Resultats de la cerca
Es mostren 51 resultats
variable termodinàmica
Física
Cadascuna de les magnituds físiques mútuament compatibles l’especificació del valor de les quals determina un estat en el sistema termodinàmic considerat.
En el cas dels gasos ideals, hom empra la pressió, el volum i la temperatura absoluta, o sia p, V, T Les relacions matemàtiques entre les variables termodinàmiques o d’estat són anomenades equacions d’estat del sistema Per a un gas real, amb pressió crítica p c , temperatura crítica T c i volum molar crític V c , hom defineix les anomenades variables reduïdes mitjançant les relacions p r = p/p c T r = T/T c V r = V/V c , on p, T i V són, respectivament, la pressió, la temperatura i el volum molar en l’estat considerat L’equació d’estat dels gasos reals adopta la…
turbobomba
Física
Bomba basada en l’increment d’energia cinètica comunicada a la massa fluida per la rotació d’un rodet i la subsegüent transformació d’aquesta energia en energia de pressió.
De vegades són anomenades, impròpiament, bombes centrífugues
sistema tricromàtic
Electrònica i informàtica
Física
Sistema per a l’especificació d’un color, basat en la possibilitat de reconstituir-lo mitjançant la mescla additiva de tres components de colors convenientment elegits.
Hom utilitza les anomenades coordenades tricromàtiques o de cromatisme , x, y, z, i un diagrama normalitzat color
força conservativa
Física
Força per a la qual és possible de definir una energia potencial de la qual deriva: F = -gradV
.
Quan un cos hi és sotmès, la suma de les energies cinètica i potencial del cos es manté constant Les forces no conservatives són anomenades dissipatives , i la de fregament n'és un bon exemple
densitat de flux
Física
Flux d’una magnitud (escalar o vectorial) per unitat de superfície.
Les magnituds que són caracteritzades per llur flux, com p ex el vector inducció magnètica B o el desplaçament elèctric D són anomenades densitat de flux magnètic i densitat de flux elèctric, en l’exemple considerat
sistema termodinàmic
Física
Part de l’Univers aïllada mentalment o físicament de la resta, que hom considera per a estudiar els bescanvis de matèria i d’energia entre ella i la resta de l’univers.
Quan l’estat del sistema no evoluciona en el transcurs del temps, hom diu que és en un estat d’equilibri termodinàmic , que es caracteritza pels valors que prenen les anomenades funcions d’estat del sistema
supersimetria
Física
Simetria que s’aplica a les partícules elementals per tal de canviar un bosó en un fermió i viceversa.
A les teories que incorporen aquesta simetria, anomenades teories supersimètriques, a cada bosó li correspon un fermió i a cada fermió un bosó L’ús de la supersimetria minimitza els problemes relacionats amb els infinits que apareixen en el càlcul de pertorbacions de les teories de quàntica de camps
Michael Idvorsky Pupin
Física
Físic i inventor nord-americà, d’origen serbi.
Estudià a Panchevo i a Praga, i el 1874 se n'anà als EUA, on estudià les descàrregues elèctriques en els gasos i sobretot les transmissions telefòniques, per a les quals inventà el 1899 un mètode pupinització a fi de millorar el comportament de les línies, mitjançant unes bobines, anomenades de Pupin
cromaticitat
Electrònica i informàtica
Física
Qualitat colorimètrica d’una llum determinada.
Per a definir-la hom acostuma a utilitzar les anomenades coordenades tricromàtiques o de cromaticitat , però també a vegades és expressada per les dues magnituds colorimètriques la longitud d’ona dominant to i la saturació Gràficament és emprat el diagrama de cromaticitat o dels colors, comprès dins un triangle, conegut com a triangle dels colors color
magnetoestàtica
Física
Part de la física que s’ocupa de l’estudi dels camps magnètics engendrats per imants permanents i per electroimants recorreguts per corrents continus.
La primera investigació teòrica de magnetoestàtica fou feta per ChA Coulomb , que enuncià la llei que és anàloga a la de l’electroestàtica segons la qual dos pols magnètics s’atreuen o es repelleixen amb una força directament proporcional al producte de les masses magnètiques dels pols anomenades també valors dels pols i inversament proporcional al quadrat de la distància entre els pols
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- Pàgina següent
- Última pàgina