Resultats de la cerca
Es mostren 30 resultats
volumenòmetre
Física
Instrument per a mesurar el volum d’un cos sense submergir-lo en un líquid que permet també de determinar densitats de certs sòlids als quals no són aplicables els mètodes corrents.
Es basa en les variacions de pressió d’un gas contingut en un recipient on hom introdueix el cos que vol mesurar
higroscopi
Meteorologia
Física
Aparell que posa de manifest, amb poca precisió, les variacions d’humitat de l’aire.
Es basa en la propietat que tenen certs materials de variar alguna de llurs característiques color, longitud, etc quan varia la humitat
Edward Uhler Condon
Física
Físic nord-americà.
L’any 1928, juntament amb RWGurney, elaborà una teoria per a explicar el mecanisme de la desintegració alfa Aquesta teoria es basa en l’anomenat efecte túnel quàntic
mètode de Muskingum
Física
Geologia
Mètode hidrològic aproximat de càlcul de la propagació de l’ona d’avinguda.
Es basa en l’equació de continuïtat per a una secció i una equació d’emmagatzematge que expressa la dependència lineal del volum d’aigua en la secció analitzada amb relació als cabals ponderats d’entrada i sortida en la mateixa secció
Léo Esaki
Física
Físic japonès doctorat en ciències per la Universitat de Tòquio i especialitzat en la física de l’estat sòlid.
Fou cap del departament de física de la Sony 1956-60 i després passà al Centre de Recerques de l’IBM El 1973 li fou concedit el premi Nobel de física, juntament amb el nord-americà Ivar Giaever, per llurs treballs sobre l' efecte túnel , en el qual es basa l’anomenat díode túnel o díode Esaki
tensímetre
Física
Aparell emprat per a mesurar la tensió superficial d’un líquid.
Es basa en la força que cal fer per a augmentar la superfície lliure del líquid tensímetre de balança , en els fenòmens de capillaritat tensímetre capillar o en la llei de Tate sobre la formació de gotes de diferents líquids en un mateix comptagotes, el pes de les quals depèn de la tensió superficial i de la densitat del líquid estalagmòmetre
higròmetre

Higròmetre d’absorció
©
Meteorologia
Física
Aparell per a mesurar la humitat atmosfèrica.
Entre els higròmetres més utilitzats cal destacar l' higròmetre de condensació , constituït essencialment per una càpsula metàllica amb una cara perfectament brunyida, de manera que en fer refredar la càpsula hom arriba al punt de rosada condensació , a partir del qual hom pot deduir la humitat Un altre tipus és l' higròmetre d’absorció , que es basa en la propietat de certs materials, com ara els cabells humans, d’allargar-se o d’escurçar-se segons la humitat
calòric
Física
Segons una teoria desenvolupada durant el segle XVIII, a partir de Joseph Black, fluid hipotètic indestructible i imponderable que ocupava els espais intermoleculars dels cossos materials.
El pas espontani del calòric d’un cos a l’altre determinava una disminució de la temperatura del primer i una elevació de la del segon Lavoisier, en formular la seva teoria dels gasos i de la respiració, es basà en aquesta teoria Quan els treballs de Rumford 1789 sobre l’escalfament dels metalls i la fusió del glaç demostraren que la calor no era una substància, sinó un moviment, la teoria del calòric fou totalment refusada
colorímetre
Física
Instrument de mesura de la cromaticitat, o de la cromaticitat i la lluminositat d’una radiació lluminosa ( color
).
Es basa en un dispositiu comparador en què hom varia les intensitats de tres radiacions primàries que incideixen sobre una mateixa superfície, fins a assolir el color que hom estudia Per efectuar aquesta igualació hom pot afegir també una certa radiació primària al color problema i arribar així a unes mescles dels tres primaris que donen el mateix color El color de prova és aleshores especificat per tres nombres proporcionals a les intensitats de les tres radiacions primàries
dualitat ona-corpuscle
Física
Concepte que denomina el fet que totes les formes de matèria i d’energia es poden representar bé com a formades per partícules, bé com a ones, essent les dues representacions igualment vàlides.
La tria entre una d’aquestes formes per a l’estudi d’un determinat problema és una qüestió de conveniència, ja que usualment el tractament de certs fenòmens és més simple en l’una que en l’altra Aquest concepte es basa en els treballs d’Albert Einstein que identificà les partícules amb què es poden representar les ones electromagnètiques els fotons i de Lde Broglie que associà una longitud d’ona amb les partícules materials, com ara els àtoms Fins avui s’ha observat comportament ondulatori d’electrons, àtoms i àdhuc molècules constituïdes per desenes d’àtoms