Resultats de la cerca
Es mostren 55 resultats
teorema de Bell
Física
Teorema elaborat el 1966 per J.Bell, en el marc de la controvèrsia entre determinisme i indeterminisme que provoca la mecànica quàntica.
Demostra que totes les teories de variables ocultes que s’avenien amb el principi d’acció local segons el qual les condicions físiques reals de subsistemes aïllats, espacialment separats , són independents eren incompatibles donaven resultats diferents amb les prediccions estadístiques de la mecànica quàntica L’argument d' Einstein-Podolsky-Rosen 1935 implicava que o bé la mecànica quàntica era completa o bé el principi d’acció local era cert com a conseqüència, una mecànica quàntica que preservés el principi d’acció local localitat potser havia d’ésser completada amb variables…
experiment de Rowland
Electrònica i informàtica
Física
Experiment dut a terme per H.A. Rowland per a provar la relació existent entre el magnetisme i l’electricitat.
Disposà un disc electritzat que girava a gran velocitat i demostrà mitjançant unes agulles magnètiques que es produïa un camp magnètic per efecte del camp elèctric creat pel disc
Johann Friedrich Benzenberg
Astronomia
Física
Físic alemany, professor de física i d’astronomia a Düsseldorf des del 1807.
Demostrà la rotació de la terra per la desviació d’un cos en caiguda lliure i féu experiments sobre la variació de la velocitat del so amb la temperatura Amb HW Brandes, féu els primers experiments sobre les trajectòries dels meteorits i en concloí l’origen extraterrestre 1798
Edward Mills Purcell
Física
Físic nord-americà.
Estudià a la Universitat de Harvard i en fou professor a partir del 1946 Estudià les microones i el magnetisme nuclear i demostrà l’existència d’hidrogen al medi interestellar Pels seus estudis sobre els moments magnètics dels nuclis atòmics rebé el premi Nobel de física el 1952, compartit amb FBloch
experiment de Davisson-Germer
Física
Important experiment efectuat el 1927 per C.J.Davisson i L.H.Germer, amb el qual demostraren que les partícules de matèria, sota determinades condicions, presenten un moviment ondulatori.
L’experiment consistí a bombardejar un cristall de níquel amb un feix d’electrons a la placa receptora hom observà, com en el cas dels raigs X, que els electrons eren difractats per la xarxa cristallina Aquest resultat demostrà experimentalment la hipòtesi de De Broglie el qual atribuí propietats ondulatòries a les partícules de matèria
Eleuthère Mascart
Física
Físic francès.
Investigà fotogràficament la regió ultraviolada de l’espectre solar 1863 L’any 1874 demostrà, juntament amb Veltmann, la inexistència dels efectes de l’anomenat vent d’èter , que més tard fou confirmada amb les experiències de Michelson i Morley Estudià el magnetisme i l’electricitat atmosfèrica i ideà un tipus d’electròmetre de quadrants 1880
Robert Hooke
Astronomia
Filosofia
Física
Físic, astrònom i filòsof anglès.
Defensà l’ús de les temperatures corresponents a la congelació i l’ebullició de l’aigua per a establir els extrems de l’escala termomètrica, exposà els fonaments de la teoria ondulatòria de la llum, demostrà que tots els cossos es dilaten per efecte de la calor i descriví la llei de la deformació elàstica que duu el seu nom
Augustin-Jean Fresnel
![](/sites/default/files/media/FOTO/A003474.jpg)
Augustin-Jean Fresnel
© Fototeca.cat
Física
Físic francès.
Exercí com a enginyer durant uns quants anys, però després es dedicà a l’estudi de l’òptica Establí definitivament la natura ondulatòria de la llum, demostrà que es propaga per vibracions transversals i elaborà la base conceptual i matemàtica de la teoria ondulatòria Inventà el biprisma de franges o de Fresnel i elaborà la fórmula de reflexió que també duu el seu nom És autor de La diffraction de la lumière 1815
Charles Cagniard de la Tour
Física
Geografia
Físic i enginyer geògraf francès, baró de Cagniard de la Tour.
Estudià la ressonància, la vibració i l’acció de la calor i de la pressió sobre els líquids Inventà la sirena 1819, i demostrà que el so és produït per vibracions regulars d’un medi líquid o gasós Experimentà que, més enllà d’una certa temperatura, un líquid contingut en un recipient hermèticament tancat es pot transformar íntegrament en vapor Determinà les temperatures i les pressions crítiques de l’èter i de l’alcohol
llei de Moseley
Física
Llei segons la qual la freqüència ν de les ratlles dels espectres d’emissió o absorció de raigs X dels elements químics és ν = KZ2, essent K una constant i Z el nombre atòmic.
Aquesta llei experimental, que demostrà que el nombre atòmic d’un àtom era igual al d’electrons que envolten el nucli, pot ésser deduïda formalment de la teoria de l' àtom de Bohr , d’on resulta que essent R la constant de Rydberg , c la velocitat de la llum, i x i y els valors dels nombres quàntics principals de les òrbites entre les quals “salta” un electró en ésser excitat espectre d’absorció o desexcitat espectre d’emissió
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- Pàgina següent
- Última pàgina