Resultats de la cerca

La brevetat d’aquests impulsos fa que no arribi a saltar una guspira al llarg de la trajectòria ionitzant de la partícula, sinó que el gas ionitzat només prengui la forma d’un dard al voltant dels ions produïts al pas de la partícula Aquests indicis de descàrrega prenen en un conjunt l’aparença de traces lluminoses filiformes streamers , les quals, mitjançant un amplificador de lluminositat, poden ésser fotografiades, la qual cosa permet de determinar la trajectòria seguida per la partícula

L’expressió que la dóna és n y sinα = n'y' sinα’, essent n i n' els índexs de refracció del medi objecte i imatge, i y i y' les dimensions transversals d’objecte i imatge, i α i α’ els angles que forma una mateix raig que havent sortit del punt objecte A arribi al punt imatge B Un sistema és aplanètic si verifica aquesta condició per a qualsevol punt de l’eix i unes certes dimensions transversals És anomenada també condició del sinus

Hi ha tres núclids urani-235, urani-233 i plutoni-239 susceptibles d’ésser emprats com a combustible D’aquests, l’isòtop U-235 és l’únic que hom troba en la natura formant part de l’urani natural en un 0,7%, i és el més emprat en la producció d’energia per a fins industrials El Pu-239 és el producte de la captura neutrònica de l’U-238, i és emprat principalment en la fabricació de bombes nuclears i en reactors ràpids L’U-233 és obtingut per captura neutrònica del Th-232, i és destinat a fins experimentals L’urani natural, abans de poder ésser emprat com…

En aquest darrer cas no hi ha emissió apreciable de llum ni de calor Ja els grecs havien considerat la combustió com un procés de desintegració en el qual el combustible perd els elements ignis Per a Aristòtil, consistia en la separació del foc del cos que es cremava Aquesta interpretació durà fins l’any 1630, que Jean Rey féu notar l’augment de pes experimentat pel plom o l’estany calcinats en un vas obert L’any 1674, Mayow destrià en l’aire una matèria idònia i una altra d’impròpia per a mantenir les combustions Tot i que aquestes experiències assenyalaren el camí cap a una correcta…

La ullera consta, essencialment, de dues lents biconvexes i convergents la primera, anomenada objectiu , forma la imatge de l’objecte observat, i la segona, anomenada ocular , permet d’observar aquesta imatge L’objectiu sol anar collocat en un dels extrems del tub, i la imatge dels objectes observats es forma a l’interior d’aquest El tub serveix com a suport per a les lents i, alhora, impedeix que arribi llum difusa provinent de l’exterior al pla focal Una ullera per a l’observació terrestre cal que doni, evidentment, una imatge dreta, i per això han estat ideats diversos sistemes la ullera…