Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
Owen Chamberlain
Física
Físic nord-americà.
En 1942-46 participà en el projecte Manhattan, que projectà la bomba atòmica Es doctorà a Chicago 1948 i passà a la Universitat de Califòrnia Treballà amb Emilio Segrè en el bevatró de Berkeley i aconseguiren d’obtenir l’antiprotó Ambdós reberen el premi Nobel de física el 1959
Eric A. Cornell
Física
Físic nord-americà.
Es doctorà al Massachusetts Institute of Technology MIT Des del 1995 compagina el càrrec d’investigador del National Institute of Standards and Technology NIST amb el de professor adjunt de física de la Universitat de Colorado a Boulder Els seus estudis giren al voltant del comportament dels gasos monoatòmics a temperatures ultrabaixes, per sota del microkelvin El 1995, Cornell i CEWieman aconseguiren obtenir el primer condensat de Bose-Einstein en refredar un vapor d’uns 2 000 àtoms de rubidi fins a una temperatura d’uns 20 nanokelvins Aquest descobriment els féu mereixedors del…
estàtica
Física
Branca de la mecànica que estudia les condicions d’equilibri d’un sistema de forces perquè el cos sobre el qual actua es mantingui en repòs o en moviment uniforme.
Atesa la seva fàcil geometrització, ja fou estudiada pels grecs Arquimedes Posteriorment fou desenvolupada per Leonardo da Vinci, Stevin, Galileu i, principalment, per D’Alembert i Lagrange, els quals aconseguiren una gran generalització mitjançant el principi dels treballs virtuals L’objecte bàsic de l’estàtica consisteix a substituir un sistema de forces donat per un altre que sigui el més simple possible Tenint present que un sistema de forces és determinat per la força resultant i pel moment resultant, hom dedueix que tot sistema de forces és equivalent a una força única…
teoria BCS
Física
Teoria quàntica general de la superconductivitat establerta per J. Bardeen, L.N. Cooper i J.R. Schrieffer l’any 1957, per la qual els fou concedit el premi Nobel l’any 1972.
Segons aquesta teoria tot l’efecte de la superconductivitat resulta d’una petita força d’atracció entre un parell d’electrons amb energies quasi iguals parells de Cooper que apareix per sota d’una certa temperatura crítica i d’un cert valor del camp magnètic L’explicació d’aquesta estranya atracció és la següent en general els electrons lliures es repelleixen mútuament a causa de la interacció colombiana encara que aquesta repulsió queda reduïda considerablement a causa de l’apantallament dels altres electrons Però en una xarxa cristallina un electró té tendència a atreure els ions positius…
Marie Curie
Marie Curie
© Fototeca.cat
Física
Nom amb què és coneguda Maria Skłodowska (coneguda familiarment per Manya
) pel nom del seu marit P. Curie.
Física francesa d’origen polonès El 1891 es traslladà a París, on seguí estudis de física i matemàtiques El 1895 contragué matrimoni amb Pierre Curie , i a partir d’aleshores compartiren les investigacions, que donaren com a resultat descobriments fonamentals en el camp de la radioactivitat Henri Becquerel havia descobert un nou fenomen l’emissió espontània de radiacions similars als raigs X per part de l’urani, i aquests treballs serviren de base a la tesi doctoral de Marie Curie, la qual cercà si cap més matèria presentava aquest comportament el resultat fou el descobriment de la…
condensació de Bose-Einstein
Física
Model matemàtic, basat en l’estadística de estadística de Bose-Einstein, que permet d’explicar el comportament d’un sistema de bosons a temperatures molt baixes.
Afirma que per sota d’una certa temperatura crítica T els bosons tendeixen a acumular-se “condensar-se” en l’estat fonamental o estat de mínima energia una fracció finita del nombre total de bosons N és aleshores a l’estat fonamental constituint una acumulació macroscòpica en un estat quàntic La temperatura T ve donada per l’expressió T = h 2 / 2π mk 2,612 V/N -2/3 , essent h i k les constants de Planck i Boltzmann, i m, N i V la massa, el nombre de bosons i el volum que aquests ocupen, respectivament Aquest model explica els fenòmens de superfluïdesa La condensació fou formulada…
làser
Un làser de CO2 emprat per a realitzar un tall continu de precisió en una planxa metàl·lica
© Fototeca.cat
Física
Dispositiu que genera llum coherent, quasi monocromàtica i altament direccional, en el domini espectral que va de les ones submil·limètriques als raigs X.
L’ efecte làser , en què es fonamenta el funcionament d’aquests dispositius, consisteix essencialment en el fenomen anomenat emissió estimulada , que també és la base del màser Pel fet que fou desenvolupat primerament el màser i que ambdós dispositius es basen en el mateix fenomen hom anomenà originàriament màser òptic el làser Recreació del funcionament d’un làser © Fototecacat L’emissió estimulada fou estudiada inicialment per Einstein el 1917, i les possibilitats de la seva aplicació a l’amplificació d’ones ultracurtes màser fou establerta per CH Townes el 1951 i confirmada…
àtom

Model d’àtom de Bohr-Rutherford
© Fototeca.cat
Física
Sistema format per un determinat nombre de partícules elementals (essencialment protons, neutrons i electrons) que, essent elèctricament neutre, posseeix intrínsecament les característiques d’un element químic i n’és la quantitat més petita que pot intervenir en una combinació química.
Bàsicament un àtom consta de dues parts D’una banda el nucli , format per protons i neutrons, que conté gairebé tota la massa de l’àtom ~99,9% però que només n’ocupa una part infíma ~10 - 5 vegades les seves dimensions Els electrons, d’altra banda, envolten el nucli formant capes a diferents nivells i, a conseqüència de llur càrrega elèctrica negativa, neutralitzen la càrrega positiva del nucli Les masses dels àtoms van dels 10 - 2 7 kg als 10 - 2 5 kg, i llurs dimensions dels 10 - 1 0 m als 10 - 9 m Els àtoms d’un mateix element tenen el mateix nombre de protons i electrons nombre atòmic, Z…