Resultats de la cerca
Es mostren 16 resultats
llei de Bragg
Llei de Bragg
© fototeca.cat
Física
Llei que afirma que la interferència de les ones (raigs X o γ, o ones associades a electrons o neutrons, la longitud d’ona de les quals sigui comparable amb les distàncies atòmiques en qüestió) reflectides pels plans d’un cristall és constructiva i forma, per tant, un patró de difracció, si se satisfà l’expressió sin φ = n λ / 2d, essent φ l’angle format per la direcció de propagació del feix incident i els plans del cristall, λ la longitud d’ona incident, d la distància entre els plans del cristall, i n un enter que dóna el nombre d’ordre de la reflexió.
Per a una certa configuració del sistema donada per λ i d , hom pot anar variant l’angle φ fins aconseguir una figura de difracció palesa Aleshores, hom pot esbrinar, bé la distància d entre plans del cristall si coneix λ, o bé la longitud d’ona incident si coneix d La llei de Bragg és útil en cristallografia, per tal com permet de determinar els paràmetres d’un cristall difracció de raigs X
densímetre
Física
Areòmetre que té la tija graduada directament en pesos específics.
En el cas dels gasos, hom coneix amb aquest nom la balança de densitat de gasos
rho
Física
Nom genèric d’un tipus de mesó de spin 1.
Hom en coneix tres, el ρ + , el ρ - i el ρ 0 de càrrega elèctrica positiva, negativa i nulla, respectivament En termes dels quarks, són ud dū i uū, respectivament
teorema CPT
Física
Teorema segons el qual l’operació de canviar simultàniament la conjugació de càrrega C, la paritat P i la inversió temporal T és una simetria fonamental de les teories quàntiques de camps relativistes.
No es coneix cap violació experimental d’aquest teorema En algun cas es violen combinacions d’aquestes operacions per exemple, en la desintegració del kaó es viola la combinació CP
funció d’ona
Física
En mecànica quàntica, terme amb què hom coneix tant l’ona associada com l’expressió matemàtica que la representa.
kaó
Física
Partícula elemental de la família dels bosons, de spin nul i de massa aproximadament la meitat de la d’un protó.
Fou descoberta en estudiar la interacció dels raigs còsmics amb la matèria Hom en coneix quatre tipus el K 0 i la seva antipartícula l' anti-K 0 o K 0 , elèctricament neutres, i el K + i la seva antipartícula, el K - , de càrregues oposades És anomenat també mesó k
lambda
Física
Partícula elemental del grup dels hiperons dins la família dels barions que té un spin d’1/2 i és simbolitzada per Λ.
Hom coneix dos hiperons lambda l’un de càrrega elèctrica nulla, massa 1 988,8 x 10 -30 kg i vida mitjana 2,63 x 10 -10 s i l’altre de càrrega elèctrica positiva, massa 4 052,0 x 10 -30 kg i vida mitjana 7 x 10 -30 s Segons el model dels quarks, la fórmula de l’hiperó Λ⁰ és uds i la del Λ⁺, udc
mesó
Física
Hadró amb spin enter (0, 1, 2,...); els mesons són, doncs, hadrons bosònics.
Tenen nombre bariònic 0 Les primeres classificacions de les partícules subatòmiques foren fetes atenent la massa els mesons tenien una massa compresa entre la dels leptons i la dels barions En l’actual model de quarks, un mesó és un hadró constituït d’un quark i un antiquark quark La seva existència fou predita per Yukawa, el 1935, per tal d’explicar la natura de les forces nuclears, de les quals els feia responsables Hom coneix més de 60 mesons, tots ells inestables Són mesons els pions i els kaons , per exemple
Laurent Cassegrain
Astronomia
Física
Sacerdot, físic i astrònom francès.
És conegut per la disposició del mirall dels telescopis que porten el seu nom El seu nom apareix a causa d’una memòria sobre megàfons apareguda el 1672, tema sobre el qual remeté un text a l’Académie des Sciences de París En la carta de presentació d’aquest text, signada per Henri de Bercé de Chartres, s’explica que Cassegrain havia dissenyat un telescopi reflector diferent del d’aleshores, descrit per Newton La utilitat del telescopi de Cassegrain, especialment pel que fa a l’eliminació de les aberracions esfèriques, fou palesada per Ramsden un segle més tard Hom no coneix gaires dades sobre…
col·loide
Física
Química
Substància dispersa en un medi, que es difon molt lentament i que no pot travessar les membranes dialítiques com les solucions veritables.
Les propietats fonamentals dels colloides no són degudes a llur constitució química, sinó a l’estat físic de dispersió Les partícules dels colloides reben el nom de micelles colloidals i poden ésser distingides a l’ultramicroscopi, puix que tenen unes dimensions considerades com a partícules esfèriques de 0,1 a 0,001 μm de diàmetre, o sia que, dit més correctament, tenen de 10 3 a 10 9 àtoms per partícula Els colloides no poden ésser observats al microscopi, raó per la qual també hom els coneix com a submicrons Segons quina sigui llur constitució, hom pot considerar-ne tres…