Afirma que per sota d’una certa temperatura crítica T els bosons tendeixen a acumular-se (“condensar-se”) en l’estat fonamental (o estat de mínima energia); una fracció finita del nombre total de bosons N és aleshores a l’estat fonamental (constituint una acumulació macroscòpica en un estat quàntic). La temperatura T ve donada per l’expressió T = (h2/2πmk) (2,612 V/N)-2/3, essent h i k les constants de Planck i Boltzmann, i m, N i V la massa, el nombre de bosons i el volum que aquests ocupen, respectivament. Aquest model explica els fenòmens de superfluïdesa.La condensació fou formulada teòricament pel físic indi S.Bose i aquest model fou completat per A.Einstein. La teoria quàntica indica que l’estat d’una partícula subatòmica es descriu mitjançant una funció d’ona amb uns nombres quàntics determinats. Les partícules es poden classificar en dos grans blocs segons el valor d’un dels nombres quàntics, l’spin: els fermions (quan l’spin és semienter) i els bosons (spin enter). Es pot donar el cas que dos o més bosons tinguin tots els nombres quàntics iguals (cosa que no pot passar amb els fermions). Si aquests bosons s’apropen durant un temps suficientment llarg, les seves funcions d’ona es poden influir mútuament i produir un fenomen d’interferència. El resultat n'és que els bosons es condensen i queden descrits per una única funció d’ona global: es crea un superàtom. Per a aconseguir que els bosons es moguin prou lentament per a condensar-se, hom els refreda. Aquesta teoria fou confirmada pels experiments de E.Cornell, W.Ketterle i C.Wieman, que aconseguiren formar condensats de centenars d’àtoms alcalins, raó per la qual reberen el premi Nobel de física (2001). Més recentment, l’any 2006, una col·laboració francesa, suïssa, britànica i americana publicà l’observació per primera vegada de la condensació de polaritons.