Resultats de la cerca
Es mostren 14 resultats
focalització
Física
Tecnologia
Acció de concentrar un feix de partícules al voltant d’una trajectòria ideal.
Si les partícules són carregades, és assolida mitjançant camps electromagnètics
espectre beta
Física
Espectre d’energia de les partícules β contingudes en la radiació emesa per una substància radioactiva; és un espectre continu.
El coneixement d’aquest espectre permet de classificar les partícules β de la radiació segons el valor de llur moment lineal o energia cinètica La separació del feix de partícules β, emeses per la substància radioactiva, en diferents feixos, caracteritzats cadascun d’ells per un determinat valor del moment lineal o de l’energia cinètica, és assolida mitjançant un espectròmetre magnètic
espectre alfa
Física
Espectre d’energia de les partícules α contingudes en la radiació emesa per una substància radioactiva; és un espectre discret.
El coneixement d’aquest espectre permet de classificar les partícules α de la radiació segons el valor de llur moment lineal o energia cinètica La separació del feix de partícules α, emeses per la substància radioactiva, en diferents feixos, caracteritzats cadascun d’ells per un determinat valor del moment lineal o de l’energia cinètica, és assolida mitjançant un espectròmetre magnètic
espectre d’una radiació electromagnètica
Física
Conjunt de les ones electromagnètiques monocromàtiques (és a dir, de longitud d’ona única i ben definida) que componen una radiació electromagnètica.
És compost per un seguit, continu o discontinu, d’ones de l'espectre electromagnètic Les característiques de l’espectre d’una radiació electromagnètica, emesa per un cos o que interacciona amb un cos, depenen de les característiques del cos o del fenomen que ha originat l’emissió, o de les característiques de la interacció amb el cos, respectivament Segons el seu aspecte, l’espectre és continu, de ratlles o de bandes segons l’origen de la radiació, l’espectre és nuclear, atòmic o molecular, electrònic, de vibració o de rotació segons la propietat estudiada, l’espectre és d’…
Louis Joseph Gay-Lussac
Física
Físic i químic llemosí.
Ajudant de Berthollet, s’interessà des de molt jove per l’estudi físic dels gasos dilatació, relacions volumètriques en llurs combinacions, etc Dues ascensions en baló, fetes el 1804, li permeteren d’observar les característiques de l’atmosfera a una altura de 7 000 m no assolida per ningú més fins aleshores Per tal d’estudiar el magnetisme a diferents latituds i altures, recorregué, amb Avon Humboldt, una bona part d’Itàlia, de Suïssa i d’Alemanya 1805-06 Professor de química a la Sorbona i de física a l’escola politècnica, féu possible l’obtenció per electròlisi de les grans…
teoria del tot
Física
Teoria que intenta unificar la descripció de les quatre interaccions fonamentals.
La idea és aconseguir un model matemàtic que permeti descriure juntes les quatre interaccions fonamentals forta, dèbil, electromagnetisme i gravitació Això és equivalent a unificar la mecànica quàntica i la teoria de la relativitat El problema fins ara és que no s’ha arribat a una descripció quàntica de la gravitació Un primer pas en la bona direcció fou la unificació matemàtica de les forces dèbil i electromagnètica, assolida per SL Glashow, A Salam i S Weinberg Aquesta unificació indica que per sobre d’una determinada energia les forces dèbil i electromagnètica n'esdevenen la…
anàlisi de Fourier
Física
Matemàtiques
Estudi de les funcions que té per finalitat d’expressar-les mitjançant una sèrie o una integral en què intervenen les funcions trigonomètriques.
El fonament d’aquesta tècnica matemàtica és l’anomenat, de vegades, teorema de Fourier Tota funció periòdica f x , contínua o, com a màxim, amb un nombre finit de discontinuïtats finites, pot expressar-se mitjançant una sèrie trigonomètrica, de la següent manera la sèrie que apareix en aquesta expressió és la sèrie de Fourier de o associada a la funció f x El nombre ω és la pulsació fonamental de la sèrie de Fourier de f i és igual a la pulsació o freqüència angular de f , és a dir, ω=2π/ T , on T és el període de f El primer terme de la sèrie de Fourier de f , terme que correspon al…
Centre Europeu per a la Recerca Nuclear

© CERN
Física
Institució intergovernamental europea creada el 1952 per a la recerca fonamental en el camp de la física de les altes energies.
Els estats fundadors foren França, la República Federal Alemanya, la Gran Bretanya, Itàlia, Suïssa, Dinamarca, Bèlgica, els Països Baixos, Suècia, Noruega, Grècia i l’antiga Iugoslàvia Posteriorment, s’hi afegiren Àustria 1959, Espanya 1983, Portugal 1986, Polònia i Finlàndia 1991, la República Txeca i Eslovàquia 1993 i Bulgària 1999 També n’és membre la Unió Europea des del 1985 La seu i les installacions són prop de Ginebra, a la frontera francosuïssa, i consta dels emplaçaments de Meyrin i Prévessin, separats per pocs quilòmetres Els camps de recerca del CERN consten bàsicament de la…
teories de galga
Física
Nom genèric de les teories de camp basades en la idea que l’exigència d’una invariància
de la dinàmica sota un determinat tipus de transformació dels camps de matèria implica haver de considerar una interacció
que ha de comportar-se d’una forma ben determinada.
Per tal d’entendre millor el plantejament general de les teories de galga, és útil de considerar, primerament, el cas de l’electromagnetisme Segons la mecànica quàntica no relativista, el comportament d’una partícula carregada lliure no sotmesa a cap interacció exterior és controlat per l’equació de Schrödinger Segons la interpretació que la mecànica quàntica fa de la funció d’ona, només la norma ∥ψ x , t ∥ 2 té una interpretació física, és a dir, és mesurable per tant, una indefinició de la fase de la funció d’ona és permissible i, fins i tot, desitjable L’equació de Schrödinger és invariant…
microscopi electrònic

Esquema del funcionament s’un micrroscopi electrònic de transmissió (a dalt) i d’escombratge (a baix)
© Fototeca.cat
Física
Nom genèric d’una àmplia classe de microscopis que visualitzen un objecte de petites dimensions en fer-lo interaccionar amb electrons.
La utilitat del microscopi electrònic prové del seu gran poder de resolució, que té origen en el fet que la longitud d’ona associada a un electró pot fer-se molt menor que la de les radiacions electromagnètiques emprades en els microscopis òptics així, per exemple, el poder de resolució d’un microscopi que empra electrons d’uns 100 KeV és d’uns 0,3 nm i el d’un que n'empra de 1 000 KeV és d’uns 0,15 nm Per la seva invenció 1932, ERuska compartí el premi Nobel de física del 1986 amb GBinnig i HRohrer Hom distingeix diferents tipus de microscopis electrònics El més estès és el microscopi…