Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
experiment de Rutherford
Física
Química
Experiment portat a terme per E. Rutherford l’any 1911, basant-se en els resultats del qual fou postulada la teoria atòmica del mateix autor (model atòmic de Rutherford).
Consisteix en el bombardeig de làmines molt fines 400 Å d’or o d’argent amb partícules α, i s’observa que la majoria d’aquestes travessen les làmines sense sofrir cap desviació, mentre que una petita proporció experimenten diverses desviacions i únicament una de cada 20000 partícules incidents és reflectida per la làmina D’aquest experiment hom pot deduir que la major part del volum de l’àtom és buida, i tota la càrrega positiva es concentra en una regió molt petita d’espai
nucli
Física
Part de l’àtom en la qual es concentra gairebé tota la seva massa (99,9%) i tota la càrrega elèctrica positiva.
El nucli atòmic és format per protons i neutrons nucleons, units entre ells per les forces nuclears interacció forta Segons la proporció de protons i neutrons, el nucli pot ésser estable o inestable en aquest darrer cas es desintegra radioactivitat, modifica la seva constitució i es converteix en un altre de característiques diferents A la natura hi ha 274 tipus de nuclis núclids que són estables, i hom en coneix més de 1 500 d’inestables La història del nucli és més moderna que la de l’àtom, car la seva existència ha estat intuïda i descoberta més recentment Durant el s XIX les…
condensador
Física
Sistema òptic convergent que concentra sobre l’objecte els raigs lluminosos procedents de la font lluminosa, per tal d’il·luminar-lo uniformement i suficient.
Emprat normalment en els aparells de projecció, en els microscopis i en les ampliadores, és constituït per una lent o associació de lents convexes o planoconvexes per tal de procurar que l’aberració d’esfericitat sigui mínima
William Thomson

William Thomson
© Fototeca.cat
Física
Físic britànic, conegut també com a lord Kelvin.
Estudià les propietats de la matèria, de la calor i de l’electricitat i es féu famós per les seves recerques sobre termodinàmica, electrodinàmica i termoelectricitat El 1848 proposà la coneguda escala absoluta de temperatures, que duu el seu nom Formulà les lleis de la termodinàmica primer i segon principis i estudià, juntament amb JP Joule, les expansions dels gasos efecte Joule-Thomson Féu recerques sobre l’edat de la Terra, on tingué controvèrsies amb TH Huxley Contribuí a l’estudi teòric de l’electroestàtica i inventà un tipus de galvanòmetre També són destacables les seves…
telescopi

Esquema d’un telescopi
© Fototeca.cat
Astronomia
Física
Instrument òptic usat per a observar objectes llunyans, que consta essencialment d’un mirall, que concentra els raigs lluminosos i forma una imatge de l’objecte, i d’una lent, que amplifica aquesta imatge.
Els telescopis són constituïts en essència per un tub un dels extrems del qual és obert i l’altre té un mirall còncau de forma parabòlica mirall primari que fa el mateix paper que la lent objectiu de la ullera astronòmica Aquest mirall té la propietat que els raigs de llum que arriben parallelament al seu eix, és a dir, que provenen d’un objecte situat a una distància infinita, com és el cas d’un estel, es reflecteixen en un mateix punt, anomenat focus Els miralls parabòlics dels telescopis, quan hom observa un objecte molt llunyà, presenten dos avantatges principals respecte a les lents de…
radi de gir
Física
En l’estudi de la rotació d’un cos entorn d’un eix, distància de l’eix a un punt tal, que, si hom hi concentra tota la massa del cos, el moment d’inèrcia del cos respecte a l’eix no varia.
acústica

Desplaçament d’un tren d’ones sonores en el si d’un èmbol
© fototeca.cat
Física
Part de la física relativa al so.
L’acústica ha esdevingut síntesi de disciplines científiques molt diferents, per tal com, per exemple, hom pot estudiar la producció i propagació del so mitjançant un model fisicomatemàtic, mentre que la recepció del so, essent una sensació psicofisiològica provocada per un estímul físic, requereix una interpretació multidisciplinària L’acústica té una importància decisiva en dominis molt diversos fisiologia de l’oïda, música, fonètica acústica, arquitectura, electroacústica aparells emissors, enregistradors i reproductors del so, bioacústica senyals sonors dels animals, acústica submarina…
microscopi electrònic

Esquema del funcionament s’un micrroscopi electrònic de transmissió (a dalt) i d’escombratge (a baix)
© Fototeca.cat
Física
Nom genèric d’una àmplia classe de microscopis que visualitzen un objecte de petites dimensions en fer-lo interaccionar amb electrons.
La utilitat del microscopi electrònic prové del seu gran poder de resolució, que té origen en el fet que la longitud d’ona associada a un electró pot fer-se molt menor que la de les radiacions electromagnètiques emprades en els microscopis òptics així, per exemple, el poder de resolució d’un microscopi que empra electrons d’uns 100 KeV és d’uns 0,3 nm i el d’un que n'empra de 1 000 KeV és d’uns 0,15 nm Per la seva invenció 1932, ERuska compartí el premi Nobel de física del 1986 amb GBinnig i HRohrer Hom distingeix diferents tipus de microscopis electrònics El més estès és el microscopi…
accelerador de partícules

Esquema del centre de recerca DESY d’Hamburg (Alemanya), format pels anells d’emmagatzematge PETRA i DORIS, el sincrotró DESY i per l’accelerador de positrons PIA
© fototeca.cat
Física
Complex de dispositius dissenyat per accelerar partícules materials, amb les quals es provoquen col·lisions violentes.
A altes energies, l’estudi dels resultats d’aquestes collisions és el principal mètode d’investigació de l’estructura de la matèria i permet d’aprofundir en el coneixement de les lleis de la natura i en la composició i l’evolució de l’Univers A baixes energies, l’accelerador presenta un ús pràctic quotidià medicina, indústria com a font de radiació Tot i respondre a un esquema bàsic molt simple, la construcció d’un accelerador esdevé un repte científic i tecnològic de primer ordre, atesa la seva complexitat instrumental Els acceleradors s’han convertit en el centre de grans laboratoris…
microscopi òptic

Parts del microscopi òptic i recorregut de la llum incident i de la llum transmesa
© Fototeca.cat
Física
Instrument que permet d’observar objectes de petites dimensions mitjançant un sistema òptic que en dóna una imatge augmentada.
El primer tipus de microscopi òptic que hom construí, l’anomenat microscopi simple , que no és més que una lupa muntada sobre un suport amb un dispositiu d’illuminació, és conegut des de mitjan s XV un dels iniciadors i primer constructor fou Antoni van Leeuwenhoek Fou probablement cap a la fi del s XVI o cap al començament del s XVII que hom emprengué, a l’encop i a diferents llocs, la realització del microscopi compost , que consisteix, essencialment, en la combinació de dues lents muntades en un tub No hi ha un acord unànime sobre qui en fou l’inventor hom n'ha atribuït la invenció a…