Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
calorímetre de bomba

Calorímetre de bomba
© Fototeca.cat
Física
Calorímetre no isotèrmic emprat per a determinar les calors de combustió de combustibles sòlids i líquids mitjançant el procés següent.
Primerament, una massa coneguda del combustible és introduïda en una bomba d’acer, plena d’oxigen per tal d’assegurar-ne la combustió completa i en segon lloc, la bomba és collocada en un calorímetre d’aigua, on hom provoca la combustió Amb la mesura de l’elevació de temperatura i el coneixement de la massa d’aigua i l’equivalent d’aigua del calorímetre i la bomba, hom pot calcular la calor de combustió
cremador
Física
Aparell emprat per a barrejar un combustible amb aire o oxigen per tal d’ésser cremat.
Els més simples regulen el fluix del combustible que es crema en contacte amb l’aire ambient Atès que la combustió només té lloc en fase gasosa, els cremadors de combustibles líquids o sòlids carbó polvoritzat han d’assegurar la polvorització del combustible i barrejar-lo uniformement amb l’aire necessari per a la combustió Certs combustibles, com el petroli i el fueloil pesant, han d’ésser escalfats abans de la polvorització
antiretorn pilotat
Física
Antiretorn en el qual alguns desplaçaments de l’obturador són obtinguts en general mecànicament mitjançant un pistó, que és mogut per una pressió-pilot aplicada a una de les seves cares.
En algunes vàlvules, l’acció del pilotatge impedeix l’obertura de l’obturador, però és molt més generalitzat l’efecte contrari, és a dir, que l’acció del pilotatge faci obrir l’antiretorn, bé que la seva tendència natural el porti a mantenir-se tancat Aquest tipus d’antiretorn pilotat és aplicat als circuits hidràulics i pneumàtics de comanda quan cal que, en comandar una maniobra, el fluid pugui circular en els dos sentits, però convé assegurar una estanquitat, el més perfecta possible, mentre no se'n comanda cap
aerodinàmica

Comparació entre les capacitats de penetració de tres objectes de la mateixa secció però de diferents perfils aerodinàmics
© fototeca.cat
Física
Branca de la física que estudia els fenòmens que es produeixen en tot moviment relatiu entre un cos i un fluid (gas o aire).
El desenvolupament de l’aerodinàmica ha estat molt lent al llarg de la història Fins a mitjan segle passat hom només havia fet experiències sobre l’escolament d’un fluid per un conducte, l’acció del vent sobre els edificis i la balística dels projectils La naixença de l’aviació demostrà la necessitat de desenvolupar aquesta ciència per tal d’assegurar l’èxit en la construcció de nous tipus d’avions En desplaçar-se un cos en un fluid, són originades variacions de pressió, les quals, per definició, es propaguen a la velocitat del so L’aerodinàmica estudia, doncs, moviments…
energia solar

Placa solar
© Lluís Prats
Meteorologia
Física
Energia
Forma de manifestar-se l’activitat del sol.
L’energia solar és deguda a la fusió de nuclis d’hidrogen, segons el cicle protó-protó, la qual cosa significa, per a aquest astre, la transformació, cada segon, d’uns 4 milions de tones de la seva massa en energia a aquest ritme se’n pot assegurar una durada de prop de 100 mil milions d’anys abans que no s’exhaureixi la reserva d’hidrogen Per a la Terra, el Sol representa un focus energètic d’1,779×10 1 1 MW de potència, que l’home utilitza directament o indirectament L’energia eòlica i qualsevol altra manifestació meteorològica, així com el desenvolupament de la vida vegetal i…
fusió nuclear

Reacció de fusió nuclear del deuteri amb el triti
© Fototeca.cat
Física
Reacció nuclear exoenergètica consistent en la reunió de dos nuclis atòmics per a formar-ne un altre de més pesant, amb possible emissió d’un neutró o d’un protó.
La producció d’energia mitjançant la fusió nuclear ja fou considerada el 1928, però les primeres experiències serioses no començaren fins el 1950 La fusió nuclear, contràriament a la fissió, no produeix residus radioactius perillosos L’energia d’enllaç dels nuclis atòmics nucli per nucleó passa per un màxim per a nuclis de nombre atòmic A al voltant de 60 és per això que els nuclis lleugers A <60 alliberen energia en fusionar-se, i els pesants A >60 ho fan en fissionar-se Les principals reaccions de fusió són Les dues darreres poden ésser considerades una conseqüència de les dues…
balança

Balança de braços iguals
© Fototeca.cat
Física
Instrument que permet de mesurar la massa d’un cos per comparació amb la d’un altre, de massa coneguda, mitjançant la igualació o determinació de la relació existent entre llurs pesos en un camp gravitatori qualsevol.
El tipus bàsic és el de la balança que té els braços d’igual longitud, o balança de braços iguals Aquesta, en esquema, és formada per una barra rígida anomenada canastró , que és travessada transversalment per tres prismes d’acer anomenats fulcres L’aresta inferior, o ganivet , del fulcre central del canastró recolza sobre una superfície horitzontal dura d’àgata o acer, que forma part del suport fix de la balança , i materialitza així un eix horitzontal i perpendicular al canastró, al voltant del qual aquest pot oscillar Damunt els ganivets dels fulcres extrems del canastró recolzen dues…
motor hidràulic
Física
Tecnologia
Màquina hidràulica destinada a produir energia mecànica a partir de l’energia continguda en un líquid, sota les formes d’energia de pressió, cinètica i potencial, en una proporció determinada.
Hom classifica els motors hidràulics, segons llur principi de funcionament, en dos grans grups les turbines turbina i els motors volumètrics Els motors volumètrics, on gairebé tota l’energia fluida arriba com a energia de pressió, inclouen motors de moviment rectilini, motors de moviment giratori d’angle limitat i motors de moviment giratori continuat o rotatius Entre els motors de moviment rectilini cal esmentar el cilindre hidràulic , consistent essencialment en un èmbol o pistó , fixat a una tija coaxial que transmet l’esforç, i que pot lliscar, empès per la pressió del líquid, al llarg d…