Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
Friedrich Kohlrausch
Física
Físic alemany.
Fill de Rudolf Kohlrausch, continuà alguns dels estudis del seu pare sobre mesuraments electrodinàmics, i es destacà especialment dins el camp de l’electroquímica, en el qual contribuí a perfeccionar la teoria de la dissociació electrolítica d’Arrhenius
William Robert Grove
Física
Físic britànic.
Fou professor de dret a Londres i advocat Féu la primera demostració de la dissociació de l’aigua i el 1839 inventà una pila de gas amb elèctrodes de carbó vegetal, de la qual deriva la pila de Bunsen
Walther Hermann Nernst
Física
Físic i químic alemany.
Professor a la Universitat de Berlín, investigà especialment sobre camps poc coneguts de l’electroquímica difusió dels ions, dissociació electrolítica, nova teoria de la pila voltaica El 1899 establí la relació entre la diferència de potencial de contacte i la pressió osmòtica dels ions en solució El 1906 formulà el teorema que porta el seu nom teorema de Nernst Escriví el tractat de química general Theoretische Chimie 1893, i rebé el premi Nobel de química l’any 1920
Johannes Diderik van der Waals
Física
Físic neerlandès.
Estudià els gasos, i la termodinàmica i la teoria cinètica, camp en què aportà conclusions bàsiques que contribuïren al perfeccionament de les teories existents És especialment notable la seva equació d’estat que suposa una aproximació més al comportament dels gasos reals enfront de la coneguda equació dels gasos perfectes Estudià també la capillaritat, la continuïtat dels líquids i els gasos, la dissociació electrolítica, les forces atòmiques, etc El 1910 rebé el premi Nobel de física
espectroscòpia
Astronomia
Física
Química
Branca de la química física que té per objecte l’anàlisi de les propietats físiques i químiques de la matèria mitjançant l’espectre de les radiacions.
L’espectroscòpia ha contribuït de forma essencial al coneixement de la natura de la llum i proporciona informació sobre l’estructura dels àtoms i de llurs nuclis Les seves principals aplicacions són a l’astrofísica i a la química Històricament, el primer pas cap al seu desenvolupament fou aconseguit per Newton l’any 1666 en descobrir la dispersió de la llum solar mitjançant un prisma L’any 1859 Kirchhoff i Bunsen descobriren que en estat de luminescència cada substància química emet un espectre característic, amb la qual cosa establiren les bases de l’aplicació de l’…
recombinació
Física
Química
Formació d’una entitat química (àtom, molècula, ió, radical) a partir dels fragments resultants d’una dissociació anterior de la mateixa entitat causada per efecte d’una acció exterior, com ara temperatures molt altes.
energia

Flux mundial d’energia en milions de barrils de petroli per dia
© Fototeca.cat
Física
Química
Tecnologia energètica
Energia
Capacitat d’un sistema físic per a produir un treball.
Aquesta definició, bé que és la més estesa, pot induir a error a causa de la vaguetat del terme “capacitat”, i, per tant, és millor de definir l’energia com allò que, en produir-se un treball, disminueix en una quantitat igual al treball produït L’energia, doncs, és mesurada en les mateixes unitats que el treball La noció d’energia, latent ja en la mecànica clàssica, apareix definida com a conseqüència de les investigacions de JP Joule i NLS Carnot sobre la interconversió calor, treball mecànic i gràcies a la teoria de HLF Helmholtz que relaciona el treball fet per un sistema isotèrmic amb l’…