Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
camp de plena il·luminació
Física
Part del camp de definició d’un instrument òptic que conté els punts que determinen amb la pupil·la d’entrada del sistemà òptic feixos que travessen les lents del sistema sense ésser limitats (vinyetats).
Generalment, és obtingut en estendre cap a l’espai-objete el con determinat en unir els contorns de la pupilla d’entrada i de la llucana d’entrada En els instruments òptics és molt convenient que el camp de definició coincideixi amb el camp de plena illuminació, per tal d’evitar el vinyetatge, la qual cosa s’aconsegueix, en els telescopis i microscopis, collocant el diafragma a les imatges reals intermèdies, i, en les cambres fotogràfiques, en el pla focal de l’objectiu
comptador de Geiger-Müller
Física
Comptador que consta, essencialment, d’un cilindre metàl·lic hermèticament tancat i ple d’un gas rar a pressió convenient.
A l’eix del cilindre hi ha un fil conductor, aïllat i connectat a un potencial positiu respecte a la paret del cilindre Quan una partícula ionitzant entra dins el comptador, ionitza per xoc alguns dels àtoms del gas i provoca una descàrrega entre l’eix i la paret del cilindre Aquest impuls elèctric excita un auricular o un comptador numèric Els comptadors Geiger-Müller són emprats en la indústria, en medicina, en mineria i en investigació científica
condicionament de l’aire
Física
Conjunt d’operacions per a deixar l’aire en unes condicions prefixades de temperatura, humitat, pressió, velocitat i d’altres que puguin ésser convenients per a un procés industrial, de laboratori, o simplement per a confort ambiental.
Les aplicacions del condicionament de l’aire són molt nombroses hom en pot citar, com a més importants, la climatització, el condicionament de l’aire en fàbriques —particularment, les tèxtils— en què les matèries subjectes a elaboració requereixen, per a ésser treballades, unes certes condicions de temperatura i humitat que, moltes vegades, no coincideixen amb les de màxim confort També té aplicació en els assecadors, en els quals, ultra la temperatura i la humitat, sovint cal mantenir una renovació i una certa velocitat de l’aire que envolta la matèria a assecar en els avions que volen a més…
camp
Física
Magnitud física mesurable que pren un valor concret a cada punt d’una regió de l’espai, a cada instant de temps.
El camp és expressat matemàticament mitjançant una funció de les coordenades espacials i, llevat dels camps estacionaris, del temps El camp és escalar, vectorial o tensorial si aquesta funció que el caracteritza assigna a cada punt del domini del camp un nombre com en el cas del camp acústic o en una distribució de temperatures, un vector com en el cas d’un camp de forces o d’un camp de velocitats en un fluid, o un tensor com en el cas del tensor de deformació, del de tensions i del d’elasticitat d’un medi elàstic, respectivament El concepte de camp neix de l’estudi de sistemes que tenen un…
teoria de l’elasticitat
Física
Branca de la física que estudia la mecànica dels cossos sòlids considerats com a medis continus, és a dir, que estudia la relació entre les forces que actuen sobre un cos i la deformació que li produeixen.
La teoria de l’elasticitat és una teoria microscòpica, puix que s’interessa només pel comportament del conjunt de les molècules que formen un cos o una part del cos Per tant, hom ha de considerar que les forces tensions internes exercides sobre una part del cos per les parts veïnes actuen solament en la superfície d’aquella part, és a dir, la força resultant de les tensions internes ha de poder ésser expressada en forma d’una integral de superfície L’anàlisi vectorial demostra que això és possible si la força resultant pot ésser considerada com la divergència d’un tensor de segon ordre σ i…
balança

Balança de braços iguals
© Fototeca.cat
Física
Instrument que permet de mesurar la massa d’un cos per comparació amb la d’un altre, de massa coneguda, mitjançant la igualació o determinació de la relació existent entre llurs pesos en un camp gravitatori qualsevol.
El tipus bàsic és el de la balança que té els braços d’igual longitud, o balança de braços iguals Aquesta, en esquema, és formada per una barra rígida anomenada canastró , que és travessada transversalment per tres prismes d’acer anomenats fulcres L’aresta inferior, o ganivet , del fulcre central del canastró recolza sobre una superfície horitzontal dura d’àgata o acer, que forma part del suport fix de la balança , i materialitza així un eix horitzontal i perpendicular al canastró, al voltant del qual aquest pot oscillar Damunt els ganivets dels fulcres extrems del canastró recolzen dues…
bomba
bateria de bombes centrífugues en una central de subministrament d’aigua potable
© Fototeca.cat
Física
Aparell destinat a provocar el moviment d’un fluid al llarg d’un conducte, en un sentit determinat, mitjançant una aportació d’energia mecànica, que és transformada en un augment d’altura de càrrega.
El terme bomba és aplicat quan el fluid és un líquid net o carregat, una pasta o una massa granulosa, i, en el cas dels gasos, quan és practicat el buit en un recipient en la resta de casos en què el fluid és un gas, hom parla de compressors compressor Les aplicacions de les bombes són molt diverses, per tal com ho són les finalitats del transport de fluids En molts casos interessa el fluid per ell mateix, sigui per a portar-lo en un indret determinat elevació d’aigua potable per a distribució urbana o per a ús domèstic, regatge de peu o per aspersió, etc, sigui per a treure-l’…