Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
broncoscopi
Física
Endoscopi dissenyat per a la inspecció de l’arbre traqueobronquial.
L’aparell permet també la incorporació d’un instrument per a obtenir biòpsies o per a extreure cossos estranys
Col·lisionador Lineal Compacte
Física
Accelerador lineal de partícules dissenyat al CERN i en fase de proves.
Farà servir dos feixos de partícules, un dels quals, secundari, transmetrà energia al principal D’aquesta manera aconseguiran nivells d’energia de diversos TeV en el feix primari, quantitat superior a la de cap dels acceleradors actuals, incloent-hi l’LHC
espectròmetre de massa

Espectròmetre de massa i l’espectre de masses del neó
© fototeca.cat
Física
Química
Aparell destinat a separar els diferents isòtops d’un element.
Es fonamenta en l’acció dels camps elèctric i magnètic sobre les partícules amb càrrega elèctrica En tot espectròmetre hi ha dues parts un selector de les velocitats de les partícules, que només deixa passar partícules d’una velocitat determinada, i el separador de les partícules de massa diferent El primer espectròmetre de massa fou dissenyat per Thomson, el qual l’utilitzà el 1913 per a separar els dos isòtops principals del neó, i efectuà la primera separació d’isòtops no radioactius de la història aquest espectròmetre utilitzava només l’acció de camps elèctrics Altres aparells són el d’…
Laurent Cassegrain
Astronomia
Física
Sacerdot, físic i astrònom francès.
És conegut per la disposició del mirall dels telescopis que porten el seu nom El seu nom apareix a causa d’una memòria sobre megàfons apareguda el 1672, tema sobre el qual remeté un text a l’Académie des Sciences de París En la carta de presentació d’aquest text, signada per Henri de Bercé de Chartres, s’explica que Cassegrain havia dissenyat un telescopi reflector diferent del d’aleshores, descrit per Newton La utilitat del telescopi de Cassegrain, especialment pel que fa a l’eliminació de les aberracions esfèriques, fou palesada per Ramsden un segle més tard Hom no coneix…
Serge Haroche
Física
Físic francès.
De família jueva emigrada a França el 1956, es graduà a la Universitat de París 1967 El 1971 obtingué el doctorat per la Universitat de París VI, sota la direcció de Claude Cohen-Tannoudji, i l'any següent féu estudis postdoctorals a la Universitat de Stanford amb Arthur L Schawlow Investigador al Centre National de la Recherche Scientifique CNRS del 1967 al 1975, des d'aquest darrer any fins al 2001 fou professor titular de la Universitat París VI, i des d'aleshores al Collège de France, del qual fou nomenat administrador el 2012 Ha estat també professor visitant en diverses universitats…
Mark Laurence Elvin Oliphant
Física
Físic australià.
Graduat el 1922, el 1927 anà al Cavendish Laboratory de Cambridge i treballà amb Rutherford en recerca nuclear Hi descobrí el triti i les reaccions del deuteri, base de la física termonuclear Professor a la Universitat de Birmingham 1937, durant la Segona Guerra Mundial treballà en aplicacions militars ideà el magnetró de cavitat ressonant que, gràcies a l’emissió d’ones radioelèctriques molt curtes, augmentà avantatjosament la capacitat de detecció de l’aviació enemiga La seva contribució al projecte Manhattan fou central, ultra pels descobriments fets a Cambridge, per la seva collaboració…
accelerador de partícules

Esquema del centre de recerca DESY d’Hamburg (Alemanya), format pels anells d’emmagatzematge PETRA i DORIS, el sincrotró DESY i per l’accelerador de positrons PIA
© fototeca.cat
Física
Complex de dispositius dissenyat per accelerar partícules materials, amb les quals es provoquen col·lisions violentes.
A altes energies, l’estudi dels resultats d’aquestes collisions és el principal mètode d’investigació de l’estructura de la matèria i permet d’aprofundir en el coneixement de les lleis de la natura i en la composició i l’evolució de l’Univers A baixes energies, l’accelerador presenta un ús pràctic quotidià medicina, indústria com a font de radiació Tot i respondre a un esquema bàsic molt simple, la construcció d’un accelerador esdevé un repte científic i tecnològic de primer ordre, atesa la seva complexitat instrumental Els acceleradors s’han convertit en el centre de grans laboratoris…
baròmetre de Torricelli
Física
Baròmetre de mercuri dissenyat per Torricelli (1643) a partir dels experiments que efectuà per fer evident la pressió atmosfèrica.
Consisteix en un tub de vidre d’uns 80 cm de longitud ple de mercuri destillat i totalment sec i submergit en una cubeta que també conté mercuri El descens del mercuri fins a igualar la pressió atmosfèrica sobre la superfície lliure de la cubeta origina una cambra baromètrica La pressió atmosfèrica és expressada pels millímetres de longitud que té la columna de mercuri a partir del nivell de la cubeta, si hom fa la mesura a 0°C Si la determinació és feta a t °C i h és l’altura de la columna, cal introduir el terme -0,00016 t h com a factor de correcció A més, caldrà introduir les correccions…
doblet acromàtic
Física
En òptica, sistema format per dues lents primes, acostades (doblet acoblat) o separades (doblet desacoblat), dissenyat a fi d’assolir l’acromatisme.
És emprat, generalment, en oculars
reactor nuclear

A l’esquerra, reactor nuclear regenerador, amb els circuits primari i secundari del caloportador (sodi líquid) i el generador de vapor per a la turbina; a la dreta, parts principals d’una barra i d’un element de combustible per a un reactor d’aigua a pressió (PWR)
© Fototeca.cat
Física
Dispositiu dissenyat per tal de produir, de manera controlada, una reacció nuclear, de fissió o de fusió, amb la finalitat d’aprofitar-ne l’energia o la radiació alliberada.
El reactor nuclear és el component essencial d’una central nuclear L’escàs desenvolupament actual dels reactors de fusió fusió nuclear , Join European Torus , tokamak fa que el terme reactor nuclear sigui aplicat, gairebé exclusivament, als reactors nuclears de fissió En aquest cas, el principi físic en què es basa el reactor és el següent en incidir un neutró, de suficient energia, sobre el nucli d’un element de nombre de massa elevat, aquest nucli es divideix en dues parts, és a dir, es fissiona, i dóna lloc a l’emissió d’una gran quantitat d’energia uns 200 MeV, així com a la d’un cert…