Resultats de la cerca
Es mostren 32 resultats
punt calent
Física
Zona d’una cèl·lula fotovoltaica, integrada en una placa fotovoltaica, en què es produeix un sobreescalfament originat pel trencament de la seva junció pn.
L’origen d’aquest trencament és una excessiva tensió inversa de polarització o bé un dany que crea un camí resistiu localitzat a través del qual circula una gran part del corrent de la placa fotovoltaica
Henry Le Chatelier
Física
Físic i químic francès.
Estudià els canvis d’estat de la matèria aplicant corbes tèrmiques de la seva invenció El 1884 descobrí la llei del desplaçament de l’equilibri o principi que duu el seu nom i creà la metallografia microscòpica
Oliver Heaviside
Física
Matemàtiques
Físic i matemàtic anglès.
Féu progressar la teoria del càlcul vectorial i creà el càlcul simbòlic Estudià la teoria de les ones electromagnètiques, la telefonia i la telegrafia i formulà la hipòtesi de l’existència a l’alta atmosfera d’una capa ionitzada, anomenada capa de Heaviside
Enrico Betti
Física
Matemàtiques
Físic i matemàtic italià.
Estudià a la Universitat de Pisa, on fou director de la Scuola Normale Superiore Fou un dels primers a interessar-se per la teoria de les equacions algèbriques d’Évariste Galois Creà els nombres emprats en triangulació, que porten el seu nom, i treballà també en topologia, teoria del potencial i elasticitat
Vladimir Iosifovič Veksler
Física
Físic rus.
Participà en la creació del sincrociclotró, per la qual cosa rebé el premi Lenin el 1959 Féu nombroses investigacions i publicà diversos llibres sobre raigs X, raigs còsmics, acceleradors de partícules, etc, i creà la física experimental d’alta energia El 1963 rebé el premi de l’Àtom per a la Pau, dels EUA
venturi

Principi de funcionament del venturi (h és la mesura de la depressió creada a l'estrenyiment del conducte)
Física
Dispositiu que permet de mesurar el cabal d’un fluid que circula per l’interior d’una canonada.
Consisteix en un estrenyiment que és intercalat en un conducte i crea una diferència de pressió entre la part ampla i l’estreta que és proporcional al quadrat del cabal que el travessa Inventat el 1797 per Giovanni Battista Venturi, no fou aplicat a la mesura industrial fins gairebé un segle després Hom l’anomena també tub de Venturi
pulsòmetre
Física
Aparell per a elevar líquids que pot ésser considerat una bomba volumètrica simple en la qual l’èmbol ha estat suprimit.
Una vàlvula esfèrica permet, automàticament i alternativament, l’entrada d’un vapor en una cambra, el qual en condensar-se hi crea el buit de manera que el líquid és aspirat a través d’una vàlvula i, en introduir-hi novament vapor, és impellit a través d’una altra vàlvula a una altra cambra, tot elevant-lo El pulsòmetre és un dels primers models de màquina de vapor
dielèctric
Electrònica i informàtica
Física
Cos no conductor de l’electricitat.
Contràriament als conductors, en els dielèctrics les càrregues elèctriques no es poden moure lliurement i llur desplaçament no pot superar l’ordre de les dimensions atòmiques Els cossos amb aquestes característiques són anomenats aïllants , puix que un camp elèctric no hi crea cap corrent elèctric aquest camp, però, resta modificat per la presència del dielèctric En particular, les seves propietats expliquen el funcionament dels condensadors elèctrics La seva magnitud característica és la constant dielèctrica o permitivitat
André Blondel
Física
Físic i enginyer francès.
Establí la classificació de les magnituds fonamentals de la fotometria, i n'elegí les diverses unitats Investigà la teoria d’alternadors i motors síncrons i línies de conducció El 1893 inventà l’oscillògraf de bobina mòbil, i el 1909 projectà la maquinària de la central de les Gorges du Rhône de Génissiat S'interessà també en radioelectricitat, creà els primers radiofars i escriví, entre d’altres obres, Les transmissions électriques d’énergie 1898 i Théorie des moteurs synchrones à courants alternatifs 1896
camp electroestàtic
Física
Camp elèctric engendrat per una distribució de càrregues elèctriques en repòs.
La intensitat del camp que crea una càrrega puntual q en un punt de vector de posició r , és la força per unitat de càrrega que experimenta una càrrega puntual q' situada al punt r E = F / q ' De la llei de Coulomb resulta que, al buit, E = q /4πε 0 r / r 3 , on ε 0 és la permitivitat del buit i r és el mòdul del vector r El camp electroestàtic és conservatiu, i deriva del potencial elèctric V E = -grad V