Resultats de la cerca
Es mostren 37 resultats
raigs infraroigs
Física
Radiació electromagnètica pertanyent a l’espectre infraroig, descoberta per W.Herschel el 1800.
Els raigs infraroigs, caracteritzats com a portadors de calor radiant, són emesos, amb més o menys intensitat, per qualsevol objecte a temperatura superior al zero absolut Aquesta propietat és aplicada sobretot a la fotografia per raigs infraroigs que permet de fotografiar objectes en absència total de llum i a sistemes de guia i detecció molt utilitzats en ginys militars Els raigs infraroigs són emprats sobretot per llur efectes calorífics, i també en teràpia física i en anàlisi de molècules
polarització rotatòria
Física
Gir del pla de polarització d’un feix de llum polaritzada, provocat en travessar una substància dita òpticament activa (activitat òptica, poder rotatori).
La polarització rotatòria fou descoberta per Francesc Aragó el 1811
Pierre-Victor Auger
Física
Físic francès.
Professor de física a la Universitat de la Sorbona des del 1936, és conegut sobretot per la descoberta, el 1925, de l' efecte Auger Treballà també en la física dels positrons i en les radiacions còsmiques
fotoelasticitat
Física
Propietat que tenen algunes substàncies transparents i isòtropes de convertir-se en birefringents per la influència d’una deformació elàstica.
Aquesta propietat fou descoberta per Brewster l’any 1816, i és aprofitada per estudiar les tensions mecàniques patides per peces d’una construcció o d’un instrument, a partir de l’anàlisi de la fotoelasticitat de models fets en materials transparents
kaó
Física
Partícula elemental de la família dels bosons, de spin nul i de massa aproximadament la meitat de la d’un protó.
Fou descoberta en estudiar la interacció dels raigs còsmics amb la matèria Hom en coneix quatre tipus el K 0 i la seva antipartícula l' anti-K 0 o K 0 , elèctricament neutres, i el K + i la seva antipartícula, el K - , de càrregues oposades És anomenat també mesó k
Igor Tamm
Igor Tamm
© Fototeca.cat
Física
Físic rus.
Investigà en el camp de la teoria quàntica, les reaccions termonuclears, les descàrregues elèctriques en el plasma amb Sakharov, el moment magnètic del neutró, etc, i interpretà la radiació de Čerenkov descoberta el 1934 juntament amb IFrank 1937 Rebé el premi Stalin el 1946, i el premi Nobel de física el 1958, compartit amb P Čerenkov i I Frank
lent gravitacional

Creu d’Einstein
© Corel
Física
Imatge predita per Einstein, per la qual la llum que procedeix d’una galàxia situada darrere un cúmul queda distorsionada per l’atracció gravitatòria d’aquest.
Un cas particular és l’anell d'Einstein La primera lent gravitacional descoberta fou un quàsar, el QSO 0957+561, el 1979 En aquest cas la imatge era doble, però s’han trobat lents que produeixen quatre i fins i tot sis imatges idèntiques La més coneguda és la creu d’Einstein, que mostra la imatge del quàsar Q 2237+0305 multiplicada per quatre
raigs còsmics
Astronomia
Física
Conjunt de partícules de gran energia que incideixen en la Terra procedents de l’exterior.
Els raigs còsmics primaris xoquen amb les partícules existents a les altes regions atmosfèriques i produeixen els raigs còsmics secundaris , formats d’un seguit de partícules de característiques molt diverses Hom els detecta mitjançant diferents detectors de partícules, com les cambres de boira, les cambres d’ionització, els comptadors de Geiger-Müller, les emulsions fotogràfiques, etc Llur energia mitjana és de 2 GeV per partícula, i hom n'ha detectat fins de 10 11 GeV Llur abundància relativa minva regularment amb l’energia En gran part són composts de protons, un 10%, de nuclis d’heli, i…
transmutació
Física
Canvi d’identitat d’un nucli atòmic que es realitza espontàniament o artificialment en variar el nombre de nucleons que el formen (radioactivitat).
Quan la transmutació és espontània hom l’anomena desintegració , i quan ha estat induïda artificialment reacció nuclear La transmutació artificial fou descoberta per ERutherford el 1911 en collocar una certa quantitat de l’isòtop de nombre de massa 210 del poloni, que és emissor de partícules α, en un recinte ple de nitrogen la reacció nuclear que va provocar fou 4 He + 1 4 N → 1 7 O + 1 H, que en forma abreujada s’escriu 1 4 Nα, p 1 7 O