Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
aire
Física
Química
Nom genèric donat antigament als gasos.
Així l' aire desflogisticat o aire vital era l’oxigen l' aire fix , el diòxid de carboni l' aire inflamable, l’hidrogen l' aire flogisticat , el nitrogen l' aire inflamable dels aiguamolls , el metà
micròmetre
Física
Milionèsima part d’un metre, 1 μm = 10-6 m.
Antigament fou anomenat micró
cable
Física
Transports
Mesura de longitud igual a la desena part d’una milla, o sigui 185,2 m.
Antigament era considerada igual a 120 braces
mitger
Física
Mesura de vi equivalent a vuit porrons.
Antigament, i en alguns llocs, equivalia a la mitgera
cafís
Física
Mesura de capacitat per a àrids, variable segons les regions, emprada a la península Ibèrica, a Sicília, etc.
Als Països Catalans especialment al País Valencià, a la regió de l’Ebre i a la Ribagorça, antigament equivalia a 4 quarteres 24 barcelles, o sigui, 2,01 hl Modernament, al Maestrat i a l’Horta, equival a dues quarteres 12 barcelles
camp magnetoestàtic
Física
Camp magnètic engendrat per una distribució d’imants permanents en repòs.
Antigament hom considerava que un imant permanent era constituït de masses magnètiques i que, en completa analogia amb la llei de Coulomb de l’electroestàtica, la intensitat del camp magnètic creat per una massa magnètica puntual q m en un punt del buit de vector de posició r era H = q m /4πμ o r / r 3 , on μ o és la permeabilitat del buit i r és el mòdul del vector r la força exercida sobre una altra massa magnètica q' m era aleshores F = q' m H Aquesta aproximació coulombiana a la magnetoestàtica ha estat abandonada, però illustra el fet que el camp magnetoestàtic és…
perxacana
Física
Cadena o corda emprada antigament al Rosselló i a la Cerdanya per a mesurar la terra.
Equivalia a 10 canes de Montpeller, o sia 19,965m, i duia marcades les canes amb nusos o senyals La perxacana quadrada , emprada com a mesura de superfície, equivalia a 1/16 de l’aiminada a Elna i al Vallespir i a 1/15 al Rosselló, i a 1/9 del jornal a la Cerdanya
bar
Física
Antigament, en acústica, pressió d’una dina/cm2, coneguda avui amb el nom de baria, que és equivalent a un microbar (1 baria = 1 µbar).
temps
Astronomia
Física
Paràmetre real (no negatiu) que constitueix una de les quatre coordenades del conjunt continu espaitemps (espai de Minkowski) que permet de situar un punt material, individualitzant-lo, en una successió d’esdeveniments observats des d’un mateix sistema de referència.
El concepte de temps va lligat al de simultaneïtat en el sentit que la localització d’un esdeveniment és determinada per comparació amb la simultaneïtat amb els que es produeixen en un sistema de referència que és anomenat rellotge Segons Einstein, el temps d’un esdeveniment és la indicació que dóna un rellotge collocat en el punt de l’espai on té lloc l’esdeveniment Com que la transmissió d’una informació és feta amb una velocitat finita, car com a màxim serà la de la llum, la noció de temps comporta la d’espai Per a dos observadors diferents que estiguin en repòs entre ells, els…