Resultats de la cerca
Es mostren 13 resultats
radiatiu | radiativa
dissipatiu | dissipativa
Johannes Georg Bednorz
Física
Físic alemany.
El 1987 li fou atorgat, juntament amb Karl Alexander Müller , el premi Nobel de física pel descobriment dels primers superconductors a alta temperatura crítica, que realitzà en el decurs de la seva recerca al laboratori IBM de Zuric on treballa des del 1982 el 1986
renormalització
Física
Tècnica de càlcul emprada en teoria quàntica de camps i en mecànica estadística.
Consisteix, essencialment, a substituir els valors teòrics o arbitraris d’algunes constants físiques com la massa o la càrrega elèctrica, que poden esdevenir infinites en el decurs d’un càlcul, pels valors realment observables La redefinició d’aquestes constants és realitzada mitjançant l’anomenat grup de renormalització , el qual elimina els infinits, sense significat físic, dels càlculs
Édouard Branly
Física
Físic i metge francès.
Interessat per l’anatomia del sistema nerviós, en especial per la transmissió dels impulsos nerviosos a la sinapsi, s’abocà a l’estudi dels contactes elèctrics imperfectes En el decurs d’aquestes investigacions inventà el cohesor 1890, que Lodge i Marconi usaren en les primeres transmissions radiotelegràfiques el 1894 i el 1899, respectivament Intuí la base física de les antenes i féu experiències de telecomandament
polarització
Física
Condició d’una radiació lluminosa (o, en general, electromagnètica) el vector del camp elèctric de la qual manté una certa orientació.
Si en tots els punts de la direcció de propagació el dit vector roman sempre en un mateix pla pla de polarització , hom diu que la polarització és plana o lineal Si en cada punt de la direcció de propagació el dit vector descriu, en el decurs del temps, una circumferència, hom diu que la polarització és circular , i si descriu una ellipse hom diu que la polarització és ellíptica
David H. Politzer
Física
Físic nord-americà.
Es llicencià a la Universitat de Michigan i es traslladà a Harvard És professor de l’Institut de Tecnologia de Califòrnia CALTECH a Pasadena En el decurs dels seus estudis analitzà el problema de les correccions quàntiques a la constant d’acoblament en teories no abelianes de gauge Conclogué que les teories gauge basades en un grup no abelià eren els únics candidats per a proporcionar una funció beta negativa a l’origen, la qual cosa implicava que la constant d’acoblament decreixia amb l’energia i, per tant, es feia més petita a distàncies curtes Rebé el premi Nobel de física el…
datació
Física
Cadascun dels mètodes que permeten de determinar l’edat absoluta de residus de plantes, cendres, teixits i d’altres restes antigues.
Hom en distingeix tres En el primer mètode el contingut d’un element estable serveix com a índex de l’edat de les restes en el segon, la relació entre el contingut del producte resultant de la descomposició radioactiva i les restes no descompostes dóna l’edat d’aquestes i en el tercer, la mesura del contingut d’un isòtop radioactiu mitjançant la seva activitat indica l’edat de les restes En el primer cas el procediment més important és l’anomenat del carboni 14, que és fonamentat en la mesura de l’activitat actual del carboni aïllat dels materials objecte de mesura El procediment més emprat…
Albert Einstein

Albert Einstein
© Oren Jack Turner, Princeton / Library of Congress
Física
Físic alemany.
Es naturalitzà suís 1900, i posteriorment, nord-americà 1940 Educat a Munic i a Suïssa, es doctorà el 1905 a Zuric Feu també estudis de música era un bon intèrpret de violí No trobà lloc en l’ensenyament fins el 1909 a la Universitat de Zuric en 1902-09 fou empleat d’una oficina de patents de Berna el 1911 passà a la de Praga, el 1912 a l’escola politècnica de Zuric, i el 1913 a la Universitat de Berlín dirigí l’institut de física Kaiser Wilhelm i fou membre de l’acadèmia prussiana de ciències Els primers treballs publicats per Einstein daten del 1905 com Zur Elektrodynamik bewegter Korper ‘…
teorema de Liouville
Física
Teorema segons el qual els punts de l’espai fàsic (cadascun dels quals representa un possible estat del sistema material donat) es mouen, en el decurs del temps, com un fluid incompressible, és a dir, que el volum de l’espai fàsic ocupat per un conjunt d’aquests punts roman constant.