Resultats de la cerca
Es mostren 15 resultats
buit
Física
En el context de la física clàssica, concepte límit d’un espai desproveït totalment de matèria, en el qual es propaguen els camps.
L’evolució de la noció de buit ha progressat parallelament a l’evolució de les teories de la composició de la matèria i de les interaccions, i a l’avenç de les tecnologies per a la producció del buit Així, mentre Pascal demostrà al segle XVII l’existència del buit mitjançant un baròmetre, la interpretació excessivament mecanicista dels fenòmens ondulatoris feu que al segle XIX hom considerés erròniament que les ones electromagnètiques requerien d’un medi material per a propagar-se, l’ èter , que havia d’omplir tot l’espai, fins i tot l’espai “buit” El buit total el no-res és un concepte…
ressonància de Fano-Feshbach
Física
Ressonància que es presenta quan un estat de col·lisió de dues partícules està acoblat amb un estat lligat d’aquestes, cosa que fa que la secció eficaç de col·lisió augmenti notablement quan l’energia de la parella que col·lideix coincideix amb la de l’estat lligat.
L’existència d’aquest tipus de ressonàncies fou discutida per Ugo Fano en el context de collisions d’electrons de baixa energia amb àtoms i molècules, i posteriorment fou adaptada en el context de reaccions nuclears per Herman Feshbach Recentment, aquest tipus de ressonàncies han estat utilitzades àmpliament en l’estudi de collisions atòmiques en gasos atòmics ultrafreds, on la posició de l’estat ressonant pot ser modificada per aplicació d’un camp magnètic extern
principi de causalitat
Física
Principi segons el qual el coneixement de les condicions inicials d’un sistema físic en un instant t0 i de la dinàmica que el controla (forces i equació del moviment) determinen completament els valors de les variables dinàmiques en tot temps t posterior a t0.
En el marc de la dinàmica clàssica, aquest determinisme és palesat pel fet que l’equació diferencial del moviment té una solució única un cop especificades les condicions inicials El sorgiment de la relativitat i de la mecànica quàntica modificaren aquesta concepció En el context relativista, el principi de causalitat consisteix en l’afirmació que un esdeveniment no pot precedir les seves conseqüències això es tradueix en una exigència a l’hora de relacionar dinàmicament dos esdeveniments —l’ordenació temporal dels quals depèn generalment del sistema de referència des del qual l’…
mesura quàntica sense destrucció
Física
Mesura d’un sistema quàntic tal que, un cop feta, deixa el sistema en un estat propi de l’observable mesurat, sense destruir-lo.
Això permet fer la mateixa mesura repetidament i obre la possibilitat de mesurar efectes molt petits La idea d’aquest tipus de mesura fou introduïda per Braginsky a la dècada de 1970 en el context de la detecció d’ones gravitacionals Darrerament s’han realitzat mesures sense destrucció en sistemes òptics, cosa que ha permès, per exemple, seguir en temps real per primer cop l’evolució del nombre de fotons atrapats en una cavitat òptica grup de Serge Haroche, 2007
Hermann Feshbach
Física
Físic nord-americà.
És conegut pels seus treballs en física nuclear, en particular per la descripció en aquest context de l’anomenada ressonància de Fano-Feshbach Desenvolupà la seva carrera íntegrament al Massachusetts Institute of Technology MIT, on collaborà amb Philip Morse en la redacció dels dos volums de Methods of Theoretical Physics , una obra de referència durant dècades, com també Theoretical Nuclear Physics , amb Amos de Shalit Durant la seva carrera publicà més de 150 articles en revistes internacionals, i des del 1969 fou membre de l’Acadèmia de Ciències dels EUA
conjugació de fase òptica
Física
Utilització de fenòmens de l’òptica no lineal per a invertir una ona lluminosa de manera que l’ona de retorn ressegueixi exactament la trajectòria de l’ona incident.
Els disposititus capaços de produir-la s’anomenen miralls conjugadors de fase Si un feix de llum travessa una substància distorsionadora i després és reflectit per un mirall conjugador de fase, aquest fa que el feix reflectit tingui les distorsions del feix incident però de sentit contrari, de manera que, si hom el fa passar novament per la substància distorsionadora retrocedint per la trajectòria inicialment reconeguda, el feix emergent no presenta gairebé distorsions, atès que aquestes han estat compensades Per aquesta raó, el fenomen és conegut també com a reflexió d’inversió temporal o…
grup de transformacions de Galileu
Física
Grup de transformacions que, en el context de la mecànica clàssica, prerelativista, permeten de transformar les coordenades entre sistemes de referència inercials (principi de relativitat de Galileu).
Ugo Fano
Física
Físic italià, especialitzat en l’estudi de les radiacions.
Llicenciat en matemàtiques, el seu cosí Giulio Racah conegut pels seus treballs sobre el moment angular l’introduí en la recerca en física Treballà amb EFermi a Roma 1934-36, amb WHeisenberg a Leipzig 1936-37 i amb la parella Joliot-Curie a París, abans d’emigrar el 1939 als Estats Units d’Amèrica, on treballà a la Institució Carnegie en l’efecte de la radiació dels raigs X i neutrons sobre materials biològics, en particular sobre mutacions genètiques de la Drosophila melanogaster , un camp de recerca en què havia estat introduït per Fermi Després de la Segona Guerra Mundial s’incorporà al…
camp
Física
Magnitud física mesurable que pren un valor concret a cada punt d’una regió de l’espai, a cada instant de temps.
El camp és expressat matemàticament mitjançant una funció de les coordenades espacials i, llevat dels camps estacionaris, del temps El camp és escalar, vectorial o tensorial si aquesta funció que el caracteritza assigna a cada punt del domini del camp un nombre com en el cas del camp acústic o en una distribució de temperatures, un vector com en el cas d’un camp de forces o d’un camp de velocitats en un fluid, o un tensor com en el cas del tensor de deformació, del de tensions i del d’elasticitat d’un medi elàstic, respectivament El concepte de camp neix de l’estudi de sistemes que tenen un…
llei de conservació
Física
Llei que expressa que el valor d’una magnitud física d’un sistema físic roman constant en el temps durant determinades transformacions.
Cal distingir entre les lleis de conservació associades a simetries dinàmiques i les lleis de conservació que resulten de simetries més profundes de la natura D’una banda, l’existència d’una llei de conservació d’una variable dinàmica com és ara l’energia, permet que, en analitzar l’evolució del sistema, hom pugui rebutjar totes aquelles solucions que, si bé són possibles per tal com satisfan l’equació dinàmica, no s’adiuen amb la conservació admesa per tant, el coneixement de les lleis de conservació simplifica notablement el tractament dels problemes, alguns dels quals serien, altrament,…