Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
reflector
Física
Tecnologia
Dit del material que envolta el nucli d’un reactor nuclear i redueix la fugida de neutrons cap a l’exterior.
Com que ha de tenir les característiques d’un moderador , el reflector d’un reactor nuclear generalment no és altra cosa que una prolongació, en totes direccions, del seu moderador, i per a caracteritzar-lo hom empra el coeficient d'albedo
espectre d’emissió
Tres espectres d’emissió ; de dalt a baix: espectre continu obtingut emprant la radiació emesa per una làmpada d’incandescència; espectre continu damunt el qual s’ha superposat un espectre de ratlles, i que és degut a la radiació emesa per fluorescència; i espectre de ratlles, que és l’espectre d’arc dels ferro
Física
Espectre de la radiació electromagnètica emesa per una substància.
Pot ésser continu com en líquids o sòlids incandescents, de ratlles com en gasos luminescents o de bandes com en gasos excitats sense dissociar L’espectre d’emissió d’una substància depèn de la seva composició química i del seu estat físic en el moment de l’emissió A l’hora de caracteritzar-lo, hom dóna la intensitat de cada component monocromàtica en funció de la longitud d’ona o bé, si és format només de ratlles, hom dóna els valors de les corresponents longituds d’ona Aquestes caracteritzen, espectroscòpicament, la substància emissora
estat
Física
Electrònica i informàtica
Manera d’ésser, existir o presentar-se un sistema material.
L’estat d’un sistema es defineix per un nombre determinat de magnituds físiques expressables quantitativament, anomenades variables o funcions d’estat els valors de les quals en un instant t o permeten de caracteritzar la dinàmica d’un sistema, i contenen prou informació sobre la seva història anterior a t o perquè hom pugui determinar-ne el comportament partint del coneixement del seu estat en t o i de les entrades posteriors a t o Dins un sistema poden existir diversos conjunts de variables d’estat, tots ells interrelacionats un dels més comuns és el de les variables de fase…
isospín
Física
Magnitud física pròpia dels hadrons, representada per un vector d’un espai abstracte tridimensional, la tercera component del qual, T3 , permet de caracteritzar els diferents membres d’un grup de partícules.
L’isospín es conserva en les interaccions fortes
sistema de referència
Física
Conjunt d’un sistema de coordenades espacials i un rellotge, amb els quals un observador pot caracteritzar cada esdeveniment per les seves coordenades (x, y, z) i per l’instant t en què succeeix.
És anomenat també referencial En la física clàssica, dominada per la transformació de Galileu entre referenecials, no té gaire importància la consideració del rellotge en el sistema de referència en canvi, en té en la física relativista, a causa de les fórmules de transformació de Lorentz
flux de calor superficial
Física
Paràmetre que permet caracteritzar el potencial tèrmic d’una zona, el valor del qual es calcula a partir de la conductivitat tèrmica dels materials litològics i del gradient tèrmic d’un emplaçament concret o d’una zona.