Resultats de la cerca

Aquesta reacció és permesa per la llei de conservació de la massa-energia l’energia total inicial de la parella partícula-antipartícula es transforma en massa i energia cinètica de les noves partícules Quan tota l’energia inicial es transforma en energia cinètica de partícules sense massa hom diu que la matèria desapareix transformant-se en radiació P ex, un electró i un positó poden anihilar-se i donar lloc a dos fotons El fenomen oposat és la materialització o producció de parelles

És el fenomen invers de l'anihilació

El positroni no és estable i la seva vida mitjana és d’1,2 × 10 10 s si les dues partícules que el formen tenen spins antiparallels, i d’1,4 × 10 -7 s si són parallels En el primer cas, en desintegrar-se per anihilació, apareixen dos fotons, i en el segon cas, tres L’existència del positroni fou confirmada el 1951 per Martin Deutsch

Hom ha observat antipartícules en dues situacions als acceleradors de partícules on hom les estudia i produeix i als raigs còsmics Els primers àtoms d’antihidrogen foren obtinguts per un equip italoalemany el 1995 i aquest descobriment fou confirmat l’any següent pel Fermilab nord-americà De la mateixa manera que l’àtom d’hidrogen s’utilitzà per a mesurar moltes propietats de la matèria, hom espera fer servir l’antihidrogen per a mesurar propietats de l’antimatèria Per a dur a terme experiments amb antimatèria, el CERN ha posat en funcionament l’Antiproton decelerator AD, que actuarà com una…

Els positrons són producte de desintegració d’alguns nuclis radioactius inestables beta o apareixen al costat d’un negatró en la producció de parelles Un positró no es desintegra espontàniament, però, en travessar la matèria, pot collidir amb un electró i tots dos s’anihilen anihilació i donen una radiació electromagnètica El positró fou predit teòricament per Dirac el 1927 i observat per primera vegada als raigs còsmics per Anderson el 1932

És una transformació de la radiació en matèria Com que, segons l’equació d'Einstein, l’equivalent en massa d’aquestes dues partícules és d’1,02 MeV, la radiació γ incident ha de posseir una energia superior a aquest valor perquè es pugui produir el fenomen l’excedent es reparteix en parts iguals, en forma d’energia cinètica, entre les dues partícules creades A diferència dels altres fenòmens d’interacció entre una radiació electromagnètica i la matèria efecte fotoelèctric i efecte Compton, la probabilitat de la producció de parelles augmenta amb l’energia dels raigs γ L'anihilació és el…

Cada partícula té la seva antipartícula, llevat d’algunes que ho són d’elles mateixes Amb més precisió cal dir que partícula i antipartícula tenen la mateixa massa, espín, isospín i vida mitjana, però diferent signe de la càrrega elèctrica, del component T 3 de l’isospín i dels nombres quàntics d’estranyesa, bariònic o leptònic Partícules amb totes aquestes càrregues nulles són antipartícules d’elles mateixes, com per exemple el fotó Les antipartícules s’anomenen afegint el prefix anti - al nom de la partícula corresponent i hom les representa pel mateix símbol que la partícula però amb una…

Aquesta relació entre la força, l’acceleració i la massa, deguda a Newton, constitueix el fonament de la dinàmica clàssica Entre la força F que actua, la massa m del punt i l’acceleració a del moviment obtingut, hi ha la relació F = m a La massa així definida és anomenada sovint massa d’inèrcia o massa inercial , mentre que la massa m d’un cos determinada a partir de l’equació P = m g , on P és el pes del cos i g l’acceleració de la gravetat, és anomenada massa gravitatòria o gravitacional L’experiència demostra que la massa inercial i la massa gravitatòria d’un cos coincideixen, resultat d…