Resultats de la cerca

Astrònom de l’observatori de Bordeus 1905, fou nomenat professor de la facultat de ciències d’Estrasburg 1919 i director de l’observatori de París 1929 Investigà sobre física ones infrasòniques i camps gravitatoris, matemàtiques funcions quasi-periòdiques i astronomia refracció atmosfèrica i cometes En els darrers anys estudià les condicions en les quals un astronauta pot ésser alliberat de la gravetat terrestre

Catedràtic de la Universitat de Barcelona i de l’Escola Superior d’Agricultura, fou president de l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona 1955-58 i membre electe de la de Medicina i Cirurgia 1956 Dirigí 1939-58 la secció d’astronomia de l’Observatori Fabra Deixà treballs d’astronomia i física, alguns dels quals figuren en les Memòries de l’Acadèmia de Ciències

Estudià a la Universitat de Barcelona fou professor de física i química a l’institut de Castelló de la Plana, catedràtic de mecànica a la Universitat de Saragossa i de mecànica celeste a la de Madrid Publicà el 1913 Lecciones de termodinámica , fruit de la seva docència a Saragossa, i el 1921 Nociones fundamentales de mecánica relativista y proceso histórico del cálculo diferencial absoluto y su importancia actual El 1918 obtingué un premi de l’Institut d’Estudis Catalans per l’estudi Ellipsoide de Dirichlet

Els eclipsis han estat sempre fenòmens que desperten curiositat tant entre la comunitat científica i com entre la ciutadania Històricament, a Catalunya, la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona RACAB ha tingut un paper clau en l’observació i estudi d’aquests esdeveniments, com explica l’article “ La RACAB i les observacions dels eclipsis ” En aquest article del blog  Sobre física, recerca i universitats Divulcat , el físic Ramon Pascual ens explica com la ciència catalana ha seguit aquests espectacles celestes i com han contribuït al progrés del coneixement astronòmic, tot narrant-…

La càmera obscura es comporta, des del punt de vista òptic, com una lent convergent, és a dir, dóna una imatge invertida Els primers a descriure-la foren l’astrònom àrab al-Kindī segle IX i el físic italià Giambattista della Porta segle XVI, bé que era coneguda pels egipcis, per Aristòtil i per Roger Bacon segle XIII Usada durant segles per a observar els eclipsis de Sol, alguns pintors del segle XVII n'usaren de portàtils per a dibuixar paisatges, fent servir, algunes vegades, una petita lent convergent en lloc del simple forat Niepce i Daguerre l’usaren per a impressionar una…

Llicenciat en ciències, secció de física, per la Universitat de Barcelona 1950, on fou professor adjunt 1950-60, es doctorà amb una tesi sobre espectrografia quantitativa, i el 1960 obtingué la càtedra d’electricitat, que exercí fins que es jubilà, el 1992, any que fou nomenat professor emèrit Vinculat a l’ Observatori Fabra  dependent de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona, de la qual fou membre numerari des del 1964, en fou ajudant tècnic 1950-59, astrònom 1959-71 i director 1971-2015 i, posteriorment, director honorífic Fou distingit amb diversos guardons, entre…

El 1797 donà a conèixer un mètode per a determinar òrbites del tipus parabòlic aquest mètode, conegut amb el seu nom, ha estat molt útil per a determinar l’òrbita de molts cometes, atès que la majoria tenen trajectòries ellíptiques tan obertes que poden ésser assimilades a paràboles Redescobrí el primer asteroide, Ceres, basant-se en els càlculs de l’òrbita fets per Gauss a partir de les poques observacions efectuades per Piazzi El 1802 descobrí el segon asteroide, Pallas, i el 1807 el quart, Vesta Establí la hipòtesi que l’origen de tots els asteroides fou la destrucció, per…

Treballà a l’observatori astronòmic d’Hamburg L’any 1931 construí un tipus especial de telescopi, anomenat cambra de Schmidt

Treballà al Cavendish Laboratory de Cambridge i fou professor de física i radioastronomia a la Universitat de Cambridge Membre de la Royal Society i del Trinity College, el 1974 rebé, amb A Hewish , el premi Nobel de física per la seva teoria de síntesi d’obertura, consistent en l’acoblament d’un seguit de petits radiotelescopis per tal d’assolir una resolució igual a la d’un radiotelescopi gegant que tingués una superfície igual a l’ocupada pel conjunt dels radiotelescopis petits

Professor d’astronomia a la Universitat d’Uppsala 1730-44 Conegut especialment per una memòria presentada a l’Acadèmia Sueca de Ciències 1742, on proposà l’escala centígrada de temperatures anomenada posteriorment escala Celsius temperatura Feu estudis sobre l’aurora boreal, i el 1736 participà en l’expedició francesa a Lapònia per mesurar un grau de meridià Supervisà la construcció de l’Observatori d’Uppsala 1740 i en fou el primer director