Resultats de la cerca
Es mostren 15 resultats
pou
Física
En electroestàtica, cos carregat negativament, generalment d’aspecte puntual, al qual arriben les línies de camp.
circuit de coincidència
Física
Circuit electrònic proveït de diverses entrades i una sortida en la qual només apareix senyal en el cas que apareguin en cadascuna de les entrades impulsos simultanis.
Té un temps de resolució no nul i considera impulsos simultanis els que arriben separats per un interval més petit que el temps de resolució
línia de camp
Física
En un camp vectorial, línia en els punts de la qual els vectors corresponents són tangents a ella.
Segons que el camp sigui de velocitats o de forces hom parla de línies de corrent o de força , respectivament Hom designa per font i pou , respectivament, els ponts del camp en què s’originen surten i acaben arriben les línies de camp
cavitat absorbent
Física
Cavitat que absorbeix la majoria de les radiacions que li arriben. Una cavitat absorbent ideal és l’anomenat cos negre.
cignó
Física
Partícula hipotètica, que seria elèctricament neutra i estable i produiria gran quantitat de muons per les seves interaccions a l’atmosfera.
La seva massa seria unes mil vegades menor que la de l’electró Proposada per a explicar les característiques dels raigs còsmics que arriben en la direcció de la font de raigs X Cigne X-3, diversos equips n'anunciaren la troballa el 1988, tant procedent d’aquella font com d’Hèrcules X-1, però encara no se'en té la certesa absoluta
calor d’adsorció
Física
Calor despresa en el procés d’adsorció d’un mol de substància sobre la superfície d’un adsorvent.
Hom distingeix la calor integral i la calor diferencial d’adsorció, anàlogament a com ho fa en el procés de dissolució La magnitud de les calors integrals d’adsorció oscilla entre 2 i 6 kcal/mol en els processos d’adsorció física, però assoleix valors que arriben a 100 kcal/mol en els d’adsorció química, d’ordre de magnitud anàleg als de les calors que entren en joc en les reaccions químiques
poder separador
Física
Característica d’un sistema òptic que determina la distància mínima que hi ha d’haver entre dos punts perquè, en observar-los a través del sistema, hom els pugui veure separats.
El poder separador d’un sistema òptic és directament proporcional a la longitud d’ona de la radiació que illumina l’objecte observat, i hom el mesura en unitats angulars El poder separador de l’ull humà rep el nom d' agudesa visual , i hom la considera normal, per a llum blanca, quan l'angle visual de dos punts que arriben a veure's separats és d’1 minut de grau =2,910 - 4 radiants, bé que les característiques físiques de l’ull, segons el criteri de Rayleigh, pot ésser de 0,45 minuts =1,310 - 4 radiants
principi de complementarietat
Física
Principi, establert per Niels Bohr el 1927, que s’aplica quan hom vol donar una descripció de la cinemàtica i la dinàmica d’una partícula, o dels fenòmens que hi són relacionats, mitjançant conceptes clàssics, per més que els fenòmens puguin transcendir de molt l’abast de les explicacions de física clàssica; fou enunciat com a conseqüència de la nova significació que prenia el mot experiència en l’estudi dels fenòmens a escala atòmica.
Mentre que en la física clàssica en fer una observació o sia, en efectuar una experiència hom podia conèixer amb tota certesa el resultat final i podia calcular els errors de mesura, en el camp de la física atòmica hi ha una forta interacció entre el sistema físic i l’instrument amb el qual hom efectua l’observació, i no hi ha entre ells la distinció clara que exigeix el concepte ordinari d’observació, i, consegüentment, els resultats de les observacions efectuades en el mateix sistema, en distintes condicions experimentals, no arriben a aconseguir llur unitat en una imatge única…
reverberació
Física
Fenomen degut a la reflexió del so a les parets d’un local tancat en virtut del qual un cop sentit el so que s’ha propagat directament des del lloc on s’ha produït, hom encara el continua sentint a causa de les ones que es van reflectint successivament a les parets.
Aquest fenomen fa que se superposin uns sons amb els altres i dificulta la correcta audició, però, d’altra banda, en reforçar la intensitat dels sons que arriben a l’oïdor, té un efecte beneficiós Aquest fenomen de persistència del so depèn de la reflexió de les ones sonores en els obstacles que troben en llur propagació rectilínia, i per això les condicions acústiques de les sales poden ésser modificades recobrint-ne les parets d’un material adequat acústica de les sales Si I és la intensitat reflectida per una paret on arriba una ona sonora d’intensitat I o , hom mesura el…
estat sòlid

Diamants, exemple d’estat sòlid
(CC0)
Física
Estat de la matèria en què les molècules que la componen, a causa de les forces de cohesió, tenen un moviment entre elles molt restringit, limitat a una vibració entorn d’una posició d’equilibri fixa.
Quan un sòlid és format per molècules repartides regularment en l’espai, de manera que és possible de definir un vector constant que permet de passar d’un punt a un altre d’anàleg, hom diu que el sòlid és un cristall o que és cristallitzat quan hi ha un cert ordre, bé que no hi ha una regularitat en la xarxa, hom parla de quasicristall D’altres, però, tenen llurs components escampats aleatòriament per la massa que constitueix el cos i són anomenats amorfs , com és el cas del vidre, la fusta, el niló, etc De fet, només els cossos cristallins són considerats sòlids en l’estudi d’aquest estat d…