció significativa (de l’ordre del 10%) de la resistència elèctrica quan el material és sotmès a un camp magnètic.
En absència del camp magnètic, la direcció de la magnetització de les capes ferromagnètiques veïnes és antiparallela, a causa del feble acoblament antiferromagnètic entre elles, resultant en una alta resistència al pas d’electrons o forats amb qualsevol orientació de l’spin Per contra, quan s’aplica un camp magnètic, la magnetització de les diferents capes ferromagnètiques tendeix a alinear-se i es redueix la resistència al pas del corrent Aquest efecte és a la base de desenvolupaments tecnològics com ara certes memòries magnètiques usades en aparells informàtics i de reproducció de música, i…