Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
doblet
Física
En un espectre, parell de ratlles molt properes, com, p ex, les dues ratlles D de l’espectre del sodi, situades a les longituds d’ona 5890 i 5896 Å.
doblet
Física
Parell de partícules fonamentals que tenen masses lleugerament diferents, càrregues diferents i la resta de característiques iguals.
doblet
Física
Parell d’estats estacionaris que tenen el mateix moment angular orbital i el mateix spin però que difereixen en llur moment angular total i, per tant, en llur energia, per tal com presenten diferents acoblaments spin-òrbita.
doblet acromàtic
Física
En òptica, sistema format per dues lents primes, acostades (doblet acoblat) o separades (doblet desacoblat), dissenyat a fi d’assolir l’acromatisme.
És emprat, generalment, en oculars
difusió de Brillouin
Física
Difusió de la llum causada per un fluid transparent, en la qual la longitud d’ona difosa és lleugerament diferent de la incident.
És causada per la interacció de les ones lluminoses incidents amb les acústiques degudes a l’agitació tèrmica del medi més exactament, és la difusió de la llum per causa de les fluctuacions locals i transitòries de la densitat del medi Com a resultat d’aquest efecte, l’espectre de la llum difosa presenta, a més de la ratlla corresponent a la freqüència incident ν 0 explicada per la difusió de Rayleigh , un doblet de ratlles doblet de Brillouin a banda i banda d’aquesta, amb freqüències ν 0 + 172sbν i ν 0 - 172sbν, on 172sbν = 2ν 0 V s / V sin φ / 2, essent V s i…
multiplet
Física
Conjunt de partícules que comparteixen certes propietats però que es diferencien d’acord amb alguna classificació donada per un grup de simetria.
Hi ha diferents tipus de multiplets, segons el nombre de components doblets , triplets , octuplets , decuplets Per exemple, protó i neutró formen el doblet del nucleó
nucleó
Física
Nom genèric comú de les partícules que constitueixen un nucli atòmic, és a dir, del neutró i del protó
.
Els nucleons són hadrons, i hom considera que protó i neutró formen un doblet d’un únic nucleó, distingint-se per la component de l' isospin T 3 = +1/2 per al protó, i T 3 = -1/2 per al neutró
objectiu
Com més gran és la distància focal d’un objectiu fotogràfic, més petit és el camp corresponent (a dalt); secció d’un autofocus (a baix): es tracta d’un objectiu de distància focal variable regulada autòmaticament per un microprossador; el circuit de l’autoregulació comprèn tambè un captador i un nmmicroprocessador principal, situats tots dos al buc de la càmera
© Fototeca.cat
Física
Sistema òptic convergent col·locat a l’extrem d’un instrument òptic (microscopi, telescopi, càmera fotogràfica, etc), de la banda de l’objecte, i que té per missió formar una imatge real de l’objecte, la qual és observada a través d’un ocular o bé recollida per una pantalla o una emulsió fotogràfica.
L’objectiu és constituït per un mirall, una lent o bé un sistema de lents, i les seves característiques depenen del tipus d’instrument del qual forma part Així, en el cas d’objectius per a telescopi interessa que les aberracions sobre l’eix òptic siguin mínimes, és a dir, interessa que la imatge d’un objecte puntual situat sobre l’eix sigui un punt, qualsevol que sigui el tipus de llum emès per l’objecte per a produir aquest efecte hom utilitza els objectius anomenats doblets sistema de dues lents doblet acromàtic Els objectius dels microscopis han de donar imatges notablement…
quark u
Física
Quark de la primera generació, amb càrrega elèctrica +2/3 del valor absolut de la càrrega de l’electró, que juntament amb el quark d forma el doblet d’isospín de quarks lleugers.