Resultats de la cerca
Es mostren 28 resultats
mòdul d’un engranatge
Física
Tecnologia
Quocient entre el diàmetre del cercle primitiu (dent), expressat en mm, d’una roda dentada i el nombre de dents; els valors possibles del mòdul són normalitzats.
A vegades el mòdul és anomenat també pas diametral , bé que en la literatura anglosaxona aquest concepte diametral pitch designa el quoficient entre el nombre de dents i el diàmetre primitiu expressat en polzades
ullera
Aspecte d’una petita ullera astronòmica sobre una muntura equatorial
© Fototeca.cat
Astronomia
Física
Dispositiu òptic format per un tub proveït d’un parell de lents, simples o compostes, que hom empra per a observar, mesurar o fotografiar objectes distants.
La ullera consta, essencialment, de dues lents biconvexes i convergents la primera, anomenada objectiu , forma la imatge de l’objecte observat, i la segona, anomenada ocular , permet d’observar aquesta imatge L’objectiu sol anar collocat en un dels extrems del tub, i la imatge dels objectes observats es forma a l’interior d’aquest El tub serveix com a suport per a les lents i, alhora, impedeix que arribi llum difusa provinent de l’exterior al pla focal Una ullera per a l’observació terrestre cal que doni, evidentment, una imatge dreta, i per això han estat ideats diversos sistemes la ullera…
nombre de Reynolds
Física
Coeficient sense dimensions, establert el 1883 per Osborne Reynolds, emprat en dinàmica de fluids, que caracteritza l’escolament d’aquests per una conducció i expressa la relació entre la força d’inèrcia i la de viscositat.
És donat per la relació Re = Dv ρ/μ, on D és el diàmetre interior de la conducció, v la velocitat d’escolament, ρ la densitat i μ la viscositat
disc d’Airy
Corva d’intensitats relatives I | I (O) del disc d’Airy. I(O) és la intensitat del centre de la taca imatge, k=2∏|λ el nombre d’ona, al diàmetre de l’obertura circular del sistema òptic, i δ el radi angular determinat des del punt emissor fins al punt del pla imatge considerat
© Fototeca.cat
Física
Patró d’intensitats lluminoses corresponent a la imatge d’un punt fornida per un sistema òptic amb obertura circular.
El fet que la imatge d’un punt no sigui exactament un punt si no una taca és conseqüència de la difracció originada pel diàmetre limitat de les lents i muntures dels instruments
Johann Joseph Loschmidt
Física
Físic austríac.
Establí la fórmula, no sempre correcta, de molts composts químics i fou el primer a calcular 1865 el diàmetre de la molècula d’aire i el nombre de molècules, per unitat de volum, de qualsevol gas, nombre dit de Loschmidt
hemisferis de Magdeburg
Física
Dispositiu construït l’any 1654 per Otto von Guericke per tal de mostrar els efectes de la pressió atmosfèrica.
Consisteix en dos hemisferis metàllics buits, de 70 cm de diàmetre, els quals, un cop collocats formant una esfera, de la qual hom extreu l’aire, costa molt de separar, pel fet que la pressió atmosfèrica no contrarestada els manté fortament units
bevatró
Física
sincrotró
de protons instal·lat a la Universitat de Berkeley el 1954.
Amb un diàmetre de 38 m assolia fornir protons de 6,2 GeV El sistema injector consistia en un accelerador de Cockcroft-Walton, que accelerava els protons fins a 460 keV, i en un accelerador lineal que els portava fins als 10 MeV accelerador de partícules
augment lateral
Física
En els instruments composts d’objectiu i d’ocular, la relació entre el diàmetre de la imatge virtual obtinguda per l’ocular i el diàmetre de l’objecte.
obertura
Física
Magnitud que mesura la dimensió dels feixos de llum que, procedents de l’objecte, penetren en un instrument òptic.
En el cas de telescopis i de cambres fotogràfiques, té molt d’interès l’anomenada obertura relativa , que és definida com el quoficient d / f entre el diàmetre d de la pupilla d’entrada i la distància focal f En el cas dels microscopis i, en general, quan l’objecte és situat a distància finita, hom utilitza l’anomenada obertura numèrica microscopi