Resultats de la cerca

Graduat en física a la Universitat d’Arizona l’any 1989, es doctorà a la Universitat de Harvard el 1993 Féu estudis postdoctorals al Harvard-Smithsonian Center for Astrophysics fins el 1995, que s’incorporà al Mount Stromlo Observatory de Canberra Austràlia El 1994 creà el programa High-Z SN Search, que dirigí, per a l’estudi i el mesurament de l’expansió de l’univers L’any 1998, conjuntament amb el Supernova Cosmology Project, liderat per Saul Perlmutter , el seu equip identificà evidències d’una acceleració en l’expansió de l’univers, a partir d’un estudi dirigit per Adam Guy Riess Per…

Estudià a Cambridge i essent encara estudiant descobrí el 1962 l’efecte que duu el seu nom sobre les propietats superconductores dels metalls a baixa temperatura Per aquest descobriment li fou atorgat el premi Nobel l’any 1973, compartit amb L Esaki i I Giaever

Graduat al Massachusetts Institute of Technology 1992 i doctorat per la Universitat de Harvard el 1996 Després d’uns quants anys a la Universitat de Berkeley, l’any 1999 passà a l’Space Telescope Science Institute de la Johns Hopkins University Forma part del High-Z SN Search Program liderat per Brian Schmidt i per ell, el qual el 1998 publicà l’estudi que constatava una acceleració en l’expansió de l’univers Per aquest descobriment li fou atorgat el premi Nobel de física l’any 2011, que compartí amb Schmidt i Saul Perlmutter , el qual, al front del Supernova Cosmology Project, …

Es graduà en física a la Universitat de Harvard 1981 i es doctorà el 1986 a la de Califòrnia Del 1989 al 1993 feu recerca al Center for Particle Astrophisics d’aquesta universitat L’any 1983 s’incorporà al Lawrence Berkeley National Laboratory, dins del qual dirigeix el Supernova Cosmology Project L’any 1998 identificà el fenomen d’acceleració de l’ expansió de l’Univers  vinculat a la resolució d’altres problemes cosmològics com el de l’ energia fosca Compartí, amb els altres descobridors del fenomen, Adam Guy Riess i Brian Schmidt , el premi Nobel de física de l’any 2011, amb…

Relació de premis Nobel de física 1901 Wilhelm Conrad Röntgen Alemanya 1902 Hendrik Antoon Lorentz Països Baixos, Pieter Zeeman Països Baixos 1903 Antoine-Henri Becquerel França, Pierre Curie França, Marie Curie França 1904 John William Strutt Rayleigh Gran Bretanya 1905 Philipp Lenard Alemanya 1906 Joseph John Thomson Gran Bretanya 1907 Albert Abraham Michelson Estats Units d’Amèrica 1908 Gabriel Lippmann França 1909 Karl Ferdinand Braun Alemanya, Guglielmo Marconi Itàlia 1910 Johannes Diderik van der Waals Països Baixos 1911 Wihelm Wien Alemanya 1912 Nils Gustav Dalén Suècia 1913 Heike…

Esfera d’un mol de silici pràcticament perfecta que servirà per a definir el valor de la unitat de massa, el quilogram © CSIRO - Australian Centre for Precision Optics Aquest any va començar amb la notícia d’un experiment espectacular pel que fa al grau de precisió que s’ha assolit Es tracta d’un experiment motivat per la necessitat de trobar un patró per a definir la unitat de massa –el quilogram– a partir de constants fonamentals que es puguin mesurar en qualsevol laboratori, en lloc de basar-se en el patró de platí i iridi que es conserva a l’Oficina Internacional de Pesos i Mesures de…

Fermions de Weyl Cristall fotònic que conté fermions de Weyl observats per un equip del MIT © MIT / Ling Lu, Qinghui Yan L'avenç més notable durant l'any 2015 en física va ser el descobriment, vuit dècades després que es formulés de manera teòrica, dels fermions de Weyl El 1929, el físic i matemàtic alemany Hermann Weyl va formular les solucions de l'equació de Dirac amb massa nulla, anomenats fermions de Weyl, que podrien representar partícules fonamentals llavors desconegudes Posteriorment, durant uns quants anys, es va especular si els neutrins podrien ser fermions de Weyl, fins que es va…