Resultats de la cerca
Es mostren 17 resultats
calor latent
Física
Calor de transformació associat als canvis d’estat d’una substància.
ohmmetre
Física
Aparell per a mesurar directament resistències.
Tenen l’escala graduada en ohms i solen ésser constituïts per un galvanòmetre que va associat a un generador de corrent continu generalment una pila i una resistència d’ajust
espectrògraf
espectrògraf d’emissió d’anàlisi quantitativa de matèria sòlida
© Fototeca.cat
Astronomia
Física
Espectròmetre que permet d’enregistrar sobre un suport d’imatge (placa fotogràfica, receptors fotoelèctrics, càmeres de televisió) l’espectre de la radiació estudiada.
Per exemple, la incorporació a un espectròmetre d’una càmera fotogràfica el converteix en un espectrògraf En un espectrògraf de placa fotogràfica, associat a un telescopi clàssic, permet d’analitzar el domini espectral comprès entre els 310 nm i 1 100 nm que inclou el domini visible, l’infraroig proper i l’ultraviolat proper La placa fotogràfica pot ésser substituïda, en aquest domini, per càmeres electronogràfiques, càmeres CCD, càmeres de televisió o receptors fotoelèctrics
èter
Física
Substància fluida, d’existència hipotètica, que hom suposava en repòs absolut omplint tot l’espai i a la qual hom atorgava propietats contradictòries: subtilitat, imponderabilitat, elasticitat, etc.
La teoria de l’èter, vigent al s XIX, era coherent amb la física ondulatòria i mecanicista d’aleshores La creença en un espai i en un temps absoluts comportava l’existència d’un sistema de referència privilegiat, associat a l’èter, i en repòs absolut, respecte al qual eren vàlides les equacions de Maxwell i en el qual es propagaven les ones electromagnètiques La teoria de la relativitat posà fi a la idea de l’èter, i demostrà que les equacions de Maxwell són vàlides en qualsevol sistema de referència inercial
Melvin Schwartz
Física
Físic nord-americà.
Es graduà a la Universitat de Colúmbia, on es doctorà el 1958 i fou professor fins el 1966, que passà a la de Stanford El 1988 compartí el premi Nobel de física amb J Steinberger i L Lederman pel desenvolupament d’una tècnica per a detectar els neutrins i amb la qual descobriren una nova partícula subatòmica, el muó El 1970 creà l’empresa informàtica Digital Pathways Inc, que dirigí El 1991 assumí el càrrec de director associat d’altes energies i energia nuclear al Laboratori Nacional Brookhaven i retornà com a professor de física a la Universitat de Colúmbia
muó
Física
Tipus de partícula fonamental, constituït de dues espècies, pertanyents al grup dels leptons, que es distingeixen per llur càrrega elèctrica.
El muó negatiu , μ - , té la càrrega de l’electró i el muó positiu , μ⁺, té la mateixa càrrega però positiva Tenen spin 1/2 i llur massa en repòs és m μ =105,66 MeV Amb una vida mitjana d’uns 10 -6 s, experimenten desintegració β μ - →e - +ν e +ν μ i μ⁺→e⁺+ν e +ν&μ&μsub, on ν e i v&μ&μsub són el neutrí de l’electró i del muó, respectivament, i ν μ és l’antineutrí del muó neutrí Els muons són produïts, essencialment, per desintegració de mesons , com, per exemple, per desintegració de pions π⁺ →μ⁺ν μ i π - →μ - +ν μ El neutrí associat al muó, ν μ , és anomenat…
pou de potencial
Física
Regió (generalment finita) de l’espai, en què el potencial associat a un camp de forces té un mínim.
El concepte és oposat a barrera de potencial
Masatoshi Koshiba
Física
Físic japonès.
Doctorat en física per la Universitat de Rochester 1955, als Estats Units d’Amèrica Fou professor adjunt de l’Institut d’Estudis Nuclears de la Universitat de Tòquio 1958-63, universitat de la qual fou professor associat 1963, professor 1970-87 i, des del 1987, professor emèrit del Centre Internacional de Física de les Partícules Elementals d’aquesta universitat Fou també director del Laboratori de Física d’Altes Energies i Radiació Còsmica de la Universitat de Chicago, i professor a la Universitat de Tokai 1987-97 Koshiba i el seu grup construïren un detector gegant, el…
efecte Aharonov-Casher
Física
Efecte similar a l’efecte Aharonov-Bohm, però que es produeix per variacions del camp electromagnètic escalar associat amb la partícula.
Andre Geim

Andre Geim
© Universiteit Antwerpen
Física
Físic rus nacionalitzat neerlandès.
Es graduà l’any 1982 a l’Institut Físic i Tecnològic de Moscou i el 1987 es doctorà a l’Institut de Física de l’Estat Sòlid de Černogolovska, on dugué a terme recerca fins el 1990 Després d’una etapa d’estudis postdoctorals a les universitats de Nottingham, Bath i Copenhaguen 1990-94, del 1993 al 2000 fou professor associat de la Universitat de Nimega A partir del 2001 fou professor de la Universitat de Manchester i des del 2002 n'és director del Centre per a la Mesociència i Nanotecnologia Amb Konstantin Novoselov ha dut a terme aportacions crucials en el camp dels…