Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
fórmula de Sutherland
Física
Expressió que dóna la viscositat dinàmica μt d’un gas a una temperatura t (expressada en °C) quan hom coneix la viscositat dinàmica μ0 d’aquest gas a 0°C.
Hom l’escriu C essent l’anomenat nombre de Sutherland , que, en funció de la natura del gas, oscilla entre 100 i 500 per a l’aire val 125, per al diòxid de carboni 213, per al clor 350 i per a l’amoníac 500
fred
Física
Tecnologia
Estat d’un cos, d’una substància, d’una cambra, etc, que té una temperatura inferior a la normal.
La producció de fred consisteix en l’evacuació de calor del cos a refredar, i sovint s’aconsegueix mitjançant la refrigeració El fred té aplicació secundària a gairebé tota mena d’indústria fred industrial , per a la dissipació de calor produïda per reaccions, en processos químics, i és fonamental en la conservació d’aliments congelació, en la separació de gasos obtenció d’oxigen i nitrogen de l’aire, en la condensació de gasos producció d’amoníac, en el dessalatge d’aigua de mar, etc
frigorigen
Física
Dit del fluid que hom fa evolucionar per un cicle frigorífic perquè prengui la calor en un medi a baixa temperatura i la restableixi en un medi a temperatura més elevada.
Hom pot escollir un frigorigen en funció de criteris termodinàmics obtenció del rendiment òptim, de criteris tècnics acció sobre els materials que constitueixen la màquina i els olis de greixatge, de criteris de seguretat toxicitat, inflamabilitat i de criteris econòmics Els frigorígens més utilitzats són l’amoníac NH 3 per a les installacions d’alta potència a temperatura mitjanament baixa, els hidrocarburs halògens com el R-12 CF 2 Cl 2 per als refrigeradors econòmics o comercials, el R-11 CFCl 3 , el R-113 C 2 F 3 Cl 3 o el R-114 C 2 F 4 Cl 2 per a les màquines de…
Georges Claude
Física
Físic i enginyer francès, membre de l’Académie des Sciences des del 1924.
Interessat per l’estudi dels gasos, el 1906 modificà el mètode Linde per a l’obtenció d' aire líquid i el féu més econòmic Més tard, l’any 1911, reeixí en la realització d’un procediment industrial de separació dels components de l’aire per destillació fraccionada L’any 1910 començà els estudis sobre les descàrregues elèctriques en gasos, que li mostraren la possibilitat de llur ús en illuminació Primerament l’aplicà només als cartells lluminosos, però quan, el 1930, recobrí interiorment els tubs amb substàncies fluorescents que feien una llum blanca, llur utilització s’estengué pertot arreu…
liqüefacció
Física
Química
Acció i efecte de liqüefer.
La liqüefacció només es pot efectuar per sota de la temperatura crítica Quan aquesta temperatura és inferior a la temperatura ambient, hom parla de condensació en el cas contrari, hom l’anomena pròpiament liqüefacció , malgrat que, des d’un punt de vista físic, es tracta del mateix fenomen Per tal d’assolir la liqüefacció hom pot sotmetre el gas a compressió, a refredament o bé a ambdues operacions combinades El primer sistema emprat fou la refrigeració, tot i que la seva aplicació industrial ha estat recent Hom installa en sèrie tres cicles de refrigeració, en els quals hom liqua …
màser
Electrònica i informàtica
Física
Amplificador de microones, inventat per C.Townes l’any 1954, el principi de funcionament del qual es basa en les propietats quàntiques de la matèria.
El mot màser prové de l’acrònim del terme anglès microwave amplification by stimulated emission of radiation ‘amplificació de microones mitjançant l’emissió estimulada de radiacions’ Un màser és, essencialment, un sistema macroscòpic constituït per objectes elementals, com un feix de molècules d’amoníac o d’hidrogen, un cristall de robí constituït per ions de crom, etc Per a aconseguir l’efecte màser cal, en primer lloc, excitar el sistema, és a dir, fer passar cada objecte elemental d’un estat energètic E 1 a un estat energètic superior E 2 , cosa que hom aconsegueix mitjançant…
aire
Física
Química
Mescla de gasos que forma l’atmosfera terrestre.
A les capes baixes de l’atmosfera, l’aire perfectament sec té, a 0°C i a 760 mm de pressió, amb variacions mínimes, la següent composició en volum nitrogen 78,084%, oxigen 20,946%, argó 0,934%, diòxid de carboni 0,033%, altres gasos rars 0,002% Durant molts segles l’aire fou considerat un element Les primeres proves que era una substància complexa foren donades per John Mayow 1674 La presència de petites quantitats de diòxid de carboni fou establerta per Joseph Black 1755 Pel que fa a la natura de l’aire, Lavoisier demostrà 1774 que és format per nitrogen i oxigen La primera determinació…