Resultats de la cerca
Es mostren 14 resultats
calibrador òptic
Física
Peça de vidre, una de les cares de la qual ha estat acuradament polida per tal d’aconseguir-ne un aplanament o una esfericitat el més perfectes possible.
És utilitzada per a verificar la perfecció de les superfícies òptiques, atès que, en collocar el calibrador damunt d’una d’aquestes, es formen franges d’interferència que palesen els defectes
transmutació
Física
Canvi d’identitat d’un nucli atòmic que es realitza espontàniament o artificialment en variar el nombre de nucleons que el formen (radioactivitat).
Quan la transmutació és espontània hom l’anomena desintegració , i quan ha estat induïda artificialment reacció nuclear La transmutació artificial fou descoberta per ERutherford el 1911 en collocar una certa quantitat de l’isòtop de nombre de massa 210 del poloni, que és emissor de partícules α, en un recinte ple de nitrogen la reacció nuclear que va provocar fou 4 He + 1 4 N → 1 7 O + 1 H, que en forma abreujada s’escriu 1 4 Nα, p 1 7 O
nombre atòmic
Física
Nombre de càrregues positives elementals, o protons, transportat pels nuclis de tots els isòtops d’un element donat.
Inicialment, el nombre atòmic era simplement el número d’ordre atribuït als elements en collocar-los per masses atòmiques creixents El 1913, Johannes H van den Broek, en analitzar totes les dades conegudes, descobrí que el nombre de càrregues elementals del nucli atòmic era igual al nombre atòmic Niels Bohr adoptà aquest descobriment per a desenvolupar la seva teoria quàntica sobre l’estructura dels àtoms i l’origen dels espectres Actualment, Z és una quantitat nuclear coneguda sense cap error per a tots els nuclis Això no obstant, la càrrega efectiva Ze és coneguda amb els seus errors…
antiariet
Física
Dit dels diferents dispositius destinats a evitar o limitar el cop d’ariet en un conducte hidràulic.
Els mitjans emprats per a produir aquest efecte limitador poden ésser escopir, durant un temps determinat, part del líquid de dins el conducte, mitjançant l’obertura d’una vàlvula, provocada, bé pel mateix augment de pressió cas de les vàlvules de seguretat i vàlvules antiariet , o bé per una ordre donada al mateix temps que la que tendeix a provocar el cop d’ariet cas del descarregador d’una turbina un altre mitjà és collocar al conducte un element que n’augmenti l’elasticitat i, per tant, la capacitat d’absorbir temporalment un important increment del volum líquid sense augmentar gaire la…
polarímetre

Esquema bàsic d’un polarímetre
© Fototeca.cat
Física
Química
Instrument per a mesurar la rotació del pla de vibració de la llum polaritzada en travessar un medi òpticament actiu.
Consta fonamentalment d’una font lluminosa que emet radiació monocromàtica, generalment una làmpada de vapor de sodi, un polaritzador, constituït per un prisma de Nicol o un polaroide, el qual transforma la llum ordinària en polaritzada, un tub situat en la direcció de propagació de la radiació, el qual conté la mostra, i un analitzador, constituït generalment per un altre prisma de Nicol El funcionament d’un polarímetre simple és el següent quan el tub per a la mostra és buit, es transmet un màxim de llum a través de l’analitzador quan aquest és alineat amb el polaritzador En collocar en el…
autocol·limació
Física
Mètode per a col·locar una font lluminosa puntual exactament en el focus objecte d’un sistema òptic.
Hom disposa un mirall pla a l’espai imatge i hom va variant la posició de la font puntual fins que la imatge final es formi just damunt seu
configuració electrònica
Física
Distribució dels electrons d’un àtom o molècula en els diversos orbitals d’aquests.
Per a deduir les configuracions electròniques dels àtoms, hom es basa en el fet que un àtom multielectrònic pot collocar els seus electrons en un conjunt d’orbitals formalment anàleg al de l’àtom d’hidrogen, bo i seguint l’ordre de menor a major energia dels orbitals i tenint en compte el principi d’exclusió L’ordre en què es van emplenant d’electrons els orbitals d’un àtom neutre és 1s, 2s, 2p, 3s, 3p, 4s, 3d, 4p, 5s, 4d, 5p, 6s, 4f, 5d, 6p, 7s, 6d, ~ 5f orbital atòmic La configuració electrònica d’un àtom és simbolitzada per mitjà de la notació dels orbitals amb un índex volat a la dreta…
centrar
Física
Col·locar una lent, un mirall, etc, de manera que el seu eix geomètric coincideixi amb l’eix òptic del sistema.
protó
Física
Partícula de càrrega elèctrica positiva, la de menor massa de la família dels hadrons.
Dins d’aquesta família és un barió i, més exactament, un nucleó partícula La seva massa en repòs és d’1,672 6485 x 10 -27 kg, és a dir, és unes 1840 vegades més gran que la de l’electró La seva càrrega elèctrica és la de l’electró, bé que de signe contrari, és a dir, és d’1,602 189 x 10 -9 C Juntament amb el neutró forma un isomultiplet o multiplet d’isospin, de tal manera que hom pot considerar que protó i neutró són dues manifestacions d’un únic nucleó Protó i neutró són els constituents essencials dels nuclis dels àtoms els protons dels nuclis són els responsables de la càrrega positiva d…
telescopi

Esquema d’un telescopi
© Fototeca.cat
Astronomia
Física
Instrument òptic usat per a observar objectes llunyans, que consta essencialment d’un mirall, que concentra els raigs lluminosos i forma una imatge de l’objecte, i d’una lent, que amplifica aquesta imatge.
Els telescopis són constituïts en essència per un tub un dels extrems del qual és obert i l’altre té un mirall còncau de forma parabòlica mirall primari que fa el mateix paper que la lent objectiu de la ullera astronòmica Aquest mirall té la propietat que els raigs de llum que arriben parallelament al seu eix, és a dir, que provenen d’un objecte situat a una distància infinita, com és el cas d’un estel, es reflecteixen en un mateix punt, anomenat focus Els miralls parabòlics dels telescopis, quan hom observa un objecte molt llunyà, presenten dos avantatges principals respecte a les lents de…