Resultats de la cerca
Es mostren 34 resultats
fase
Diagrama de fases: (a) d’un sistema d’un sol component (F, corba de fusió; S, corba de sublimació; V, corba de vaporització); (b) d’un sistema binari líquid-vapor (TA i TB. punts d’ebullició d’A i B); (c) d’un sistema binari solid-líquid eutèctic (TA i TB. punts de fusió d’A i B); E punt eutèctic; CE, composició eutèctica: α i β són les dues fases sòlides que es presenten
© Fototeca.cat
Física
Química
Part d’un sistema, formada per un nombre qualsevol de components, homogènia i amb uns límits ben determinats que la separen de les altres parts del sistema i de la resta de l’univers.
La noció de fase generalitza la d’estat físic sòlid, líquid, gasós i permet distincions més subtils, com la que hi ha entre dues formes de cristallització d’un sòlid Els components d’un sistema són les substàncies que l’integren, i els constituents són les diferents fases que el formen Si només hi ha una fase, el sistema és homogeni , i si n’hi ha més, heterogeni El pas de la fase sòlida a la líquida és anomenat fusió , el de la líquida a la gasosa, vaporització , i el de la sòlida a la gasosa, sublimació Aquests canvis de fase són progressius , i els canvis en sentit contrari són anomenats…
moment d’un vector respecte a una recta
Física
Donats un vector i una recta, component segons la recta del moment del vector respecte a un punt qualsevol de la recta.
Pot ésser demostrat que aquesta component no depèn del punt de la recta escollit En el cas que el vector representi una força, hom parla del moment de la força respecte a la recta Si, en comptes d’un únic vector, hi ha un sistema de vectors, hom anomena moment resultant del sistema de vectors respecte a la recta la suma dels moments de cadascun dels vectors respecte a la recta
angle de polarització
A la figura de l’esquerra, la llum incident només té component paral·lela al pla d’incidència (fletxes), de manera que quan l’angle d’incidència és igual a l’angle de polarització, O subp , no hi ha llum reflectida; a la figura de la dreta, la llum incident té component paral·lela (fletxes) i component perpendicular (punts) al pla d’incidència, de manera que quan l’angle d’incidència és igual a l’angle de polarització, O subp , la llum reflectida no és nul·la, ja que conté la component perpendicular (punts) al pla d’incidència
© fototeca.cat
Física
Angle amb què ha d’incidir un raig de llum sobre una superfície separadora de dos medis d’índexs de refracció n
i n´
per tal que en la llum reflectida no hi hagi component paral·lela al pla d’incidència.
Segons les fórmules de Fresnel, l’angle de polarització φ π satisfà φ π + φ´ p = 90°, essent φ´ p el corresponent angle de refracció D’acord amb la llei de la refracció resulta que tg φ π = n´/n llei de Brewster, fórmula que dóna el valor de φ π , i que el raig reflectit i el refractat són perpendiculars entre ells
resistència acústica
Física
Component real de la impedància acústica.
En la propagació del so, la resistència acústica n'expressa la propietat atenuadora del medi, o sia l’absorció d’una part de l’energia sonora per part del medi És característica dels materials porosos La resistència acústica referida a la unitat de secció i de longitud és la resistivitat acústica
camp magnètic terrestre
Física
Camp magnètic natural que envolta la Terra ( geomagnetisme
).
És originat pels moviments dels materials de l’interior de la Terra i és influït per l’estat electromagnètic de l’atmosfera sistemes de corrents elèctrics a la baixa ionosfera i per l’acció del vent solar a l’exosfera magnetosfera La intensitat del camp magnètic terrestre és d’un 0,6 G a les regions polars i d’uns 0,3 G a les regions equatorials G és el símbol del gauss El camp magnètic terrestre té una component dipolar, anomenada camp dipolar o camp geomagnètic , i una component no dipolar, menys important que la primera, anomenada camp no-dipolar
nucleó
Física
Nom genèric comú de les partícules que constitueixen un nucli atòmic, és a dir, del neutró i del protó
.
Els nucleons són hadrons, i hom considera que protó i neutró formen un doblet d’un únic nucleó, distingint-se per la component de l' isospin T 3 = +1/2 per al protó, i T 3 = -1/2 per al neutró
coeficient osmòtic
Física
Química
Coeficient introduït per Bjerrum, que inclou tots els factors que expressen la desviació del comportament d’una solució respecte del comportament ideal.
D’aquesta forma, per un component i d’una barreja, el potencial químic s’expressa per μ i =μ o i + g i RT ln x i on g i és el coeficient osmòtic i x i és la fracció molar del solut en la dissolució
força centrípeta
Física
Força que actua sobre un punt material quan aquest descriu un moviment circular uniforme.
Per extensió, hom també anomena així la component de la força perpendicular a la trajectòria que descriu qualsevol punt material El valor d’aquesta força F és donada per la fórmula F = m a c , ¦ a c ¦ = v 2 / ρ, on a c és l'acceleració centrípeta i ρ el radi de la curvatura
polarització dels fotons
Física
Estat de spin dels fotons.
Tot i que un fotó, pel fet de tenir spin, hauria de presentar la component del seu spin en la direcció del moviment quantificada amb els valors 1, 0 i -1, el fet que la seva massa sigui nulla i es mogui sempre a la velocitat de la llum fa que les úniques polaritzacions que presenti siguin 1 i —1