Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
Heinrich Blasius
Física
Físic alemany.
Alumne de Prandtl, treballà especialment en el camp de la dinàmica de fluids Hom anomena perfil de Blasius la llei de distribució de les velocitats en la capa límit laminar d’una placa plana
Pierre Petit
Física
Matemàtiques
Físic i matemàtic francès.
Fou alumne i amic de Descartes Ideà un aparell per a mesurar les distàncies estellars i una màquina de sumar cilíndrica estudià també els experiments baromètrics de Torricelli, que després exposà detalladament en diverses publicacions
Marie-Alfred Cornu
Física
Matemàtiques
Físic francès.
Alumne de l’École Polytechnique de París, on fou professor de física des del 1867, investigà en física matemàtica i experimental, especialment en el camp de l’òptica geomètrica El 1879 millorà el mètode de Fizeau per a mesurar el valor de la velocitat de la llum, c , i obtingué com a resultat c = 300030 km/s
Paul Langevin
Física
Físic francès.
Fou alumne de PCurie, i de JJThomson Partidari de la divulgació de les teories més revolucionàries, es destacà en l’ensenyament de la relativitat i de la física quàntica Féu recerques sobre el moviment brownià i d’altres aspectes de la termodinàmica, sobre el magnetisme i les radiacions En acabar la Segona Guerra Mundial, fou autor, juntament amb Walton, d’un pla de reforma de l’ensenyament a França
Walter Wilhelm Bothe
Física
Físic experimental alemany.
Alumne de Max Planck, fou professor a la Universitat de Giessen 1930-32 i director de l’institut de física de Heidelberg 1932-34 Desenvolupà la tècnica de les mesures amb el comptador Geiger tot introduint el mètode de les coincidències per a mesurar la direcció de les radiacions còsmiques, i el 1930, en collaboració amb HBecker, descobrí unes radiacions de gran poder de penetració que foren posteriorment identificades com a grups de neutrons Collaborà en la construcció del primer ciclotró alemany 1944 Els seus treballs li valgueren el premi Nobel de física de l’any 1954, que…
Felix Bloch
Física
Físic helvètico-nord-americà.
Estudià a Zuric i Leipzig, on fou alumne de Heisenberg el 1930 anà a Copenhaguen, on collaborà amb Bohr El 1933 emigrà als EUA, on fou professor a la Universitat de Stanford fins el 1971 El 1952 li fou concedit, juntament amb EMPurcell, el premi Nobel de física pel descobriment de la ressonància magnètica nuclear , que permet l’estudi del nucli atòmic Ha fet també contribucions a la física d’estat sòlid Ideà un mètode per a polaritzar neutrons 1934, amb el qual, juntament amb LÁlvarez, determinà el moment magnètic del neutró 1939 Estudià la forma de les funcions d’ona d’un…
Joseph Hooton Taylor
Física
Astrofísic nord-americà.
Estudià a la Universitat de Harvard, on es doctorà el 1968 Dirigí la Ràdio Nacional de l’Observatori telescòpic de Green Park i participà en el descobriment del primer púlsar descobert fora de Cambridge Installà un radiotelescopi a l’Observatori d’Arecibo Puerto Rico, on l’any 1974 descobrí, juntament amb el seu alumne Russell A Hulse, un púlsar binari format per dues estrelles, una de les quals no emetia senyals això va permetre comprovar l’existència de les ones gravitatòries tal com Einstein havia predit en la seva teoria de la relativitat Per aquest descobriment, l’any 1993…
Josep Maria Vidal i Llenas

Josep Maria Vidal i Llenas
© Universitat de Barcelona
Física
Meteoròleg.
Estudià ciències fisicoquímiques a la Universitat de Barcelona 1934, on fou alumne d’Eduard Fontseré El 1935 s’incorporà al cos d’ajudants de meteorologia del Servicio Meteorológico Nacional SME, i treballà a l’observatori d’El Retiro de Madrid Entre el desembre del 1936 i el novembre del 1937 es traslladà a València, on el govern de la República establí l’SME, i posteriorment passà a treballar a l’aeroport de Reus Un cop retornat a Barcelona, simultaniejà el treball a l’SME amb la docència a la secció de física de la Facultat de Ciències de la Universitat de Barcelona Es doctorà…
Isaac Newton
Isaac Newton
© Fototeca.cat
Física
Físic anglès.
Fill pòstum d’un petit terratinent, fou alumne de l’escola de Grantham i més tard del Trinity College de Cambridge, d’on l’apartà l’epidèmia de pesta que envaí Anglaterra els anys 1665 i 1666 Refugiat al seu país natal, llegí els grans autors científics clàssics i moderns i començà a reflexionar sobre el que havia d’ésser la seva obra futura mètode matemàtic de les fluxions origen del càlcul infinitesimal, teories sobre la natura de la llum i dels colors, gravitació universal De retorn a Cambridge, fou nomenat fellow i, dos anys més tard, professor de matemàtiques, càrrec que…