Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
cel·la
Física
Cadascuna de les regions elementals del nucli d’un reactor nuclear.
Cada cella conté els elements bàsics del nucli combustible, moderador i fluid refrigerant És anomenada també cella unitària o cella equivalent
cel·la calenta
Bateria de cel·les calentes per a la manipulació de materials radioactius
© Fototeca.cat
Física
Recinte estanc on hom col·loca, temporalment o permanentment, materials d’alta radioactivitat per tal de manipular-los a distància sense risc, o emmagatzemar-los.
És anomenada també cella d’alta activitat
espectrofotòmetre
Física
Química
Instrument emprat per a determinar l’espectre d’absorció (intensitat de l’absorció de l’energia radiant en funció de la longitud d’ona) d’una mostra de matèria, especialment a les regions de l’ultraviolat, del visible i de l’infraroig.
Els espectrofotòmetres de feix únic són constituïts essencialment per un focus de radiació electromagnètica contínua, una cella portamostres, un monocromador i un detector A l’infraroig, el focus és un emissor de Nernst, i el detector és un bolòmetre, un termoparell, una cella pneumàtica de Golay o una cella piroelèctrica Altrament, a l’ultraviolat el focus és un tub de descàrrega elèctrica en atmosfera d’hidrogen, de deuteri, de xenó o de vapor de mercuri, i al visible és una bombeta de filament de tungstè en ambdues regions els detectors solen ésser tubs fotomultiplicadors, fototubs o…
manipulador
Física
Aparell constituït per uns braços articulats, que permet de manejar a distància substàncies radioactives.
Hom els empra, especialment, en una cella calenta
electroquímica
Física
Química
Part de la química física que estudia les relacions existents entre l’energia elèctrica i l’energia química.
Hom pot fixar l’origen de l’electroquímica en les experiències d’A Volta, seguides pels treballs de H Davy i M Faraday i la teoria de S Arrhenius sobre els electròlits El 1905 Tafel enuncià l’equació que relaciona la ddp entre dues fases amb la densitat del corrent mesurat El 1890, però, W Nernst ja havia establert l’equació que porta el seu nom i que relaciona la ddp mesurada i l'activitat de l’ió que és en dissolució Butler interpretà cinèticament els potencials de Nernst, Gurney introduí la mecànica quàntica per a explicar…
teorema de Bloch
Física
Teorema segons el qual les solucions de l’equació de Schrödinger per a un electró que es mou en el si d’un potencial periòdic (p ex, el potencial en un cristall) és periòdic respecte a translacions T sobre la malla: U (r + T = U (r)) satisfan l’expressió.
ψ r + T = e i k T ψ r , essent k el vector d’ona aquestes funcions s’anomenen funcions de Bloch Una expressió equivalent a l’anterior és ψ k, r = e i k r u k, r , essent u una funció amb la mateixa periodicitat que el potencial u k, r + T = u k, r La funció d’ona ψ és, doncs, una ona plana modulada a cada cella per la funció periòdica u k, r Aquest teorema rep a vegades el nom de teorema de Floquet