Resultats de la cerca
Es mostren 20 resultats
corbes de Fanno
Física
En un sistema de coordenades entalpia-entropia, representació d’un procés d’expansió que experimenta un fluid compressible que flueix adiabàticament per un tub de secció constant.
sonia
© fototeca.cat
Física
Magnitud S que expressa el nivell de sensació sonora produïda per un so d’intensitat I.
Una primera aproximació d’aquesta mesura, basada en la llei de Weber-Fechner, consisteix a expressar-la logarítmicament en decibels mitjançant la relació S = 10 log I / I o , on I o és la intensitat llindar a la freqüència considerada Fletcher i Munson traçaren les corbes d’igual sensació sonora, les quals són numerades prenent com a base la freqüència de 1 000 Hz, suposant que a 1 000 Hz és exacta la llei esmentada És a dir, que hom pren S = 10 log I I / I o , essent I I la intensitat d’un so de 1 000 Hz que produeix la mateixa sensació sonora que el so d’intensitat I La…
calidòfon
Física
Instrument inventat per C. Wheatstone per a observar les corbes de Lissajous
.
Consisteix en una sèrie de tiges, de la mateixa longitud però amb seccions rectangulars diferents, que, en fer-les oscillar, palesen, gràcies a la persistència de la imatge a la retina, les diferents corbes originades
monocromador
© Fototeca.cat
Física
Dispositiu que permet d’obtenir una radiació monocromàtica.
Els monocromadors són generalment làmines cristallines planes o corbes, o bé prismes, i són utilitzats en espectroscòpia per tal de seleccionar radiacions monocromàtiques de longitud d’ona coneguda
Jules-Antoine Lissajous
Física
Físic francès.
Estudià els moviments vibratoris i introduí les conegudes corbes de Lissajous Inventà també un dispositiu òptic que permet l’observació d’un spot lluminós sotmès a vibracions, adaptat després per Helmholtz
Henry Le Chatelier
Física
Físic i químic francès.
Estudià els canvis d’estat de la matèria aplicant corbes tèrmiques de la seva invenció El 1884 descobrí la llei del desplaçament de l’equilibri o principi que duu el seu nom i creà la metallografia microscòpica
eficàcia lluminosa relativa
Biologia
Física
Per a una radiació monocromàtica, quocient entre el flux energètic corresponent a la radiació de màxima eficàcia i el de la radiació considerada, de manera que en tots dos casos hi hagi més sensacions lluminoses de la mateixa intensitat.
L’eficàcia lluminosa relativa varia segons la longitud d’ona i les condicions de visió, i també per a cada individu per això la CIE Comissió Internacional per a la Illuminació ha normalitzat unes corbes per a un ull mitjà i amb unes condicions normals de llum visió fotòpica, o bé amb poca llum visió escotòpica
efecte moaré
Física
Efecte òptic consistent en l’aparició de bandes o franges (o de zones alternativament clares i obscures), anomenades de moaré, quan hom superposa un conjunt de corbes geomètriques equidistants a un primer conjunt de corbes geomètriques equidistants, essent la distància entre les corbes d’aquests conjunt lleugerament diferent de la distància entre les corbes del conjunt superposat.
El fenomen no és d’origen interferencial, sinó que és un anàleg òptic del batement d’una ona
diagrama de Mollier
© Fototeca.cat
Física
Diagrama que té per objecte de posar de manifest les propietats energètiques del vapor d’aigua (o d’un altre fluid) i, concretament, mostrar la relació general entre la pressió, la temperatura, l’entalpia i l’entropia del dit vapor.
És anomenat també diagrama entàlpic El diagrama consisteix en un sistema de coordenades cartesianes, amb l’entropia a l’eix d’abscisses i l’entalpia al d’ordenades, sobre el qual hom representa les famílies de corbes isòbares i isotermes El diagrama és dividit per una corba de saturació en dues zones la zona de vapor saturat , que és situada a la part inferior de la corba, i la de vapor sobreescalfat , situada a la part superior El diagrama de Mollier té considerables aplicacions industrials així, els valors que hom necessita per a calcular numèricament el treball o el rendiment…
fase
© Fototeca.cat
Física
Química
Part d’un sistema, formada per un nombre qualsevol de components, homogènia i amb uns límits ben determinats que la separen de les altres parts del sistema i de la resta de l’univers.
La noció de fase generalitza la d’estat físic sòlid, líquid, gasós i permet distincions més subtils, com la que hi ha entre dues formes de cristallització d’un sòlid Els components d’un sistema són les substàncies que l’integren, i els constituents són les diferents fases que el formen Si només hi ha una fase, el sistema és homogeni, i si n'hi ha més, heterogeni El pas de la fase sòlida a la líquida és anomenat fusió , el de la líquida a la gasosa, vaporització , i el de la sòlida a la gasosa, sublimació Aquests canvis de fase són progressius, i els canvis en sentit contrari són anomenats…