Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
aberració cromàtica
Aberració cromàtica (on F són els focus dels colors blau i vermell)
© Fototeca
Física
Aberració dels sistemes diòptrics (lents) que dóna una coloració o irisació a les vores de la imatge.
La distància focal d’una lent depèn de l’índex de refracció, el qual és funció de la longitud d’ona de la llum incident per tant, si aquesta llum no és monocromàtica, la lent forma un cert nombre d’imatges de diversos colors, sobre posicions no coincidents i de format diferent, encara que provinguin de raigs paraxials i hi hagin estat corregides les aberracions geomètriques Combinant lents convexes i còncaves de materials diferents, hom construeix sistemes de lents d’aberració cromàtica nulla per a dos dels colors de l’espectre i molt petita per a tots els altres lent acromàtica
tub de Pitot

Esquema d’un tub de Pitot: el manòmetre diferencial M mesura la diferència entre la pressió dinàmica (que mesura pel tub a) i la pressió estàtica (que mesura pel tub b) del fluid, el moviment del qual és assenyalat per les fletxes
©
Física
Instrument que permet de mesurar la velocitat d’un fluid respecte a un cos immòbil o la d’un mòbil al si d’un fluid.
Consisteix en dos tubs coaxials doblegats en angle recte, de manera que un dels braços sigui parallel al corrent del fluid o a la direcció del mòbil El tub exterior, que és tancat per tots dos extrems i connectat a un manòmetre diferencial per un orifici lateral, enregistra la pressió estàtica, P e , és a dir, la pressió del medi ambient El tub interior, connectat al manòmetre per l’extrem oposat al d’entrada del fluid, enregistra la pressió dinàmica del corrent, P d , funció de la velocitat El manòmetre diferencial, en donar la diferència d’ambdues pressions, indica la que és…
anastigmàtic | anastigmàtica
Física
Dit especialment d’una lent o d’un sistema de lents corregides d’aquesta aberració.
En fotografia hom empra objectius anastigmàtics
nucli
Física
Part de l’àtom en la qual es concentra gairebé tota la seva massa (99,9%) i tota la càrrega elèctrica positiva.
El nucli atòmic és format per protons i neutrons nucleons, units entre ells per les forces nuclears interacció forta Segons la proporció de protons i neutrons, el nucli pot ésser estable o inestable en aquest darrer cas es desintegra radioactivitat, modifica la seva constitució i es converteix en un altre de característiques diferents A la natura hi ha 274 tipus de nuclis núclids que són estables, i hom en coneix més de 1 500 d’inestables La història del nucli és més moderna que la de l’àtom, car la seva existència ha estat intuïda i descoberta més recentment Durant el s XIX les…